Cent anys de la visita d’Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll a la Ribera

Els filòlegs mallorquins recollien el lèxic de la Ribera per a incorporar-lo al Diccionari valencià-català-balear

per Josep Daniel Climent

Llengua

Cullera (la Ribera Baixa)
Cullera (la Ribera Baixa)

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Diumenge 30 d’octubre de 1921 Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll, acompanyats de Jaume Sastre, agafaven el tren a les quatre de la vesprada a l’estació del Nord de València per anar a Sueca. El camí, a pesar de l’animada conversa entre els tres mallorquins, es va fer llarg; van haver de canviar de tren a Silla i no van arribar a Sueca fins a les set. S’iniciava així la tercera estada filològica d’Alcover a la Ribera amb l’objectiu de recollir paraules i expressions, i la manera de pronunciar-les, així com refranys, frases fetes i elements del folklore i de la cultura popular de la zona, amb la finalitat d’incorporar tota la informació al futur diccionari.

Per a l’estudi del parlar de la Ribera, Alcover, Moll i Sastre s’havien d’entrevistar amb veïns dels pobles, d’edat i professió diferent, amb l’objectiu d’obtenir una panoràmica la més ampla possible de les seues característiques.

En la primera visita, el 29 d’abril de 1901, Antoni M. Alcover va visitar la població de Rafelguaraf acompanyat pel seu amic el comte de Ròtova, i el que més li va impressionar va ser la visió d’«horts i més horts, i tarongers i més tarongers, ben espessos, ben reblits, omplint l’atmosfera d’aquella oloreta tan embalsamadora que exhalen». Anys després, el 1902, Alcover va visitar Carcaixent i Sueca i el 1918 altra vegada Sueca.

La visita de 1921 era, però, molt especial. Culminava la que consideraven la «Gran eixida», iniciada el 21 de juny d’aquell any, «la més grossa que hagéssim feta mai», i que al llarg de quasi sis mesos els va portar a visitar prop de cinquanta poblacions de tot el domini lingüístic, fins al 23 novembre d’aquell any, durant la qual van recollir milers de dades, moltes de les quals s’incorporarien al Diccionari valencià-català-balear. Amb posterioritat, havien de retornar a Mallorca per a iniciar la redacció del diccionari, obra en què treballaven des del 1900 i que no van veure culminada fins al 1962, amb l’aparició del volum X, amb un total de 9.850 pàgines i més de 150. 297 entrades de vocables.

Antoni M. Alcover

L’expedició lingüística a Sueca

Tan bon punt van baixar del tren, mossén Alcover va preguntar pel rector que regentava la parròquia l’any 1918, Vicent Calatayud i Perales, que tan bé l’havia atés, però el van informar que feia quinze dies que se n’havia anat a Torrent. El nou rector era Marian Marqués, qui «mos reb brassos uberts» i, a més, es va oferir ell i la seua família per a «dirmos tots els mots que sabran de coses de Sueca».

L’endemà, el 31 d’octubre, el rector va convocar a sa casa a parents i amics que havien de fer d’informants sobre el parlar de Sueca. Així, Jaume Sastre va entrevistar a Assumpció i Salvadora Ferrando que els parlaren de «tot lo del rentar la roba, pastar i coure el pa», i els crida l’atenció que «aquí en lloch de fer bugada, estenen la roba rentada, ben ensabonada, al sol». Per la seua part, Francesc de B. Moll entrevistava Pere i Victorià Juan i Pedralba, fusters, Gerard Coves i Granell, manyà, Daniel Sapinya, paler (forner) i Ramon Porta i Català, llanterner, que informaven dels «mots més típics de llurs ferramentes i de les feines que hi fan». A més, Pere Juan el va acompanyar a l’almàssera, «trull de moldre oliva», de Francesc Palacios, que els va explicar el seu funcionament i els noms de totes les màquines i eines, moltes de les quals dibuixa Moll.

Mentrestant, Alcover parlava amb Salvador Marqués, germà del rector, amb qui van repassar «lo vocabulari dels fems, segar i batre i a demés el del conreu de la dacsa», i anotava paraules com rompre, mantornar, girar, antaular o femar.

Després d’un descans per a dinar, a «la banda del capvespre» van continuar les entrevistes i Moll va dibuixar diverses aines agrícoles, com ara «el jouet (jou petit) de llaurar un animal en el forcat» i, a més, van recollir vocabulari «del conreu de l’arròs i dels fruytals que aquí s’estilen», ara amb l’ajuda de Joan Batista Marqués i els seus fills, germà i nebots del rector i «propietaris i llauradors molt entesos». I tot això fins a les huit de la nit, moment que «mos n’anam a geure per lo que puga esser».

L’1 de novembre també va ser un dia d’intens treball. Jaume Sastre va entrevistar el pare Amat Burguera que el va informar d’aspectes de la vida espiritual, però també de les dependències i eines de la casa; Moll, des de les set i mitja del matí entrevistava a Salvador Marqués que «se posa a dirmos noms de tots els animals de ploma de les terres d’arròs i de marjal», i a Joan Batista Marqués i els seus fills que l’informen dels tipus de «fesols i dacsa que conreuen a Sueca» i dels noms «animalons i animalonets i animals salvatges».

