Tal dia com hui de 1972 va morir Manuel González Martí, fundador del Museu de Ceràmica de València

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui de 1972 va morir Manuel González Martí, fundador del Museu de Ceràmica de València
Tal dia com hui de 1972 va morir Manuel González Martí, fundador del Museu de Ceràmica de València

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El 4 de gener del 1972 va morir a València Manuel González Martí, dibuixant, historiador i erudit, fundador del Museu de Ceràmica de la ciutat.

Va nàixer al Cap i casal en el si d'una família originària de Morella (els Ports) el primer de gener del 1877, i la seua formació es va dur a terme als mateixos centres que la d'altres intel·lectuals de la seua generació, com ara Vicente Blasco Ibáñez, al col·legi de Joaquín Gimeno, a les Escoles Pies i a l'institut Lluís Vives. El 1899, es va llicenciar en Dret Civil i Canònic (Universitat de València) i en Belles Arts (Reial Acadèmia de Sant Carles).

Encara que va estudiar dret, va destacar com a dibuixant i caricaturista, activitat a la qual es va dedicar en estudiar dibuix a la Reial Acadèmia de Belles Arts de València. 

Va destacar sempre per una habilitat extraordinària per al dibuix i la caricatura, que va explotar des de la seua adolescència. De forma paral·lela, va demostrar una inquietud cultural poc habitual que el va portar a crear revistes com ara El Estudiante (1894), i més endavant Cascarrabias (1897), emuladora de Gedeón, en què satiritzava o exalçava en clau humorística els polítics locals i estatals del moment. En les seues caricatures va signar amb el pseudònim Folchi amb un cert ànim contestatari en evocar la figura d'un revoltós pintor italià d'aquest nom, famós per la seua fugida escandalosa amb la infanta Elvira. Després de llicenciar-se va trobar la seua principal sortida professional com a editor fundant les revistes Arte Moderno (1899), València Artística (1903) i Impressions (1908), introductores del modernisme gràfic a València, que el portarien a ser cofundador de l'Associació de la Premsa Valenciana. 

El 1911 va ser encarregat de la restauració de la taulelleria de les estances de la família Borja al Vaticà, moment a partir del qual la ceràmica va esdevindre la seua principal preocupació.

El 1916 va ser nomenat president de la colònia de Morellans Absents. Els anys 20 i 30 es va guanyar un gran reconeixement del món acadèmic i intel·lectual. El 1923 va fundar l'Escola de Ceràmica de Manises i, el 1924, fou nomenat delegat regi de Belles Arts. Des de la direcció del Museu de Belles Arts, lloc on va accedir el 1940, va promoure la creació d'un museu de la Ceràmica. Quan va faltar la seua esposa Amelia Cuñat i Monleón, en juliol del 1946, va decidir donar la seua col·lecció de ceràmica a l'Estat Espanyol i perquè l'albergara va crear el Museu Nacional de Ceràmica el 6 de febrer del 1947, ubicat al palau del marqués de Dosaigües (del que seria el seu director vitalici). Aquest fet era la culminació a una dilatada vida d'investigació, en la qual va desenvolupar estudis fonamentals per al coneixement de la història de la ceràmica valenciana. El museu es va convertir en la principal institució amb fons de ceràmica valenciana, però a més va reunir, en els vint-i-cinc anys en què va ser dirigit pel seu fundador, una ingent quantitat de dibuixos, gravats, pintures, indumentària i mobiliari fruit de la seua visió personal sobre el sentit de la institució i de les relacions personals que va mantindre al llarg de la seua vida amb escriptors com ara Vicente Blasco Ibáñez, artistes com els Pinazo i els Benlliure, músics com Carles Giner, Maria Ros o Giacomo Lauri-Volpi, etc. Amb aquestes col·leccions va reflectir una completa imatge de la creativitat valenciana al llarg del segle XX.

Com a escriptor, fou autor de Contes del pla i de la muntanya i dins la seua obra d'investigació destaca Cerámica del levante español. Siglos medievales (1944-1952) i la biografia Pinazo: su vida y obra (1920). 

A més, va ser vicepresident de la Diputació de València, vicepresident de l'Hispanic Society i president de Lo Rat Penat durant dos mandats (1928-1930 i 1949-1958).

El 1944 va tindre la iniciativa de declarar monument historicoartístic el medieval Portal de la Valldigna de la ciutat de València, ja que els seus propietaris no hi tenien cap interés, i pretenien construir en el seu solar un edifici de nova planta. També destaca la petició a les autoritats de la restauració del retaule de Jacomart de Catí.

Era net del morellà Miguel González Sáez, autor de l'himne de la capital dels Ports en la seua joventut i, més tard, en els anys quaranta i cinquanta, hi va estiuejar.

González Martí fou nomenat fill adoptiu de Morella l'any 1951 i, el 2 de setembre del 1957, es va inaugurar un monument del seu bust al passeig de l'albereda de la mateixa ciutat.

 

Fonts: Jaume Coll, «Manuel González Martí», Real Academia de la Historia / Viquipèdia