Bombes contra Carraixet

per Jesús Peris

Columnistes

Bombes contra Carraixet
Bombes contra Carraixet

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

M’assabente per les xarxes socials que Mari Giner, de la família Giner de Tavernes Blanques, del grup Carraixet, no només va ser discriminada pel fet d’entrar a un restaurant de Peníscola parlant valencià (bé, un restaurant no, sinó un en concret anomenat irònicament Piú Che Buono), sinó que va ser insultada i al remat literalment expulsada per impedir-li accedir al llibre de reclamacions. I no es tracta d’un rumor, així ho ha contat ella directament en un vídeo.

Espere que, si més no per tractar-se d’una persona ben coneguda i estimada al País Valencià, aquests fets tindran certa rellevància, però al remat és una de les innumerables agressions verbals a què s’arrisca qualsevol persona que tracte de viure amb naturalitat en valencià. I moltes vegades en efecte no és només el «no entiendo valenciano» d’Alessio Lisci de l’altre dia, sinó que moltes vegades va amanit del ja tòpic «en español, que estamos en España» d’evidents ressonàncies franquistes.

Per cert, que el tal Alessio Lissi és italià, treballa al Llevant des de fa deu anys i evidentment parla a la perfecció l’italià i el castellà, és a dir, dues llengües romàniques. Resulta molt improbable que no entenga el valencià, i crec que és una mostra excel·lent d’aquesta duresa d’oït ideològica tan estesa, que fa que frases ben senzilletes resulten absolutament indesxifrables per a parlants de castellà que si més no han viscut anys i anys en contacte amb el valencià. El «no entiendo valenciano» moltes vegades du de manera inequívoca com a subtext «háblame en español, que estamos en España y no tengo por qué esforzarme lo más mínimo en entender dialectos regionales».

De tota manera, el fet que siga Mari Giner qui patisca aquesta agressió té alguna cosa de simbòlic i de molt alarmant. En 1979 el grup Carraixet va patir un intent d’atemptat, quan els feixistes llançaren una bomba contra la seua furgoneta. Aquell fet, com tants altres, com els intents d’assassinat de Joan Fuster o de Manuel Sanchis Guarner, no van ser investigats en profunditat per la policia. Els feixistes tenien l’estat de la seua part. Hui Mari Giner és escridassada amb consignes habituals de la ultradeta mentre els mitjans llancen la seua propaganda per fer creure que és el castellà qui pateix discriminació i els castellanoparlants els qui són expulsats de llocs públics. A més, ja sabem la diferent contundència dels antiavalots segons qui siga qui es manifeste. De fet, quan és la dreta qui es manifesta els detinguts poden ser els antifeixistes que s’oposen a l’ocupació d’un barri per l’odi, com va passar a Benimaclet.

És de veres que de vegades la història es repeteix com a farsa, però no menystinguem la capacitat de produir dolor de la farsa, especialment si continua tenint els mitjans i una part important de l’estat de la seua part. I la impunitat dels insults, la sensació d’impunitat dels feixistes, no anuncia res de bo.