Premi per a l’exministra del PP que va trair els llauradors valencians

per Jordi Sebastià

Tribuna

Premi per a l’exministra del PP que va trair els llauradors valencians
Premi per a l’exministra del PP que va trair els llauradors valencians

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El setembre de l’any 2016, el Parlament Europeu va aprovar l’acord de comerç entre els països del sud d’Àfrica i la Unió Europea. Aquell acord i aquella votació van provocar un petit terratrèmol en la política valenciana perquè una de les seues clàusules afectava de manera molt negativa als nostres productors de taronja. En efecte, tal com es va fer públic, aquell tractat permetia als grans productors citrícoles sudafricans introduir les seues taronges en els mercats europeus sense pagar cap tipus de taxa, durant tot l’any... Si tenim en compte que a Sudàfrica el model de producció agrícola encara es basa en grans latifundis propietat de blancs, treballats per treballadors negres que cobren una misèria, i que s’hi utilitzen productes fitosanitaris que a la Unió Europea s’han prohibit per la seua perillositat però que resulten més barats, és obvi que el preu de producció és molt inferior i que amb les regles trucades, els nostres agricultors estaven condemnats a perdre en la competició «del mercat».

Els partits polítics majoritaris, PP i PSOE, es feren creus, alguns dels seus representants s’abstingueren o fins i tot votaren en contra en una mostra de «clara valenciania»... però continuaren endavant amb l’aprovació i s’encarregaren després de ratificar-la al Congrés i al Senat. En aquell moment, la ministra d’Agricultura —que no va moure ni un dit per defendre els nostres llauradors—, era Isabel García Tejerina, del PP. Tejerina es va mantenir ferma, fins i tot quan algun diputat del seu partit li va insinuar que el govern espanyol —presidit per l’inefable Rajoy— hauria d’intentar renegociar la clàusula dels cítrics. La ministra que havia de defendre els productors agrícoles va repetir el mantra oficial: «Aquell acord era molt positiu per als interessos generals d’Espanya».

Poc de temps després es va saber quins eren aquells «interessos generals d’Espanya». L'empresa energètica Iberdrola, que ja havia iniciat els seus negocis en el país africà, va anunciar una pluja de «centenars de milions» en noves inversions a Sudàfrica, afavorides per les noves condicions de l’acord comercial (Iberdrola invertirá cientos de millones en Sudáfrica). La història es repetia, els africans ens enviaven matèries primeres i productes alimentaris i els europeus els enviem tecnologia. Abans es deia colonialisme, ara acords de lliure comerç...

El darrer capítol d’aquest fulletó previsible, on els llauradors valencians paguen els plats trencats, es va viure la setmana passada quan l’exministra Tejerina va rebre un bon premi pels serveis prestats: va ser anomenada consellera d’Iberdrola (Iberdrola nombra consejera a la exministra popular Isabel García Tejerina): la seua traïció als llauradors valencians ben valia una cadira… que cadascú traga les seues conclusions.