«Que nos escoiten berrar»

per Vicent Pons

Tribuna

«Que nos escoiten berrar»
«Que nos escoiten berrar»

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

La temàtica d’este article no sé si mai s’ha tractat a Nosaltres la Veu i de fet no sé si és l’article que més agradarà al lector model d’este diari en què escric amb goig bisetmanalment. Parlaré d’Eurovision i d’una de les cançons seleccionades per a representar Espanya al festival, la tria de les quals es farà a Benidorm, prèvia amollada de diners de la Generalitat Valenciana, però això és un altre tema. 

La gent nacionalista-no-espanyola de l’Estat espanyol hem defensat que Espanya hauria de ser un  estat plurinacional, però totes, tots i totis sabem que de facto no és així. La construcció d’un imaginari espanyol a base de flamenco, fiesta i duende exclou gran part de l’Estat espanyol. En este context, enguany, sembla que Radiotelevisió Espanyola s’ha pres més seriosament el Festival d’Eurovision i ha fet una tria de cançons molt decent per a representar Espanya. 

Entre les cançons que ha preseleccionat RTVE hi ha una cançó en gallec, una cançó que a més està entre les favorites per a representar Espanya i que és una oportunitat per a projectar-nos al món com a alguna cosa més que flamenco, fiesta i duende – Bo, la festa és transversal això és indubtable-. Una cançó, Terra de Tanxugueiras, que a més inclou frases en èuscar, valencià, asturià i castellà. Una cançó de marcades reminiscències celtes i que projecten una imatge a Europa diferent i plural del que podria i hauria de ser Espanya i que no és. 

Encara que hi ha moltes cançons que estan molt bé, i que confesse escoltar en bucle, les persones nacionalistes perifèriques de l’Estat hauríem de fer força perquè tres dones representen Espanya a Eurovision i ho facen amb una cançó en gallec amb frases en totes les llengües oficials. 

Això és, de moment, el més lluny que ens deixarà arribar el nacionalisme espanyol, una cançó en gallec que parla de les arrels i que no hi ha fronteres. Doncs sí. És un xicotet pas, però important: que nos escoiten berrar.