València empra una «tècnica pionera» per protegir els ficus monumentals

L'experiència inclou tasques d'arboricultura i de divulgació

per NLV

Territori

València empra una tècnica pionera per a protegir els ficus monumentals
València empra una tècnica pionera per a protegir els ficus monumentals

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

L'Ajuntament de València, a través de la Regidoria d'Ecologia Urbana, ha engegat una experiència «pionera a la ciutat i potser única» a l'Estat per protegir els ficus monumentals, que inclou tasques d'arboricultura i de divulgació.

En els «espectaculars i específics» treballs de manteniment que es duen a terme aquests dies en 15 dels 24 exemplars s'utilitza un instrumental molt avançat per controlar l'evolució dels arbres i un equip d'escaladors els tracta des del tronc fins a la capçada.

Els ficus monumentals, també coneguts com a figueres australianes, viuen al seu medi natural sobre una altra planta i enrotllen les arrels al seu voltant per desenvolupar-se. Això implica que les arrels creixen avall i, quan toquen terra, acceleren l'avanç.

El vicealcalde i regidor d'Ecologia Urbana, Sergi Campillo, ha explicat que «amb el temps, les arrels del ficus s'uneixen per formar un tronc que, finalment, estrangula i seca l'hoste per convertir-se en un arbre independent. Ara bé, aquestes arrels aèries continuen desplegant-se per suportar el pes de les branques i augmentar l'absorció de l'aigua i les sals minerals de tot l'exemplar».

Els treballs municipals per protegir aquests arbres monumentals pretenen facilitar el creixement de les arrels aèries perquè arriben en bones condicions a terra on, en arrelar, es fixaran adequadament per proporcionar més estabilitat a l'exemplar.

Amb aquesta idea, el febrer del 2016, en un dels ficus de la Glorieta, es van triar dues arrels aèries que creixien pròximes a uns 2,40 metres d'altura sobre el sòl i es van trenar en una sola. En el trenat es va disposar una primera capa de fibra de coco amb una mica de compost, per mantenir subjecta i humida l'estructura; una segona capa de canyís per donar-li rigidesa i, finalment, una última capa de fibra de coco, per tal de protegir les anteriors i alhora enfosquir més l'interior, ja que les arrels necessiten foscor per créixer. Tota aquesta estructura es va tancar mitjançant una corda vegetal i es va prolongar fins a arribar a terra. Des de llavors, l'estructura ha estat regada i revisada amb regularitat.

D'altra banda, l'estructura es va protegir mitjançant un enreixat extern de fins a dos metres d'altura i, una mica més allunyat, es va instal·lar una tanca de fusta per tal de dificultar l'accés. A més, es van col·locar dos cartells informatius sobre els treballs per donar-los a conéixer a les persones interessades. També es va facilitar un telèfon de contacte, del qual «han fet ús diversos ciutadans, especialment per fer preguntes o informar-se millor», segons ha apuntat Campillo. «Després de 6 anys l'arrel està a punt per a fer el seu camí a soles. Hui l'hem obert per a veure l'evolució, però es mantindrà tutoritzat fins a la primavera per evitar els mesos de més fred», ha assenyalat Campillo.

Personal tècnic ha visitat i revisat l'estructura periòdicament per comprovar l'estat i fer algunes tasques de manteniment. El març del 2017, es va decidir obrir-la i es va observar que les arrels havien arribat fins al nivell del sòl, és a dir, en dotze mesos havien crescut més de 2,40 metres, a un ritme de més de 20 centímetres per mes. Després, es va continuar mantenint l'estructura perquè les arrels ja assentades a terra continuaren agafant vigor i es feren més gruixudes.

El vicealcalde ha destacat que, des de la seua instal·lació, no hi ha hagut cap incident amb l'estructura, «la qual cosa parla, no només del civisme de la ciutadania o de la sensibilització sobre el valor del patrimoni natural, sinó de l'interés per col·laborar amb les actuacions de l'Ajuntament». «Sempre que s'ha visitat aquest exemplar, s'ha vist persones observant l'estructura, llegint els cartells informatius o fent-se fotografies amb els exemplars monumentals», ha assenyalat el responsable d'Ecologia Urbana.

«Vist el fet positiu dels resultats d'aquesta experiència pionera, es va instal·lar una segona estructura en una altra figuera australiana monumental de la ciutat, aquesta vegada al Jardí de les Camèlies, a Aiora, per repetir els mateixos passos», ha informat Campillo, qui ha anunciat que s'aplicarà «aquest mètode pioner» sobre altres ficus monumentals de la ciutat.

A banda del tutoratge de l'arrel aèria, també s'han fet tractaments mitjançant una empresa especialitzada en poda en altura, que requereix personal altament especialitzat en ser un treball perillós.