El valencianisme republicà (1837-1977) | 14/14 - L’explosió fusteriana (1962-1977)

per Fundació Josep Irla

Valencianisme republicà

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El valencianisme republicà és producte del conjunt d'idees, llibres, publicacions, entitats, iniciatives, fets i personatges que des de mitjans del segle XIX reivindiquen els trets nacionals del poble valencià i la seua vinculació amb la resta de terres de llengua catalana, i van lligant progressivament el seu futur en llibertat a un projecte democràtic de renovació cultural, cívica i política d'arrels republicanes.

La història del valencianisme republicà és la crònica del lent despertar d'un poble silenciat, de la lluita per la recuperació lingüística, cultural i nacional del País Valencià. D'una lluita conduïda a través de l'acció cultural, cívica i política.

L'exposició itinerant «El valencianisme republicà (1837-1977)» —dirigida per Josep Vall i amb l’assessorament històric d'Antoni Furió i Pau Viciano— ret homenatge a totes les generacions de valencianistes que han protagonitzat aquesta lluita.

València, 9 d’octubre de 1977
Manifestació del Nou d’Octubre al seu pas per les Torres de Serrans. Mai abans s’havien aplegat mig milió de valencians en defensa dels seus drets nacionals.

1962-1977  L’explosió fusteriana

El testimoni del valencianisme republicà passa a una nova generació que pren el relleu evolucionant de la resistència a l’acció cultural, cívica i política.

1962 és l’any clau. Joan Fuster, exercint el mestratge sobre tota la nova generació valencianista, publica el llibre que marca tota una època. Nosaltres, els valencians és alhora un assaig històric —una interpretació de la història i de la identitat dels valencians— i un programa polític —una proposta de futur, democràtica, popular, moderna, de recuperació nacional.

Fuster posa al dia el discurs de la generació valencianista republicana vinculant el futur del País Valencià a un projecte compartit amb el conjunt dels Països Catalans.

Aquesta renovada visió allibera l’energia d’un país llargament silenciat. Durant els següents quinze anys les iniciatives culturals, cíviques i polítiques se succeeixen a un ritme i intensitat mai vistes.

S’impulsen campanyes com «Parlem valencià» i «Valencians, unim-nos». Apareixen músics que posen la banda sonora als nous temps com Raimon, Ovidi Montllor, Al Tall… Naixen nous partits polítics com PSV, GS, UDPV, NG, PSAN, PSPV... S’obren llibreries com Concret i Tres i Quatre a València, Set i Mig a Alacant, Concret a Gandia... Es funden noves editorials com 3i4 i Gorg, que edita una revista homònima. Es crea el Secretariat d’Ensenyament de l’Idioma que en pocs anys forma milers de professors de valencià.

S’instauren els Premis Octubre, que dinamitzen el teixit literari i cultural. Se celebra el Primer Congrés d’Història del País Valencià, en la línia, tal com demana Fuster, que una nova generació d’investigadors repassen el país de dalt a baix...

Tot i que a les primeres eleccions democràtiques a la fi del franquisme el valencianisme no aconsegueix representació parlamentària, els seus postulats han assolit el major grau de penetració social de la història, i ha posat les llavors d’un futur en llibertat.