«La innovació digital parla més d’un canvi de paradigma que de posar ordinadors a les aules»

Ho explica Josepa Costa, coordinadora de l’eix «Transformació digital» del VI Congrés d’Escola Valenciana

per Joan Canela

Societat, Llengua

«La innovació digital parla més d’un canvi de paradigma que de posar ordinadors a les aules»
«La innovació digital parla més d’un canvi de paradigma que de posar ordinadors a les aules»

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

«El món digital és una realitat que està ací i de la qual no podem fugir, però hem de veure com ens hi relacionem», explica a Nosaltres La Veu Josepa Costa, coordinadora de l’eix «Transformació digital» del VI Congrés d’Escola Valenciana que ha transcorregut durant la vesprada de divendres a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València.

Per afrontar el debat necessari, s’ha comptat amb la participació de Mercè Gisbert, doctora en Ciències de l’Educació i especialista en Tecnologies aplicades a l’educació i professora de la Universitat Rovira i Virgili. Gisbert ha recalcat la inevitabilitat d’aquesta revolució tecnològica, ja que una funció de l’escola és «preparar els alumnes pel món on hauran de viure», però que aquesta preparació ha d’incloure «una formació de l’esperit crític» en oposició al poder que tenen les grans multinacionals tecnològiques en les nostres vides. La investigadora, però, ha recordat que la transformació digital no només fa referència a la tecnologia: «Innovar no és utilitzar tecnologia, és promoure canvis en la forma de fer les coses i la innovació digital parla més d’un canvi de paradigma que de posar ordinadors a les aules», ja que cal renovar les formes en què s’ensenya si no es vol perdre el control del canvi tecnològic. «Volem que aprenguen com apreníem nosaltres i no passarà. La xarxa és tan eficient perquè s’organitza de forma molt més intuïtiva que l’escolar», ha recordat.

Però encara que s’impulse un canvi de paradigma, sense una infraestructura –física i formativa-, tampoc es pot impulsar cap transformació digital a les escoles. I aquesta infraestructura té números. Per exemple, els 378 milions d’euros que s’han pressupostat per al Pla d’Educació Digital de Catalunya que permetrà, en tres anys, transformar la xarxa de 1.200 escoles per millorar la connectivitat i adquirir 250.000 ordinadors per alumnes i 74.000 més per a docents. Un hardware que se suma a l’aprovació d’un pla digital escolar català que serà adaptat per cada centre a les seues peculiaritats a més de formacions a tots els centres per tal que tots els docents adquirisquen com a mínim una competència digital intermèdia. «La transformació digital és la suma de la tecnologia i la transformació educativa», ha definit Anna Albalat Martínez, subdirectora general de Recerca i Cultura Digital de la Generalitat de Catalunya en explicar un pla que han hagut d’accelerar per fer front als reptes plantejats per la pandèmia. Albalat ha assegurat que el seu objectiu és assegurar ordinadors per a cada un dels 1,6 milions d’alumnes i 115.000 docents que hi ha a Catalunya. «Si volem garantir un centre educatiu equitatiu, hem de posar recursos iguals per a tothom», ha reblat.

Ràdio escolar i gamificació de l’educació infantil

Com en el cas dels eixos de coeducació i plurilingüisme desenvolupats durant el congrés, una part important de les ponències han girat al voltant d’experiències pràctiques d’ús de les tecnologies als centres educatius. Ha estat el cas, per exemple, de les ràdios escolars, un projecte que fa anys que Escola Valenciana està desenvolupant en diferents centres, i que han acabat confluint en una xarxa de ràdios escolars amb un centenar de centres de Catalunya i les Balears, cosa que permet compartir recursos, idees, formació i informació sobre com aconseguir ajudes per al material necessari. 

«La ràdio és una eina pedagògica que ens permet treballar a l’aula però també connectar amb el món. Agafar sentit crític, creativitat, aprendre a comunicar... però també donar a la xicalla un altaveu, ja que el món adult tendim a escoltar-nos a nosaltres mateixos, però poc a la xicalla, que ja són ciutadania amb plens drets», ha defensat Damià Caro, coordinador de Ràdios Escolars en Xarxa, que funcionen sota els principis de l’autogestió, el codi lliure i la replicabilitat dels seus projectes.

Vicent Moreno, expresident d’Escola Valenciana, ha recordat l’aposta de l’entitat per les ràdios escolars amb la creació d’aquestes a 40 centres, a més de la producció del podcast Mural Ràdio, agafant els podcasts escolars com a matèria primera i dirigit per la periodista Amàlia Garrigós.

Una altra de les experiències ha estat la de la gamificació de l’educació infantil mitjançant una ferramenta com Genially que les mestres Nàdia Climent i Laura Garulo van començar a gastar per les classes d'anglès durant el confinament i que, després, s’ha convertit en un espai habitual en l’aula i per a tot tipus de matèries amb gran acceptació dels xiquets i xiquetes.