Més del 42% de les webs de l'administració de l'Estat amb presència del català neguen la unitat de la llengua

Plataforma per la Llengua assenyala que «aquesta política ha empitjorat els darrers anys»

per NLV

Llengua

Més del 42% de les webs de l'administració de l'Estat amb presència del català neguen la unitat de la llengua
Més del 42% de les webs de l'administració de l'Estat amb presència del català neguen la unitat de la llengua

Segons l'observació anual que fa Plataforma per la Llengua de les webs de l'administració espanyola per determinar el grau de presència que hi té el català i per veure si hi ha hagut cap evolució que indique que el govern espanyol s'ha conscienciat del problema, «el secessionisme lingüístic, açò és la negació de la unitat de la llengua catalana, és una política habitual». Així, «més de 4 de cada 10 pàgines amb algun contingut en català observades el 2021 (concretament, el 42,4%) ofereixen versions en "català" i en "valencià", com si aquests conjunts de variants o aquestes denominacions constituïren llengües diferenciades».

En aquest sentit, l'entitat ha recalcat que «aquesta política no només és antiga i no s'ha rectificat, sinó que els darrers anys aparentment ha empitjorat significativament». L'observació del 2017 va mostrar que «el 28,9% de les pàgines web feien secessionisme i a partir del 2019 la xifra es va estabilitzar al voltant del 40-45%, un augment prou significatiu i una estabilització posterior que indiquen que l'augment gradual de la mostra no és l'únic factor explicatiu del canvi», ha conclòs.

Tres dels cinc ministeris d’Unides Podem no tenen la web disponible en català

D'altra banda, Plataforma ha assenyalat que «les pàgines dels ministeris d'Igualtat, d'Universitats i de Drets Socials i Agenda 2030 no són consultables en català, la llengua familiar d'aproximadament 1 de cada 10 ciutadans de l'Estat i habitual d'aproximadament 2 de cada 10».

L'entitat ha destacat que «es tracta de tres dels cinc ministeris en mans del soci menor del govern espanyol, la coalició Unides Podem, que ha abanderat la defensa del reconeixement de la plurinacionalitat i el plurilingüisme a l'estat espanyol». Els titulars d'aquests departaments són Ione Belarra, Irene Montero i Joan Subirats, que acaba de substituir Manuel Castells. Curiosament,  ha indicat Plataforma, «les pàgines dels ministeris de Montero i Subirats ofereixen l'opció de navegar en català, però quan se selecciona els menús i els continguts continuen apareixent en castellà». «Els altres dos ministeris d'Unides Podem, el de Treball (en mans de Yolanda Díaz) i el de Consum (en mans d'Alberto Garzón) incorporen el català de manera parcial i residual, respectivament», ha afegit.

Pel que fa als 17 ministeris que ocupa el PSOE, el soci major de la coalició, «15 tenen una pàgina amb alguna presència del català». Tanmateix, «en 13 d'aquests portals la versió catalana és merament testimonial: només estan traduïts els menús de les primeres planes de navegació i, en alguns casos, algun contingut fix».

En aquest sentit, ha continuat, «la constatació de la mala situació del català a les pàgines webs dels ministeris s'emmarca en una observació més extensa que va fer Plataforma per la Llengua el mes de novembre del 2021 dels portals oficials de l'Administració general de l'Estat i dels òrgans, empreses i entitats públics que en depenen». «L'observació, de 484 portals, va mostrar que el català és absent de 7 de cada 10 pàgines web oficials. Concretament, el 71,3% d'aquests portals exclouen el català», ha explicat. 

El català, poc present, decoratiu i segregat

Així, Plataforma assegura que «aquestes xifres són semblants a les dels anys anteriors», ja que des del 2017, any que es va començar a fer aquesta feina, «la situació del català en aquest àmbit no ha variat significativament: el 2020 el català era absent del 69,4% dels llocs web (d'una mostra de 389), el 2019 no era present en el 67,1% (d'una mostra de 295), el 2018 no es podria trobar en el 64,7% (d'una mostra de 263) i el 2017 no hi era en el 64,5% (d'una mostra de 254). Les ampliacions successives de la mostra han incorporat a l'observació pàgines d'organismes secundaris i dependents, cosa que indica que l'empitjorament de la situació del català en el global es deu al fet que la incorporació d'aquesta llengua és més cosmètica que real i només es produeix en les pàgines més visibles».