Llaurar recte

per Antoni Llorente

Tribuna

Llaurar recte
Llaurar recte

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

He de reconèixer que soc d’aquells que quan arriben els darrers dies del calendari no poden evitar fer un xicotet balanç mental de quins han sigut els moments més destacats o, si més no, aquelles qüestions que més recordem per una raó o una altra.

En eixe sentit, i sense ni tan sols eixir de l’àmbit de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat democràtica a l’hora de fer l’exercici, m’han vingut al cap els 609.000 euros recuperats del cas Blasco i que finalment destinarem a allò que havien de servir des d’un primer moment, que és la cooperació, així com a la creació d’una Oficina de l’Agenda 2030. Sembla mentida, però l’ombra de la nefasta gestió del Partit Popular és fosca i allargada, i encara al 2021 estem reparant els danys causats.

Tampoc no puc oblidar pel seu valor històric, de reparació i justícia l’inici dels treballs d’exhumació de la fossa de víctimes del franquisme més gran del País Valencià, situada a Paterna, una fita important per la seua simbologia que cal encabir però dintre dels treballs que des de la Conselleria s’estan portant a terme des del 2019 al llarg del nostre territori amb un objectiu clar: aconseguir que casa nostra siga un territori lliure de fosses. Una tasca necessària, reconeguda així per les Nacions Unides, que no obstant això, cada any es topa amb el menyspreu dels distints partits de dreta i extrema dreta que habiten les Corts Valencianes, per als quals mai no és el moment adient de fer-ho. I val a reconèixer que tenen certa part de raó: 2021, 2022 no és el millor moment per a exhumar les fosses franquistes, és una tasca que caldria haver fet fa ja molts anys, per humanitat cap a les famílies de les persones assassinades i per dignitat d’una democràcia disposada a retre comptes amb el passat més fosc del seu país.

I en un altre àmbit molt distint, també cal recordar que 2021 ha estat el primer any en què la Generalitat Valenciana ha obert una de les seues lleis més importants, la dels pressupostos, al conjunt de la ciutadania. Hem estat, a més, la primera comunitat autònoma en tot l’Estat espanyol a fer-ho de forma tan ambiciosa com la que hem portat a terme i a la qual hem destinat més de 100 milions d’euros. Un projecte que ha sigut possible gràcies a la col·laboració i implicació de totes i cadascuna de les Conselleries i que és la mostra més evident de la voluntat constant del govern del Botànic per aproximar-se a la ciutadania, cosa especialment important en els temps de desafecció que vivim.

I aquests exemples, que no són ni molt menys els únics ni tan sols de la Conselleria (en podríem afegir d’altres de la resta del govern valencià, i també del govern espanyol) em fan pensar necessàriament que no tots els polítics som iguals, que no tots entenem per igual la política i com s’acostuma a dir al meu poble, «el que importa a la vida és llaurar recte». Sempre hi haurà qui dirà que estàs llaurant massa a espaiet o massa ràpidament, però el que importa és dur el tall en la direcció correcta. I així seguirem en 2022, llaurant recte.