Tal dia com hui del 1998 va morir el periodista i polític Vicent Ventura

per NLV

Efemèrides

Vicent Ventura (dreta) amb Estellés (esquerra) i Fuster a la porta de la casa d'aquest últim després de l'atemptat del 12 de setembre del 1981
Vicent Ventura (dreta) amb Estellés (esquerra) i Fuster a la porta de la casa d'aquest últim després de l'atemptat del 12 de setembre del 1981

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El 25 de desembre del 1998 va morir a València el periodista i polític Vicent Ventura i Beltran.   

Nascut a Castelló de la Plana el 1924, provenia d'una família de pocs recursos. El seu pare, un sastre que militava en el carlisme, era de Vilafermosa del Riu (l’Alt Millars) i la seua mare, d’Almassora. 

El 1940, a València, va començar a treballar com a obrer en la Unión Naval del Levante i per influència familiar va ingressar el 1948 al Frente de Juventudes com a responsable de premsa i propaganda. Un any després va col·laborar al Levante i Jornada (òrgans periodístics del règim) i també fou redactor de Radio Nacional de España. Fou director dels primers números de la revista Claustro, òrgan informatiu del Sindicat Español Universitario (SEU). Però poc després fou expulsat de Falange i es va situar en el corrent de Dionisio Ridruejo, on va conéixer Joan Fuster, Josep Iborra, Josep García Richart, Josep la Roca i altres.

El 1956 va participar en la fundació del Partido Socialista de Acción Democrática presidit per Ridruejo. Fou el màxim representant al País Valencià. En aquest mateix any també va entrar a l'Associació de la Premsa valenciana on va obtindre el carnet de periodista.

El 1962 va acudir al Quart Congrés del Moviment Europeu a Munic, anomenat per la propaganda franquista el «Contubernio de Munich» a causa del qual va estar exiliat uns mesos a París. L'any següent va tornar, però es va haver d'instal·lar a Dénia durant sis mesos per la prohibició de residir al seu lloc habitual com a càstig per haver participat en aquesta activitat. Sense aturar-se en la seua lluita contra el règim, va signar amb altres companys una carta dirigida al ministre d'Información i Turismo, Fraga Iribarne, protestant per l'ocultació de les notícies sobre la brutal repressió de la Guerra Civil i sobre la Brigada políticosocial contra els miners que estaven protagonitzant una vaga en Astúries.

El 1964 fou un dels fundadors del Partit Socialista Valencià (PSV). Més tard va fundar l'agència de publicitat Publipress. A partir del 1966 va començar a fer col·laboracions amb la premsa valenciana Levante, barcelonina La Vanguardia i madrilenya Madrid, Informaciones. També va col·laborar amb Valencia-fruits, Avui i Serra d’Or.

Fou una de les primeres veus de l'esquerra nacionalista en defensar la integració en l'aleshores nou-nata Comunitat Econòmica Europea (CEE). Després de la desaparició del PSV, participà en la constitució del Partit Socialista del País Valencià (PSPV). El 1977 va publicar Política per a un país, on destacava la necessitat de la recuperació de les senyes d'identitat i de l'autoestima valencianes en un marc de construcció europea. El seu protagonisme al partit anà decreixent quan aquest es vinculà al PSOE i s'imposaren les línies reformistes.

El 1987 va participar —com a representant d'Unitat del Poble Valencià— en la llista d'Esquerra dels Pobles al Parlament Europeu, si bé problemes en aquesta coalició —encapçalada per Euskadiko Ezkerra— li impediren ocupar l'escó el temps acordat.

Ja jubilat, va rebre diversos homenatges en reconeixement de la seua trajectòria cívica. Així, el 1990 va ser nomenat Miquelet d'Honor per la Societat Coral el Micalet de València. El 1995 va rebre la Medalla de la Universitat de València, en un acte solemne celebrat al Paranimf de La Nau. I el 1997 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Una comissió de personalitats integrada per representants de les universitats de València i Jaume I de Castelló de la Plana; els sindicats STEPV, CCOO, UGT i Unió de Llauradors i Ramaders, i la Unió de Periodistes Valencians concedeix anualment el Premi Vicent Ventura, que s'atorga a una persona o col·lectiu que s'haja distingit per la seua trajectòria cívica, democràtica i de compromís amb el País Valencià. Han estat guardonats amb el Premi Vicent Ventura personalitats i institucions com ara Josep Lluís Bausset, Ferran Sanchis Cardona, la Societat Coral El Micalet i Frederic Jordà, Escola Valenciana, Enric Tàrrega, Francesc de Paula Burguera, la revista Saó, Paco Muñoz, Rosa Serrano…

 

Fonts: «Vicent Ventura», Memòria Valencianista / Viquipèdia