El pantalà de Sagunt, el Molí dels Frares de València i la Casa Gran de Tóveda Baixa, a Castielfabib, a la Llista Roja del Patrimoni

Totes tres construccions presenten un estat ruïnós

per NLV

Territori, Cultura

El pantalà del port de Sagunt | Ajuntament de Sagunt
El pantalà del port de Sagunt | Ajuntament de Sagunt

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El pantalà de Sagunt (el Camp de Morvedre), el Molí dels Frares de València (l'Horta) i la Casa Gran de Tóveda Baixa, a Castielfabib (el Racó d'Ademús), han entrat a la Llista Roja del Patrimoni que elabora l'associació Hispània Nostra, a causa de l'estat de ruïna i abandó en el qual es troben. Aquesta llista recull més de mil monuments de l'Estat que es troben en risc de desaparició, destrucció o alteració essencial dels seus valors.

El pantalà de la Companyia Minera de Sierra Menera (CMSM), és una superestructura pertanyent a l'avantguarda tecnològica industrial de la segona meitat del segle XX. Aquest element patrimonial es troba vinculat al projecte d'explotació minera a càrrec de CMSM, una empresa que es va constituir a principis del segle XX , es va desenvolupar sempre en paral·lel a la Companyia Siderúrgica del Mediterrani (CSM), i va convertir el port de Sagunt en el complex siderúrgic industrial més important de la Mediterrània occidental.

Aquesta infraestructura va ser construïda com a carregador de mineral, entre el 1975 i el 1977, amb un calat superior als 14 metres de profunditat, que permetia carregar vaixells de 100.000 tones. La CMSM va cessar la seua activitat el 1987 i la concessió del pantalà va passar a l'Autoritat Portuària de València (APV) el 1990, moment en el qual va deixar de tindre ús comercial.

Des del 2010, l'APV ha formalitzat diversos convenis amb l'Ajuntament de Sagunt per a la seua rehabilitació i s'han presentat informes en els quals la seua situació es considerava compromesa estructuralment. Malgrat això, la «dilació» en la seua rehabilitació i els agents meteorològics succeïts entre desembre del 2019 i gener del 2020 van provocar el col·lapse de tres de les obertures, la qual cosa va donar com a resultat un informe d'inviabilitat davant l'elevat cost que suposava la  rehabilitació.

Com a conseqüència, l'APV va notificar la intenció d'enderrocament. No obstant això, si s'assumeix el cost de la demolició i s'afegeix l'import de la xicoteta passarel·la que pretén construir, el cost de restauració estaria equilibrat, apunta l'associació.

El Molí dels Frares 

El Molí dels Frares està construït sobre el llit de la séquia de Petra, un dels tres braços en els quals s'organitza la séquia de Mestalla, la qual cosa el converteix en el primer del seu traçat. L'estat de conservació és «ruïnós» en algunes parts. Les cobertes estan abandonades i el deteriorament que es preveu en poc temps és «devastador». 

Probablement, precisa l'associació, el molí tinga l'origen en l'època islàmica, però apareix documentat al segle XIII. Entre els segles XV i XVI va ser conegut com a molí de Gámir, en referència al cognom de la família propietària de l'època, i a finals del XVI es va produir la compra pels monjos del convent dels Dominics.

El Molí dels Frares  | UV

A les Ordenances de la Séquia de Mestalla del 1771 se l'identifica amb aquesta propietat i també apareix als inventaris de molins de València del segle XIX. A meitat d'aquest segle va ser venut en pública subhasta a particulars com a part dels béns religiosos desamortitzats per l'Estat espanyol. El molí va estar en funcionament fins a finals del segle XX.

Forma part d'un conjunt més gran d'una antiga alqueria amb dependències i magatzems annexos, que a més es van modificar al llarg del segle XX. Aquestes obres, a partir del 1940, probablement van eliminar bona part del molí original. En tot cas, caldria un treball arqueològic i arquitectònic per identificar correctament les parts i antiguitat.

En el molí hi ha un mural descobert el 1994 per l'historiador Eduard Pérez Lluch, on es representa la batalla del 1640 amb les tropes de Felip IV, a la ciutat francesa de Salses. El mural va cridar l'atenció de la Generalitat i, en concret, de la directora general de Patrimoni, Carmen Pérez. Actualment, es troba en bon estat per l'actuació que es va dur a terme fa vint anys.

La Casa Gran de Tóveda Baixa

La Casa Gran de Tóveda Baixa és una masia situada al terme de Castielfabib, prop del límit d'aquest amb Vallanca. En concret, se situa al llogaret despoblat de Tóveda Baixa, al costat de la rambla de les Tóvedes i el barranc de Castellar. Es troba en estat de complet abandó, sense cap mena de manteniment ni protecció.

Des que l'edifici va perdre les teulades, fa poques dècades, es va accentuar el procés de ruïna, on gran part de l'estructura interna es troba «molt danyada» a causa de l'exposició a les inclemències climàtiques. A més, l'escaire nord-oest s'ha desplomat, la façana principal està «molt descomposta», i el forn de coure pa és ja «irrecognoscible».

La referència més antiga a la masia de Tóveda és del 1563. Inicialment, degué ser un únic nucli. No obstant això, a finals del segle XVIII ja apareix la distinció entre la Tóveda Alta i la Tóveda Baixa, situant-se cadascuna a l'extrem de la fèrtil plana per la qual discorre la rambla de les Tóvedes.

Tóveda Baixa, Castielfabib | Viquipèdia

A les darreries del segle XVIII, hi va passar el botànic Cavanilles. El lloc va ser habitat fins a mitjan segle XX, quan es va despoblar per complet i es va iniciar un procés de ruïna reflectit en el patrimoni de la zona.

La casa és de planta quadrangular, amb portada cap a l'oest. Té adossat un gran corral descobert que mira cap a la vall i a la cantonada sud-est. Es desconeix si va existir una tercera altura destinada a cambra.