Immersió lingüística o misèria dels socialistes i d’algú més

per Salvador Vendrell

Columnistes

Immersió lingüística o misèria dels socialistes i d’algú més
Immersió lingüística o misèria dels socialistes i d’algú més

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

És tot una mentida. Els del govern de l’altiplà diuen que «tan espanyol és el castellà com el català, el gallec o el basc». Diuen que ho tenen clar i volen defensar totes les cultures de l’estat. Mentida! I ben grossa. Només cal imaginar-se què passaria, si  una família de Sueca, o de Fortaleny que és el meu poble, demanara que el seu fill menut rebera un vint-i-cinc per cent d’ensenyament en valencià en qualsevol escola de la Comunitat de Madrid o d’Andalusia o, sense anar més lluny, en qualsevol concertada de la ciutat de València o d’Alacant. A l’estat espanyol hi ha una llengua que
s’imposa i unes altres que estan en retrocés, que van marxa arrere com els crancs. És el que mana la legalitat vigent. Recorde, com si fora ahir, que, un dia, fent-nos whiskys, Fuster ens va dir: «al català li queda mig segle». I, literalment, s’ha equivocat perquè ja gairebé fa cinquanta anys des que va dir la frase i encara resistim. S’ha equivocat en la data, però no en el camí que porta la cosa, perquè anem directes a la mort del català. Ens ho diuen tots els indicadors. Encara com nosaltres podrem morir en la nostra llengua. Com que no podem ser entrenadors del Barça, que ens encantaria, seguirem tocant els collons, com ens va ensenyar el mestre de Sueca.

Molta culpa dels passos que fem arrere la tenen els socialistes valencians i catalans que van camí de passar de ser l’avantguarda de la normalització del català a ser els substituts de Ciutadans. Això li deia un alcalde del Baix Llobregat a un amic meu: «què prefereixes, que els que estan en contra del català ens voten a nosaltres o a  Ciutadans?». Més cinisme no hi pot haver. Ara es tracta de tenir una clientela de vots i tant se’ls en dona defensar una cosa o la contrària. Perquè, a principi de la democràcia, els socialistes catalans van ser els grans impulsors de la llengua. Mentre els de Convergència apostaven per un model, com el del País Basc o el del País Valencià, de línies d’ensenyament en català i en castellà, els del PSC —quan era el PSC i no només el PSOE—  tenien molt clar quina era la seua aposta: una única escola per a tots i totes i en català. Les diferències lingüístiques entre les dues llengües no són prou importants, perquè no deixen de ser dues llengües llatines, i calia muntar una única xarxa escolar, amb independència de si l’escola era a Olot, a l’Hospitalet o a Cornellà. Això ho van veure molt clar els del PSC i els del PSUC que no volien que hi haguera catalans de primera i de segona divisió. Així, l’oposició d’esquerres al govern de Convergència va anar molt més enllà del que volia anar el govern nacionalista. I la immersió va ser un èxit que ningú no qüestionà en el seu temps, però que, ara, com el tema de l'audiovisual, cal exigir al govern socialista de l’altiplà a canvi d’aprovar els pressupostos.

Al País valencià, agrade o no als nacionalistes, l’avenç quantitatiu i qualitatiu més gran que impulsà la nostra llengua en el camí de la normalització la va fer el PSOE amb l’oposició més bèstia que ha tingut un govern valencià. Recordeu els temps de la batalla de València. Mira si és així que tinc algun amic que està impulsant la campanya: «Que torne Lerma! Que torne Lerma, Ciprià Ciscar, Baltasar Vives i...» Evidentment, diuen això de broma, perquè els sembla que, ara, amb una Conselleria en mans dels nacionalistes, retrocedim. És clar que les sentències judicials no afavoreixen el valencià, però la realitat és la que és. Com se li pot demanar a un professor, que ha fet tota la vida ensenyament en valencià, que faça les classes en castellà per un tema de percentatges? «Et toca, amic, has de fer les classes en castellà». Sí, és la legalitat, però, amb la legalitat tenim les conseqüències, com en el pecat tenim la penitència. És clar que on hi ha línies d’ensenyament en valencià aplicaran el percentatge establert, però passarà el mateix en les línies en castellà a Alacant? I a la ciutat de València? Em diuen que hi ha instituts que els únics que saben parlar valencià són els professors de l’assignatura. Com s’ho faran per aplicar els percentatges? Els obligaran a impartir el percentatge corresponent en valencià? Em permetreu que ho dubte, perquè ja tenim precedents, experiències. Només us en diré un, de precedent. Quan es va fer el decret que les assignatures de Socials i de Naturals s’havien d’impartir en valencià, qui va respectar la normativa? Només les comarques valencianoparlants. Els inspectors van passar de tot i no van intervindre, com faran ara. Viure per veure-ho. A més, em fa la impressió que el nostre conseller té l’enemic en casa. Em diuen els meus amics que encara no han arribat a la societat sense classes que creuen que la inspecció educativa conspira contra el conseller. Que cada vegada demanen més papers inútils que no només no serveixen per a res, sinó que no els llig ningú. Sembla que volen obligar els professors —que sempre han sigut la columna vertebral dels nacionalistes— a ser buròcrates i omplir papers innecessaris perquè es facen enemics del conseller i, sobretot, de Compromís. Jo no m’ho acabe de creure, però si la maniobra és veritat, caldria saber qui està darrere. I, si no és una conspiració i són ordres del mateix conseller  —o es tracta de foc amic—, que santa Llúcia els conserve la vista en l’anàlisi marxista. No cal fer cas, perquè diuen de tot. Com ara que el conseller se’n vol anar i ser síndic de no sé què.