El valencianisme republicà (1837-1977) | 12/14 - Repressió i exili (1939-1975)

per Fundació Josep Irla

Valencianisme republicà

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El valencianisme republicà és producte del conjunt d'idees, llibres, publicacions, entitats, iniciatives, fets i personatges que des de mitjans del segle XIX reivindiquen els trets nacionals del poble valencià i la seua vinculació amb la resta de terres de llengua catalana, i van lligant progressivament el seu futur en llibertat a un projecte democràtic de renovació cultural, cívica i política d'arrels republicanes.

La història del valencianisme republicà és la crònica del lent despertar d'un poble silenciat, de la lluita per la recuperació lingüística, cultural i nacional del País Valencià. D'una lluita conduïda a través de l'acció cultural, cívica i política.

L'exposició itinerant «El valencianisme republicà (1837-1977)» —dirigida per Josep Vall i amb l’assessorament històric d'Antoni Furió i Pau Viciano— ret homenatge a totes les generacions de valencianistes que han protagonitzat aquesta lluita.

Perpinyà, 19 de març de 1946
Falla plantada a la plaça del Pont d’Envestit pels republicans valencians refugiats a la Catalunya del Nord, amb el lema «Cremem Franco», obra de l’artista faller Balbino Giner.

1939-1975 Repressió i exili

La derrota de la República a la Guerra Civil i el triomf del franquisme talla de soca-rel tots els avanços socials i nacionals bastits per republicans i valencianistes.

El franquisme imposa silenci, repressió, mort o exili per a tots els antifeixistes, com els valencianistes republicans. Alguns són afusellats o moren a la presó, com l’empresari i autor teatral Vicent Miquel i Carceller o el dirigent de Nova Germania Enric Bastit. Molts són empresonats: Gonçal Castelló, Antoni Igual i Úbeda, Empar Navarro, Josep Rodríguez i Tortajada, Manuel Sanchis Guarner, Maximilià Thous i Llorens,Enric Valor… Centenars són depurats: Francesc Almela i Vives, Bernat Artola, Miquel Duran i Tortajada, Carles Salvador, Enric Soler i Godes, Maximilià Thous i Orts... I milers han d’exiliar-se: Vicent Alfaro, Josep Bolea, Francesc Bosch i Morata, Eduard Buïl, Angelí Castanyer, Josep Castanyer, Carles Esplà, Ramon Fontanet, Emili Gómez Nadal, Ernest Guasp, Gaetà Huguet i Segarra, Juli Just, Artur Perucho, Miquel Peña, Josep Renau, Manuel Uribarry...

És a l’exili justament on inicien un cert compromís cultural o polític amb el país personalitats que fins al moment mai havien conreat la llengua pròpia ni militat en el valencianisme com és el cas d’Enric Cerezo, Marí Civera, Julià Gorkin, Marcel Jover...

Des de l’exili, el valencianisme republicà malda per continuar la tasca de construcció nacional col·laborant amb els casals valencians escampats pel món i les seues publicacions com Mediterrani i Senyera, de la Casa Regional Valenciana de Mèxic DF i Terra Valenciana del Centre Regional Valencià de Montevideo. I participant en revistes i iniciatives culturals comunes amb la resta d’exiliats dels Països Catalans, com els Jocs Florals de la Llengua Catalana.

En el camp estrictament polític a les organitzacions existents se n’hi afegeixen de noves creades a l’exili: Bloc Nacionalista Valencià Republicà a Orà; Acció Democràtica Valenciana a París; i Orde Internacional Valencianista a São Paulo.