Escola Valenciana conclou el congrés reclamant formació, pressupostos i «decisions valentes» per transformar l’educació

Les jornades han reunit més de 300 persones entre docents, estudiants i activistes per la llengua i l’educació pública

per Joan Canela

Societat, Llengua

Escola Valenciana conclou el congrés reclamant de formació, pressupostos i «decisions valentes» per transformar l’educació
Escola Valenciana conclou el congrés reclamant de formació, pressupostos i «decisions valentes» per transformar l’educació

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El VI congrés d’Escola Valencianaha acabat dissabte al matí amb un acte al paranimf de la Universitat Politècnica de València on s’han presentat les conclusions de dos intensos dies de debats i reflexions.

Les jornades han reunit més de 300 persones entre docents en actiu, estudiants de magisteri i activistes per la llengua i l’educació pública, que han reclamat la creació de «comunitats educatives diverses, plurilingües i competents digitals». Però cap d’aquests tres objectius és impossible d’assolir sense més recursos per a l’educació pública, tant en formació per als docents, com en infraestructures, sobretot en tecnologia i connectivitat.

El congrés s’ha dividit en tres eixos –considerats els «principals debats que hi ha ara mateix a les comunitats educatives»- coeducació, plurilingüisme itransformació digital. En el primer cas s’ha defensat l’impuls de propostes innovadores en una coeducació que supere el binarisme de gènere, però per això cal «formació específica per al personal docent», així com la «revisió dels currículums per tal que la figura femenina tinga representació en qualsevol disciplina».

En el cas del plurilingüisme han demanat suport «a projectes d’innovació que venen dels centres i que treballen amb realitats lingüístiques concretes». També s’ha reclamat la «revisió de l’exempció lingüística a les terres del sud perquè el professorat suporta una càrrega extra que no hauria de tenir».

Pel que fa a la transformació digital, s’ha vist que aquesta no serà possible sense «formació i recursos», ja que «actualment la connexió és deficitària i la formació del professorat també», encara que s’ha reconegut que «encara no s’ha arribat a un acord entre famílies, docents i equips directius de com integrar els dispositius mòbils als centres educatius».

Acte de cloenda

En el seu agraïment a totes les persones que han fet possible el congrés, tant en l’organització com participant-ho o aportant les seues experiències, el president d’Escola Valenciana, Natxo Badenes, ha afirmat que «tot el que hem debatut ha de ser saó per construir l’escola del futur: democràtica, feminista, diversa, crítica, solidària, verda, compromesa...» També ha demanat que la gent jove –«fills i filles de les Trobades d’Escola»- s’impliquen en l’activisme pel valencià. «El futur de l’escola i dels moviments socials són a les vostres mans. Us necessitem», ha proclamat.

L’acte també ha comptat amb la intervenció del conseller d’Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, qui ha agraït la participació dels docents i de moviments com Escola Valenciana, ja que «no podríem fer les nostres polítiques sense el treball dels docents. Qui pense que des dels despatxos es pot canviar la realitat va equivocat». També ha fet una defensa de les polítiques educatives desplegades pel seu departament des del 2015, malgrat les mancances i els impediments d’un «sistema judicial que ens limita i ofega als que pensem com nosaltres», ha aconseguit que hi haja un 56& més d’alumnes que vehiculen en valencià. 

Marzà ha recalcat l’esforç pressupostari en educació del Botànic, amb «un 20% més de plantilla, 140.000 beques menjador o la multiplicació per set de la inversió en centres i infraestructures. A més ha anunciat la creació de dues càtedres universitàries. En primer lloc, la Càtedra interuniversitària de Transformació Educativa Carme Miquel de la Universitat de València i la Universitat Jaume I. Per altra banda, la creació de la Càtedra de Multilingüisme de la Universitat d’Alacant. 

Finalment, el congrés ha comptat amb el suport de Maria Luisa Márquez Rodríguez, coordinadora de la Xarxa d’Escoles UNESCO a l’estat espanyol, qui ha remarcat que aquest «respon als grans reptes de l’escola del segle XXI», on «la inclusió té a veure amb l’alumnat amb necessitats especials, però també en la gestió de la diversitat lingüística i cultural de les nostres societats».