Diades compartides

per Nando Fuente, Maria Victòria Llull

Tribuna

Diades compartides
Diades compartides

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Demà passat, la societat mallorquina, o la major part d’aquesta, celebrarà la Diada de Mallorca. Marcada novament per les restriccions, aquesta jornada tornarà a ser un moment de festivitat i retrobament d’un poble amb una nacionalitat històrica. Un dia commemoratiu, ple de simbologia. Una simbologia que comença perquè la Diada esdevé una de les festes cíviques més antigues d’Europa, datant el seu origen a l’època medieval. Alhora, perquè és la data històrica que el mallorquinisme polític ha omplert de contingut polític reivindicant l’autogovern any rere any des de la Transició. I, per completar-ho, no hi ha major simbologia que l’oficialitat del 31 de desembre com a Diada nacional de Mallorca. Després d’anys de debat i de no-reconeixement, ara la Diada ja ha esdevingut el dia central de la reivindicació del poble de Mallorca.

La simbologia crea ideologia, i aquests ideals són convertits en conviccions polítiques. Són aquestes conviccions les que defensem a cada Diada Nacional del nostre país. Reafirmem les conviccions polítiques, constatem la cohesió entre les persones que hi som i donem força a les nostres reivindicacions col·lectives. D’això es tracta, de reivindicació política i cohesió social.

Una reivindicació sempre latent, sota diferents contextos socials i polítics, però que sempre ha existit. Un fet que, com d’altres, uneix territoris històrics com Mallorca i el País Valencià.

Contextos polítics similars han marcat el rumb de Mallorca i del País Valencià, i ambdós han vist com la seua realitat política canviava amb governs de progrés. Els Acords de Bellver i els Acords del Botànic van suposar deixar enrere èpoques obscures i corruptes que van marcar la decadència d’ambdues societats i la renovació política a les institucions ha marcat nous rumbs. Hereus d’aquelles Diades del sobiranisme, l’esquerra autocentrada dels dos països va ser clau de volta per rompre l’hegemonia conservadora que governava les nostres terres, fent virar el sentit del poble cap al progrés social i polític.

És innegable que les forces sobiranistes d’esquerres han tingut un paper clau i sense aquestes ni la societat mallorquina ni la valenciana hagueren vist un canvi real en les polítiques que els afecten. Una garantia de governs progressistes i de polítiques dirigides a les persones, a les que formen la major part de la societat. Un contrapès necessari que ha posat damunt la taula qüestions irrenunciables. Les reivindicacions polítiques de les persones que es manifesten i celebren cada 31 de desembre, 9 d’octubre o 25 d’abril. Les Diades dels nostres respectius països dels darrers anys, després del cicle polític que es va obrir amb l’anterior crisi, han portat al mallorquinisme i al valencianisme a repensar-se, a entendre que la sobirania és guanyar drets i que les identitats mallorquines i valencianes són moltes, però unides des de la diversitat. Reivindicar-nos en el nostre dia ha esdevingut una afirmació de què som com a poble, amb la mirada posada a la construcció d’una majoria, des de l’esquerra, amb els drets socials i els reptes climàtics per horitzó. Així com també, la reivindicació ha esdevingut defensa del territori, la cultura i la llengua; una manera de visibilitzar d'on venim i cap on volem anar. 

I no hi ha millor manera de reivindicar els drets socials i polítics del país que consolidant, reforçant i millorant els governs en els quals es troben defensats i on la demanda d’un major autogovern condiciona el dia a dia del govern d’un país. Queda camí per fer i l’autocrítica hi ha de ser per tal d’aconseguir ser la majoria social del País Valencià i de Mallorca. Aprofitem la Diada de Mallorca per agafar forces i retornar a la pregunta de com és el país que volem. Sense complexos, sense renunciar a allò que ens ha portat fins ací.