Necessitem un Pla Hidrològic millor! (1)

per Pedro Domínguez Gento

Veus

Necessitem un Pla Hidrològic millor! (1)
Necessitem un Pla Hidrològic millor! (1)

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El Xúquer, els seus afluents, l'Albufera, el Túria i tota aquesta conca en general patixen problemes crònics molt importants: sobreexplotació, contaminació, formigonat, espècies invasores, etc. Analitzem-los en detall.

Sobreexplotació

L'aqüífer de la Manxa Oriental està sobreexplotat per les extraccions abusives realitzades durant les dècades passades, amb prop de 400 hm³/any, una quantitat importantíssima que priva el Xúquer de bona part del seu cabal base, i afecta greument espais de la Xarxa Natura 2000 com són el Baix Xúquer, a partir de Tous, o el llac de l'Albufera, a més d'ocasionar un fort impacte en les comarques de la Manxa, amb la desaparició de nombroses fonts, brolladors i rierols,que  arriba inclús a deixar sec algun tram del mateix Xúquer a Albacete. Per a mantenir l'aqüífer en bon estat les extraccions no haurien de superar els 220 hm³/any, incloent-hi els cabals corresponents a la substitució dels bombejos.

Per una altra banda, a la Ribera trobem 10 grans extraccions directes del Xúquer, algunes tan importants com la Canal Xúquer-Túria, la Séquia Reial, el Transvasament Xúquer-Vinalopó i els restants assuts; els afluents patixen una sort semblant i estan exhaurits, i els pous il·legals proliferen pertot, especialment per les zones altes, on han abancalat muntanyes i transformat moltíssims camps de secà en regadiu. La sobreexplotació es veu en les dades de la mateixa Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX): de Tous ixen uns 10 m³/s de mitjana anual, però a Cullera sols hi arriben uns 0,5 m³/s, de manera que s'extrauen uns 300 hm³/any; als quals encara s'han de sumar els que li lleven als afluents riberencs, més els afloraments com l'Hort de Mulet i els milers de pous existents; sumant-ho tot obtenim una xifra semblant a la que s'extrau a la Manxa.

Per tot això els nivells dels aqüífers van baixant i les aigües superficials també, de manera que durant dies o mesos el Magre i l'Albaida es queden completament secs en trams amples. Inclús el mateix Xúquer s'ha quedat a voltes sense cabal en trams de Cuenca, Albacete, Sueca i Cullera, fins i tot en anys molt humits com el present...

I el mateix li passa també a l'Albufera, connectada i depenent dels cabals del Xúquer. Les dades oficials diuen que fins a la dècada dels anys 80 rebia més de 400 hm³/any, la quantitat que els experts consideren necessària per a mantindre's en bones condicions, però des d'aleshores el cabal rebut va anar minvant fins als 200 hm³/any que va rebre la dècada del 2010, un volum absolutament insuficient i agreujador dels problemes crònics que patix aquest parc natural valencià d'importància internacional.

La sobreexplotació del Pla vigent es resumix en un dèficit total d'uns -195 hm³/any i en el nou Pla del 2022-27 d'uns -250 hm³/any... És, com deien els clàssics, un «sostenella e no enmendalla», agreujar-la més inclús, una política absolutament insostenible que no tardarà a esclatar-nos als nassos, tal com està passant ja a Doñana o al Mar Menor. I amb l'emergència climàtica que tenim al damunt encara serà pitjor perquè l'aigua entrant es reduirà, calculen els experts, fins a un -20% durant les pròximes dècades...

Contaminació

L'informe Rius hormonats, investigació conjunta d'Ecologistes en Acció i l'organització Pesticide Action Network Europe, mostra l'elevada contaminació per plaguicides que patixen les aigües superficials de la península Ibèrica i es basa en les dades oficials dels Programes de Vigilància de Qualitat d'Aigües de les 10 Confederacions Hidrogràfiques.

Les conques més contaminades són aquelles on es desenvolupa una agricultura més intensiva i la més contaminada és la del Xúquer. En 2012, es detectaren 22 dels 45 plaguicides analitzats i en 2016 s'hi van detectar 34 dels 57 plaguicides analitzats, 22 dels quals estan prohibits i 21 són possibles disruptors endocrins. Algunes substàncies, com el DDT, el cloropirifós o l'endosulfan, es detecten molt sovint, algunes en concentracions molt per damunt del límit permés.

