Els colors de l’hidrogen i la seua taxonomia

per Raimon Perea Marin

Veus

Els colors de l’hidrogen i la seua taxonomia
Els colors de l’hidrogen i la seua taxonomia

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Recentment, s'ha aprovat a l'estat Espanyol el PERTE (Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica) per Energies renovables, hidrogen renovable i emmagatzemament, on s'invertiran més de 16.000 milions d'euros. La inversió és considerable, caldrà veure en què i com s'inverteixen, i el més interessant, caldrà definir què entenem per hidrogen renovable per a poder accedir-hi. I és sobre la definició de l'hidrogen verd o renovable del que volem parlar hui.

Tradicionalment, si més no en els últims 3 o 4 anys, a l'hidrogen se li han assignat uns colors per diferenciar el seu origen o mètode de producció, tot i que l'hidrogen té les mateixes propietats i aplicacions independentment del seu origen; i sense cap dubte, no té cap color. Aquests colors als quals fem referència són: verd, turquesa, blau, gris, marró i negre.

  • L'hidrogen verd (o renovable) del qual parlàrem fa un temps, és tot aquell que es genera amb tecnologies amb una empremta de CO2 molt baixa. Aquest es genera amb electròlisi d'aigua amb energia elèctrica renovable (solar, eòlica...) i també el que prové de la biomassa mitjançant el reformat catalític amb vapor o la gasificació. Aquest hidrogen es pot utilitzar, o s'està utilitzant com vàrem veure en un article anterior, per reduir l'empremta de CO2 en indústries altament contaminants com la de l'acer o l'aviació comercial.
  • L'hidrogen turquesa es genera mitjançantla pirolisi de metà, què és un procés tèrmic que descompon el metà, principal component del gas natural o biogas.
  • L'hidrogen blau és tot aquell que es genera a partir de gas natural mitjançant el reformat catalític amb vapor, però això sí, capturant la major part del CO2 que es genera i emmagatzeman-lo de forma permanent i adequada.
  • L'hidrogen gris, marró o negre es produeix a partir d'hidrocarburs d'origen fòssil (gas natural, hidrocarburs líquids o carbó) mitjançant el reformat catalític de vapor o la gasificació, amb emissions de CO2 a l'atmosfera; aproximadament 11 kg de CO2 per cada kg d'hidrogen produït. Cal tenir en compte que la pràctica totalitat de l'hidrogen que es produeix hui, per a fabricar fertilitzants o combustibles, és d'aquest tipus i té com a origen principal el gas natural.

La UE, per tal de facilitar les inversions en tecnologies renovables, va crear una taxonomia per a definir les activitats sostenibles, per exemple, que es podria considerar (o no) hidrogen verd. Inicialment, la taxonomia tenia una definició molt restrictiva, cosa que no es va rebre amb bons ulls perquè es considerava que podria dificultar la implantació d'aquestes noves tecnologies. Ara, la Comissió Europea ha relaxat o ampliat aquestes definicions i, per tant, el que es pot considerar com a hidrogen verd o renovable. Així, ara es podria considerar com a hidrogen renovable el que es produïsca amb hidròlisi d'aigua utilitzant energia provinent de la nuclear o del gas natural, però amb una reducció considerable en l'emissió de CO2 (entre un 25% i un 70%) i sempre que aquest gas natural substituïsca altres fonts fòssils d'energia com ara el carbó. Açò és, part de l'hidrogen turquesa passaria a ser verd, seguint la descripció feta abans. Aquest fet facilitarà la inversió en tecnologia nuclear i centrals tèrmiques alimentades amb gas natural, però amb mesures de reducció d'emissions de CO2, i possiblement en l'hidrogen blau.

Aquesta proposta de la Comissió Europea ha de ser aprovada pels estats membres, els quals ja estan alineats a favor i en contra. Per exemple, França està a favor, Espanya s'ha posicionat en contra i Alemanya està a favor d'incloure el gas natural, però no la nuclear. Si més no, aquesta nova mesura es podria veure com «kicking the can down the road», és a dir, posposar la solució del problema per a d'ací a 10 o 20 anys. El que queda clar és que la solució per a la transició energètica no és fàcil, calen molts pasos ferms, es tardaran anys a resoldre-ho completament i segurament tindrà molts colors i formes. Cal recordar que hem estat cremant combustibles fòssils durant més de 150 anys per aplegar on estem, i això no es pot canviar de la nit al dia.