La meitat de les discriminacions lingüístiques són perpetrades per policies

Segons l'informe de Plataforma per la Llengua, quasi el 60% han passat per mans de l'administració general de l'estat espanyol

per NLV

Llengua

Policia Nacional a la processó cívica del 9 d'Octubre del 2021 | Mathias Rodríguez | NLV
Policia Nacional a la processó cívica del 9 d'Octubre del 2021 | Mathias Rodríguez | NLV

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Els cossos policials van ser els organismes de l'administració general de l'estat espanyol que més va discriminar les persones catalanoparlants el 2020: la Guàrdia Civil i el Cuerpo Nacional de Policía van perpetrar 19 discriminacions, el 61,3% de les estatals i el 36,5% del total. Si se'ls afegeixen les policies autonòmiques i locals, els casos policials van ser 25, el 48,1% del total, quasi la meitat. Així ho recull el report de discriminacions lingüístiques greus comeses per les administracions de l'Estat, tant les estatals com les autonòmiques i municipals, que ha publicat aquest desembre Plataforma per la Llengua.

Segons l'entitat, «això és preocupant perquè indica que el supremacisme lingüístic castellà està particularment naturalitzat entre les forces de seguretat, cossos armats amb presumpció de veracitat i amb una capacitat elevada d'intimidar els ciutadans».

En aquest sentit, l'informe anual assenyala que, «com cada any estudiat anteriorment, l'administració general de l'Estat va ser la més discriminadora dels catalanoparlants». Dels 52 casos registrats el 2020, 31 van ser per treballadors de les institucions centrals espanyoles, és a dir el 59,6%.

Augment de les discriminacions lingüístiques

Amb una feina prèvia de detecció i classificació dels casos rebuts pel servei de queixes de Plataforma per la Llengua, s'explica el fenomen de la discriminació lingüística i relata els fets de cada cas. El document es complementa amb «un marc teòric que exposa la ideologia discriminatòria que hi ha darrere, el supremacisme lingüístic castellà, que és inherent al nacionalisme espanyol majoritari». A més, els reports anuals inclouen una secció estadística que permet d'entendre amb més profunditat el problema de la discriminació. En aquest enllaç es mostra una llista dels 52 casos registrats el 2020, que s'expliquen amb més detall a l'informe complet.

El fenomen de la discriminació lingüística ha augmentat en les administracions autonòmiques els darrers anys. El 2020, 17 de les 52 discriminacions recollides, el 32,7%, havien passat en l'àmbit autonòmic. El 2019 havien estat 9 de 32, el 28,1%, i el 2018 7 de 25, el 28,0%. En aquestes administracions, l'àmbit més afectat és, amb diferència, el de la salut: el 2020 12 de les 17 discriminacions autonòmiques havien succeït en la prestació de serveis de salut, el 70,6%. Això té una relació directa amb la manca de garanties en la capacitació lingüística d'aquests treballadors: a Catalunya s'han relaxat els criteris de contractació i a les Illes Balears i al País Valencià no s'ha demanat el requisit fins molt recentment.

Diferències entre territoris

Pel que fa a les diferències entre territoris, Catalunya és el que va generar més discriminacions conegudes per la Plataforma per la Llengua, de manera desproporcionada a la seua població. 32 de les 52 discriminacions del 2020, el 61,5%, van succeir en territori català, tot i que té poc més de la meitat del total de catalanoparlants residents a l'estat espanyol. El País Valencià va generar 10 queixes, el 19,2%, tot i que representa el 37,2% de la població catalanoparlant de l'Estat. Per una altra banda, les Illes Balears estaven sobrerepresentades: també van generar 10 queixes, el 19,2%, tot i que tenen tan sols el 9,8% dels catalanoparlants que viuen a l'Estat. 

Aquestes xifres descompensades tenen segurament relació amb el fet que els diferents territoris catalanoparlants, subjectes durant segles a la disgregació i a una influència diferenciada dels nacionalismes oficials d'estat, han desenvolupat dinàmiques socials i actituds lingüístiques també diferenciades. A més, aquesta disgregació constitueix una barrera a l'expansió homogènia de les organitzacions, iniciatives i campanyes de conjunt.