Les substàncies detectades amb major freqüència foren HCH i DDT, plaguicides prohibits que es van trobar en totes les mostres analitzades (380 i 350 respectivament), la qual cosa és gravíssima pels efectes ecològics, de salut, per la il·legalitat i per la incapacitat dels responsables (Confederació, Conselleria de Medi Ambient i Ajuntaments) de garantir la qualitat de les aigües dels nostres rius. A més, es van detectar amb una elevada freqüència cloropirifós (detectat en 233 mostres), imazalil (en 197 mostres), tiabendazol (183 mostres), endosulfan (107 mostres), metaloclor (90 mostres), desetilatrazina (71 mostres), diuró (54), glifosat (detectat en les 48 mostres analitzades), terbutilazina (41) i trifluralina (40).

A més de detectar-se un elevat nombre de plaguicides, les concentracions presents són molt elevades, i es supera àmpliament el valor permés en el cas de HCH, endosulfan, isoproturó i clorpirifós. La concentració màxima de clorpirifos detectada és de 46 microgr/L, 460 vegades el límit màxim permés. No està permés l'ús de dos terços de les substàncies detectades, és a dir 22 dels 34 plaguicides trobats en 2016. Se sap o sospita que 21 de les 57 substàncies detectades en 2016 són disruptors endocrins.

Una altra font important d'estos contaminants són els magatzems de fruita, que utilitzen verins com l'imazalil, el tiabendazol i ortofenilfenol, per a preparar la fruita abans de comercialitzar-la. Part d'aquests verins, després d'impregnar la fruita (haurien de ficar-li en l'etiqueta "llavar bé abans de menjar"), van a parar al desaigüe i després a la depuradora, on maten molts bacteris dels quals descomponen la matèria orgànica de les aigües fecals, cosa que impedix depurar bé l'aigua, i per descomptat acaben finalment en el Xúquer. De fet, l'Ajuntament d'Alzira s'ha vist obligat a sancionar alguns dels magatzems més contaminants i aquest és molt probablement, a Carcaixent, l'origen de la contaminació del barranc de Barxeta, que la CHX no acaba de detectar a pesar de les reiterades denúncies amb nombroses fotos d'aquesta contaminació visible, escandalosa i irregular...

Una vegada en l'aigua, els plaguicides i els seus metabòlits es tornen biodisponibles per als organismes aquàtics exposats a través de la pell i les ganyes i per l'alimentació, i depenent de la seua solubilitat, es bioacumulen als seus teixits. Els organismes exposats poden ser consumits tant per animals silvestres com pels humans. El fitoplàncton contaminat amb plaguicides és una font d'exposició per a invertebrats, peixos i altres organismes. Al seu torn els peixos i mariscs contaminats amb plaguicides són una font d'exposició per a mamífers xicotets, aus, altres animals salvatges i els humans.

La perillositat per a la salut humana dels plaguicides també és prou coneguda. Els enverinaments per plaguicides, en particular en països en vies de desenvolupament, seguix sent un greu problema de salut. En alguns països les defuncions per enverinaments superen els originats per malalties infeccioses. A causa de l'ús massiu d'aquestes substàncies, els agricultors, les seues famílies i les poblacions d'àrees rurals estan exposades rutinàriament a plaguicides. A més, la contínua exposició de tota la població a barreges de baixes concentracions de plaguicides presents en els aliments, l'aigua i l'aire està relacionada amb l'increment d'importants danys a la salut, així com també a malalties. En aquest sentit, es pot parlar de problemes de salut reproductiva (infertilitat, malformacions congènites, etc.), tumors i altres malalties en òrgans hormonodependents (mama, pròstata, testicle, tiroide), malalties metabòliques (diabetis, obesitat), malalties immunològiques i alteracions en el desenvolupament del sistema neurològic, entre altres, segons adverteix un estudi recent de l'Organització Mundial per a la Salut (OMS).

Un grup de substàncies plaguicides especialment preocupants per a la salut humana i per als ecosistemes són les capaces d'alterar el sistema hormonal, conegudes com a disruptors endocrins o contaminants hormonals. Els disruptors interferixen l'acció natural de les hormones, alteren l'equilibri hormonal i poden alterar la fisiologia al llarg de la vida d'un individu, des del desenvolupament fetal fins a l'edat adulta. Si l'alteració es produïx durant el desenvolupament fetal pot donar lloc a malformacions, patologies o malalties irreversibles. Alguns poden produir modificacions en l'expressió dels gens que es poden transmetre als descendents, donant lloc a problemes en fills o nets d'individus exposats...