Després d’assistir a l’Ofici, perquè era el dia de Tots Sants, Francesc de B. Moll entrevista Vicent Pujol, obrer (mestre de cases), i després a Joan Batista i un dels fills, que el van portar als afores del poble per a visitar un sequer i una era d’arròs, i va anotar lèxic sobre les séquies, com ara filloles, brassals, escorrenties, restrellaor, regaora, caixer, boquera i escorriment.

Després de dinar, els visitants mallorquins van visitar casa de Marian Marqués on es troben amb els seus germans, cunyades i nebots, i en tres grups els informen de «paraules suecanes fins a les vuyt del vespre», que donen per acabada la faena. I després de donar «milions de gràcies a la família Marqués, que ab tant d’entusiasme ha colaborat a la nostra Obra», se’n van cap a la fonda a descansar. 

L’expedició lingüística a Cullera

Amb l’energia que caracteritzava mossén Alcover, a les huit del matí agafaven el tren que es portava a Cullera. Només arribar va contactar amb el rector Josep M. Domínguez, «que ens rep amabilíssim, oferintse a ajudarmos tot quant puga en l’enquesta lexicogràfica», qui està acompanyat del sacerdot Pascual Martínez. Tot seguit formen tres grups de treball. Francesc de B. Moll entrevista Salvador Pedrós, fuster, Albert Alapont, manyà i Carles Fenollar i Agut, paler (forner), que li diuen els «mots més típics de llurs ferramentes i feynes». Alcover, per la seua part, entrevista Pascual Martínez que l’informa de «les feynes de preparar la terra per sembrarla de les vàries coses que aquí la sembren», i per a estudiar les eines de «llaurança» els presenta la família de propietaris d’Ignasi Grau i Serra, Concepció Ferrer i el seu Ferran. Poc després s’uneix Josep Lafarga, «jovincell d’aquí molt desxondit», que li parlen del conreu de l’arròs, «des que llauren la terra i hi sembren lo favó per adobarhi mes envant la terra, fins que fan lo planter, el trasplanten i el cuyden fins que ès granat i el seguen, i el baten i l’embotiguen».

Per altra banda, Jaume Sastre, acompanyat del rector, visiten el vicari Ferran Diego i mossén Francesc Molero, que li parlen de la «vida espiritual, temporal i de família i de coses casolanes». Per la seua part, mossén Alcover, acompanyat de Pasqual Martínez, visiten Senén Jóver, «propietari d’assí, molt intel·ligent en lo conreu cullerench, persona digníssima», amb el qual parla i anota paraules relacionades amb els treballs agrícoles fins passades les set de la vesprada, que donen per acabat el treball del dia.

El dia 3 de novembre continuen les enquestes de bon matí. Jaume Sastre parla amb el rector, amb un capellà i un escolà del castell els quals li proporcionen «paraules a balquena, ben típiques de Cullera, que ens venen com un bonyol dins la mel». Moll visita l’escola parroquial perquè els xiquets li expliquen de jocs infantils, una quinzena, noms de pardalets i d’animals salvatges. Es tracta d’Ignasi Bayona i Monjo de 9 anys, Salvador Sanxis i Prats de 10, Francesc Cruanyes i Aragó d’11, Enric Melià i Roig d’11, Antoni Sanxis i Prats de 12, Vicent Pellisser i Muñoz de 12, Joan Calatayut i Piris de 12, Joaquim Arlandis i Melià de 12 i Josep Aparici i Gràcia, també de 12. Per la seua part, Alcover, juntament amb Senén Jóver, parlen amb el seu gendre, Joan Llopis Carbonell, que els informa del vocabulari del taronger.

Ja a la vesprada, continuen els treballs. Sastre s’entrevista amb Concepció Jóver, filla de Senén, que li informa del vocabulari dels vestits de dona, hòmens i xiquets; Moll parla amb Joan Llopis sobre els arbres fruitals i dels animals de ploma de terres d’arròs i marjal, mentre que Alcover preguntava pel vocabulari «del bestiar de llana, cabres i animals de peu redó» i d’altres eines agrícoles.

Acabat el treball i després d’agrair que els senyors «Martínez, Jóver i Llopis se prestassen tan magnànimament a fermos costat en l’enquesta lexicogràfica», i especialment la bona disposició del rector Josep M. Domínguez, es van acomiadar i els tres visitants se’n van anar cap a la fonda a «posar els ossos de pla». L’endemà partien de bon matí cap a Xàtiva.

Francesc de B. Moll

El Projecte educatiu «Alcover, collidor de paraules»

Atesa la importància del treball dut a terme per Antoni M. Alcover i els centenars de col·laboradors durant dècades en l’elaboració del Diccionari català valencià balear, la Coordinadora de centres en valencià de la Ribera-Escola Valenciana promou el Projecte educatiu «Alcover, collidor de paraules», amb l’objectiu de potenciar l’ús del valencià entre els estudiants actuals; de retre un reconeixement a Antoni M. Alcover lluitador incansable, «apòstol de la llengua», i a Francesc de B. Moll, tots dos referents per als catalans, valencians i balears, tot un exemple en defensa i dignificació de la nostra llengua; de mostrar com la passió i estima per la llengua del nostre poble és capaç d’aconseguir convertir en realitat els somnis més agosarats, i en definitiva, de recuperar el valor i significació social dels treballs i els esforços que es van invertir per a dotar de dignitat un fet ben usual com és el d’utilitzar la nostra llengua a tot arreu i en tot moment.