S’aplicarà la taxa turística?

Factors que poden desincentivar l'aplicació d’aquest impost

per Manuel Lillo i Usechi

Societat, Política

Benidorm  | DLV | Arxiu
Benidorm | DLV | Arxiu

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

A escassos dies de Nadal les Corts valencianes van aprovar els Pressupostos d’aquest 2022. El consens entre les forces del Botànic es va teixir, entre altres coses, gràcies a un pacte per aplicar la taxa turística, un dels principals objectius dels partits valencians situats a l’esquerra del PSPV des que van començar a ser decisius en la governabilitat del país. L’impost turístic, tal com s’ha acordat, dependrà de la voluntat dels ajuntaments, que seran els encarregats d’aplicar-lo i, en cas que s’acabe materialitzant, això no ocorrerà fins la primavera del 2023, tot just abans de les eleccions valencianes –en cas que no n’hi haja avançament. Abans, al març d’enguany, l’impost s’haurà d’aprovar com a proposició no de llei.

Tant Compromís com Unides Podem han destacat les «virtuts» d’aquest futur impost, que seria pagat pels turistes que pernocten en establiments regulats –amb l’excepció dels menors d’edat o de l’Imserso, entre més– i que serviria per nodrir les arques consistorials per aplicar polítiques socials i mediambientals i contrarestar, així, els efectes nocius del model turístic. Però no tothom, al si del PSPV, veu clara aquesta aplicació. N’hi ha qui ha rebutjat l’impost turístic de manera ben clara alineant-se amb un sector, el dels allotjaments turístics, que ha reaccionat clarament en contra de la mesura acordada per les forces del Botànic.

La primera gran veu a la contra es va fer sentir a Benidorm. Una de les ciutats referents del turisme mundial va rebutjar, des de l’Ajuntament, l’aprovació d’aquest impost. I ho va fer de manera unànime. El Partit Popular governa amb majoria absoluta aquest consistori, presidit per l’alcalde Toni Pérez, qui al seu torn és vicepresident de la Diputació d’Alacant i probable substitut de Carlos Mazón al capdavant de l’organisme provincial. Als tretze regidors populars es van sumar els dos edils de Ciutadans i els nou del PSOE. La moció de rebuig va ser pactada pels tres partits i demanava al govern valencià, presidit pel socialista Ximo Puig, pactar amb el sector totes les polítiques de turisme. Alhora, els càrrecs electes de Benidorm denuncien «l’atac contra la competitivitat de les empreses d’allotjament turístic regulat», en tant que l’economia submergida no assumiria aquest nou impost. El rebuig també es deu al fet que la nova taxa seria sufragada, en bona part, per ciutadans valencians, atès que el 30% dels turistes de Benidorm procedeixen de les comarques del país. Un desenllaç que el consistori benidormer considera contraproduent.

El president d'HOSBEC, la patronal hotelera de Benidorm i de tot el País Valencià, Antoni Mayor, denuncia sobretot la «manca d’oportunitat i de sensibilitat» a l’hora d’anunciar aquest nou impost turístic. «Amb la que està caient, és com si planteges un impost als aliments després de la Segona Guerra Mundial», diu en referència a la crisi que viu el sector, agreujada per la pandèmia i pels problemes derivats del Brexit. El cas, però, és que la patronal hotelera ja rebutjava l’aplicació d’aquest impost abans que esclatara la pandèmia i que es materialitzara l’eixida d’Europa per part del Regne Unit. Mayor respon que l’impost sempre ha tingut «poc sentit comú», i argumenta que la ciutat de València, cita per exemplificar, «competeix turísticament amb ciutats com Màlaga, Sevilla, Sant Sebastià o Madrid, que no tenen cap taxa. València, a més, trau per cada plaça turística la meitat de la rendibilitat que obtenen les altres ciutats citades. Si es planteja un impost turístic estatal que iguale les condicions de cada territori», continua Mayor, «estaríem parlant d’una altra cosa. Però s’estan creant regnes de taifes».

Segons Mayor, el problema no és l’impost com a tal, sinó la manera com es planteja i, també, «la manca de sensibilitat» que hi ha amb el sector. Un argument que també ha reforçat un pes pesant del govern valencià, el socialista Francesc Colomer, secretari autonòmic de Turisme, qui en una entrevista al suplement del diari alacantí Información va justificar que «la lògica de les Corts valencianes sovint no té res a veure amb la dinàmica del Govern». Colomer considera que la taxa turística s’imposa contra un sector que seria víctima de la impopularitat: «es veu com obligat a purgar els seus propis pecats», diu el càrrec públic en referència a aquesta suposada mala reputació. Cal tindre present que en altres ciutats del voltant, com ara Palma i, sobretot, Barcelona, els efectes nocius del model turístic –contaminació, gentifricació, soroll nocturn, problemes de subsistència del comerç tradicional, increment dels lloguers, expulsió del veïnat de certs barris, etc.– han desembocat en debats en què el turisme, un sector que va representar el 15,5% del PIB valencià el 2019, ha estat fortament qüestionat. Hi ha qui considera que l’origen de la situació actual és resultat de la consolidació d’aquest relat.

«Jo crec que no s’acabarà aplicant la taxa turística», diu un regidor socialista del sud del País Valencià que no vol donar el seu nom. Tot i no tindre constància com evolucionaran els fets –assegura que encara s’han de parlar moltes coses–, aquest càrrec local està segur que al PSPV hi ha una oposició interna a la taxa suficientment forta com per comprometre el seu desenvolupament. Més encara quan la seua aplicació seria possible des de la primavera del 2023, en plena campanya electoral davant Carlos Mazón, president de la Diputació d’Alacant i presidenciable del PP a la Generalitat, qui ja s’ha erigit com a principal opositor contra aquesta taxa. Un paper amb què mira de sumar tots els suports possibles de l’empresariat del sector.