«Entre todos la matamos y ella sola se suicidó»

per Sergi Vidal

Tribuna

«Entre todos la matamos y ella sola se suicidó»
«Entre todos la matamos y ella sola se suicidó»

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Fa poc, estes eren les seues paraules en un programa de televisió de màxima audiència: “Estoy regular. Necesito descansar. Si no puedo más, no puedo más. Mi cuerpo y el universo me estaban diciendo: necesitas parar”. Era Verónica Forqué, i dilluns es va llevar la vida.

El suïcidi és la primera causa de mort no natural a l’Estat espanyol. N’hi ha més suïcidis que morts en les carreteres. Sols en 2020, 3.941 persones es van llevar la vida, segons dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística.

Però és que el suïcidi és la principal causa de mort entre les persones joves. I aquesta dada tan cruenta amaga darrere la multiplicitat de malestars i malalties mentals que cada vegada afecten a més persones, especialment a persones joves, a causa dels contextos socials i econòmics que generen pressió en les persones, que generen frustració o que no ofereixen oportunitats de futur a les persones.

La immediatesa i l’absència de perspectives estan afectant greument la salut personal de centenars de milers de persones, i la salut col·lectiva de tota la societat. Perquè la salut de les persones és integral. La salut no és només l’absència de malaltia, és també una alimentació adequada, la pràctica d’exercici regular, és un entorn ambiental saludable i no mediatitzat per la contaminació, és una sexualitat lliure i segura, i és un estat de benestar mental i psicològic.

Amb la mort de l’actriu Verónica Forqué, sumada a tantes altres persones que diàriament pateixen el mateix, s’ha tornat a posar el focus en el debat sobre la necessitat d’abordar el suïcidi com el gran tabú de la nostra societat. N’hi ha teories diferents sobre si la informació o la publicitat d’estes qüestions pot provocar efectes imitadors o efectes protectors.

Encara com no cal superar este debat per a reforçar i millorar els sistemes públics de salut. D’una banda, el sistema sanitari, amb un increment massiu de la plantilla de psicòlogues i psicòlegs com a personal de la salut pública. Però, d’altra banda, millorant tota la resta de factors que impliquen el benestar, com el treball o l’oci.