Recialles de la pandèmia

per Pep Ferrer

Veus

Recialles de la pandèmia
Recialles de la pandèmia

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

La pandèmia ha sacsejat molts dels hàbits i costums que anaven aplicant en la nostra vida, però malgrat tot no m'apunte al que molts manifesten quan afirmen que «hi ha un món fins a la pandèmia i a partir d'ella tot serà diferent». Efectivament, moltes coses ja no són, ni seran com abans; però no totes.

Aquest sotrac que estem passant, ens ha demostrat que el sistema sobre el qual descansaven els diversos pilars que feien que la nostra societat rutllara, eren més febles del que pensàvem. No han estat capaços de garantir els drets bàsics de totes les persones, especialment d'aquelles que es troben en situació de precarietat.

La nova —no tan nova, ja— situació ens ha fet prendre consciència de la nostra vulnerabilitat, ha socialitzat el patiment i el fet que assumim la nostra fragilitat obvia la interdependència. En una societat que es creu autosuficient, reconéixer que som poca cosa, qüestiona l'èxit social.

La pandèmia ha suposat un retrocés en la lluita contra la pobresa i un increment de les desigualtats. Hem d'entendre que la desigualtat té diferents formes que es van entrecreuant i van creant una realitat complexa i dinàmica (precarietat laboral, debilitat dels serveis públics com la salut i l'educació, l'emergència climàtica, les migracions...) La distribució de la riquesa explica, de manera evident, l'afectació del virus i el seu impacte desigual segons les zones geogràfiques. Així esdevé en la distribució de les vacunes arreu del món.

També s'ha generat una eclosió de paradoxes i complexitat com són, per exemple, la salut pública o la recuperació econòmica, el control social o la llibertat individual. Allà on es reduïen ara toca incrementar-les; davant les dificultats viscudes per garantir la sobirania alimentària, es promou el proteccionisme en lloc del lliure comerç. Són difícils d'entendre aquestes paradoxes. Això ens obliga a fer anàlisis amb diverses dimensions i bondat per esclarir quines maleses pot amagar la realitat on som.

Alhora i ara més que mai, la qüestió és global. Ens hi ha d'interessar la distribució de les vacunes i pensar que a Àfrica, tan sols el 3% de la població està vacunada. Davant d'aquesta situació amenaçadora, s'incrementen les dinàmiques individualistes, l'egoisme i l'aïllament; augmenta la sospita respecte a «l'altre». En l'àmbit públic, es promou una dinàmica d'«excitació» permanent que contribueix a potenciar més i més l'alarma social i la por.

La manca d'equipament i d'infraestructures sanitàries en molts llocs del món, o la impossibilitat de garantir la vacunació universal en un context de pandèmia global són alguns dels exemples que han posat de manifest els riscos que comporta supeditar la gestió dels serveis bàsics i la garantia de drets a les dinàmiques del lliure mercat.

Cal que cada país compte amb un estat capaç de garantir els drets bàsics a tota la població. Fora bo que una reforma fiscal facilitara la redistribució de la riquesa i engegar un sistema fiscal que done accés a la participació dels diferents agents socials, amb l'objectiu que s'orienten al bé comú.