Denuncien que el Pla Hidrològic del Xúquer «no té ambició per recuperar el bon estat de l'Albufera»

Segons AE-Agró, no contempla cabals ecològics ni pressupost suficient per complir amb els objectius ambientals de la UE

per NLV

Territori, Societat

Denuncien que el Pla Hidrològic del Xúquer «no té ambició per recuperar el bon estat de l'Albufera»
Denuncien que el Pla Hidrològic del Xúquer «no té ambició per recuperar el bon estat de l'Albufera»

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Acció Ecologista-Agró ha denunciat que el Pla Hidrològic del Xúquer (PHX) «no té ambició per recuperar el bon estat de l'Albufera i de la resta d'ecosistemes aquàtics valencians».

Segons l'organització, «a la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer (DHX), l'alteració hidrològica és conseqüència de la regulació dels embassaments, l'impacte de les centrals hidroelèctriques, les extraccions superficials que deixen els rius fortament alterats hidrològicament i les excessives extraccions subterrànies». Així, «totes aquestes pressions provoquen que quasi un 39% de les masses d'aigua amb la categoria de riu al nostre territori estiguen en risc». 

Malgrat això, ha assegurat que el PHX per al període 2022-2027 «no recull les mesures necessàries per reduir o mitigar aquestes alteracions». D'aquesta manera, «difícilment es podran complir els objectius marcats per a recuperar el bon estat dels ecosistemes aquàtics i terrestres vinculats a la demarcació».

L'entitat ecologista, en les seues al·legacions al pla, critica que «en cap moment es persegueixen realment els objectius que s'imposen des de la Unió Europea» i que, de fet, «els sistemes naturals no es consideren com a usuaris, quan legalment ho són». Per tant, «continua sense establir suficients cabals ecològics».

A parer seu, «no s'aprecia una veritable voluntat de donar als rius l'aigua que necessiten i restaurar els ecosistemes aquàtics al bon estat», ja que no es fa «el que és fonamental: gestionar les demandes».

L'Albufera

Un «clar exemple», ha assenyalat AE-Agró, és el Parc Natural de l'Albufera de València, «on l'aigua es destina principalment a cobrir la demanda del cultiu de l'arròs (ús privatiu) i no a recuperar ni conservar el bon estat ecològic d'aquest ecosistema aquàtic», el més important del País Valencià.

Per tot això, l'organització exigeix en les seues al·legacions que, «tal com marca la Llei d'Aigües estatal i la normativa europea, s'assigne un cabal ecològic per al Parc Natural de l'Albufera que no estiga condicionat per les demandes i els usos privatius ni, per descomptat, pels teòrics estalvis que generaria la modernització de regadius, tal com planteja actualment la Confederació Hidrogràfica».

Demandes

Agró veu «sorprenent» que per al període 2022-2027 les demandes «no només es mantenen, sinó que augmenten» en tota la demarcació. «No han d'enganyar-nos els 391 milions d'euros destinats a les mesures de 'Reducció de la pressió per extracció d'aigua', ja que corresponen a actuacions de modernització de regadius, per consolidar usos excessius», ha afegit.

«El pla planteja en realitat invertir un alt percentatge del pressupost (el 21,86%) en unes actuacions de l'ús privatiu de l'aigua que només afavoreixen als beneficis particulars d'unes quantes comunitats de regant, a pesar que encara no està ni demostrat ni assegurat el benefici global i ambiental del suposat estalvi que teòricament genera la modernització de regadius», ha indicat.

Finalment, quant a l'objectiu de mitigar l'alteració hidrològica que generen els usos d'aigua, així com permetre la continuïtat fluvial dels cabals líquids i sòlids i garantir la mobilitat de la fauna, l'entitat ha asseverat que el PHX «continua sense aportar mesures reals».

«Al contrari, planteja la construcció d'una nova presa, la del Riu Canyoles al seu pas per Montesa, infraestructura hídrica a la qual ens oposem per l'impacte mediambiental i les greus afeccions econòmiques i socials per als municipis afectats, Montesa i Vallada», ha conclòs.