Temps de contactes

per Marian Díez Picó

Columnistes

Temps de contactes
Temps de contactes

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Tradicionalment, allò més repetit per aquestes dates era «Bon Nadal!», amb alguna que altra variant per als qui tenim certa edat com aquell «¡Hola soy Edu, Feliz Navidad!», però amb el mateix missatge final. Enguany no, enguany la frase més repetida ha sigut: «he tingut contacte amb un positiu». Unes paraules que dins d’un altre context fins i tot podrien tenir el seu punt eròtic, però que en el context actual genera una ansietat fins ara només associada a trobar-te a les bessones d’«El Resplandor» al final del corredor de casa.

Ja ens havíem acostumat a que, arribats aquests dies, et desitjaren bones festes aquells que de normal no et desitgen ni bon dia encara que passen trepitjant-te. Era una part més de la tradició, com veure quin regidor de torn assumiria el paper de Rei Baltasar en la cavalcada, les imatges d’abraçades als aeroports en la vespra de la Nit de Nadal, els bots dels afortunats en la Grossa del dia 22 al ritme que marque el reporter assignat a la seua administració o els enamoraments en Vermont en les pel·lícules nadalenques d’Antena 3.

En aquesta ocasió, la tradició ha deixat pas a la incertesa que comença amb una telefonada on et diuen allò de «hem sabut que ha tingut vosté contacte amb un positiu». I clar, la resposta hauria de ser «i qui no?» o fins i tot «especifique’m què entén vosté com a contacte». Però en no tenir ganes d’estendre aquella conversa més del necessari i amb la vista posada en tots els compromisos que hauràs d’anul·lar fins tenir el resultat que acredite que tens barra lliure per a celebrar qualsevol cosa que calga celebrar, no saps ni com, automàticament, acabes en una cua a les portes del centre de salut. En el meu cas, supose que la falta d’experiència em va fer arribar allà a peu pla mentre la resta esperava torn còmodament dins dels seus cotxes. Com al McAuto, però sense refrescos a l’arribada a meta.

A partir d’ahí i fins l’arribada del resultat, l’angoixa que es genera al teu interior no té límits. De sobte, tens un i mil símptomes, cap associat a la Covid, però pateixes igual per si aquell palet determina ara que eres portador de la malària o d’una nova varietat del maleït virus i acabes obrint tots els informatius del dia.

Així les coses, curiosament, ens hem passat la vida escoltant que ser positius era l’única eixida per a fer front al dia a dia però, de sobte, tots volem ser negatius. És més, el més lamentable és que tots comencem a ser-ho davant una situació que ja és més que esgotadora.

Contra tot pronòstic, aquest Nadal, els productes estrela no han sigut el pernil o els llagostins, sinó els tests d’antígens i les PCR. Sé d’àvies que enguany en lloc de donar l’estrena als nets han optat per regalar-los un test d’antígens. Fins aquest punt ha evolucionat la tradició en temps de pandèmia, sort que almenys s’ha respectat el putxero el dia 25, malgrat que en la majoria de casos el número de comensals al voltant de la taula s’ha vist reduït considerablement.

Amb aquest panorama, entre el cansament per una situació que ja s’allarga massa, l’arribada novament de restriccions, les baralles constants entre els polítics a compte d’aquestes mesures, les xifres de contagis i tot el que envolta a aquest virus que ens ha agafat estima i no acaba de deixar-nos en pau, la majoria ha passat per alt un detall important d’aquest Nadals que a mi, personalment, m’inquieta enormement. De veres, soc l’única que s’ha adonat que la Reina d’Anglaterra està més jove que mai? I pitjor encara, i si el virus té una trajectòria similar a ella?