Tal dia com hui del 1416 Vicent Ferrer va publicar la sostracció d'obediència de la Corona d'Aragó a Benet XIII, el papa Luna

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1416 Vicent Ferrer va publicar la sostracció d'obediència de la Corona d'Aragó a Benet XIII, el papa Luna
Tal dia com hui del 1416 Vicent Ferrer va publicar la sostracció d'obediència de la Corona d'Aragó a Benet XIII, el papa Luna

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El 6 de gener del 1416, Vicent Ferrer publica a Perpinyà (el Rosselló) la sostracció d'obediència de la Corona d'Aragó a Benet XIII i el reconeixement del papa de Roma.   

Des de fa segles, al voltant del prior dels Dominics a València cau una llosa de responsabilitats polítiques. Per una banda, l'entrega de la Corona d'Aragó a un monarca castellà i, per una altra, haver retirat el suport a Pedro de Luna en la seua croada per a ser l'únic Papa.

Quin paper va jugar el dominic a Casp? Els historiadors que defensen la causa del comte d'Urgell li atribueixen haver sigut l'introductor de la monarquia castellana a la Corona d'Aragó. Ferrer va ser el 17 d'abril del 1410 el portaveu de tots els compromissaris després que aquests –els germans Vicent i Bonifaci Ferrer i Pere Bertran (en substitució del jurista Giner de Rabassa) pel Regne de València; Bernat de Gualbes, Pere Sagarriga i Guillem de Vallseca pel Principat, i Berenguer de Bardaxí, Domingo Ram i Francesc d'Aranda pel Regne d'Aragó– juraren els càrrecs. El predicador va intervindre en el conclave el 25 d'abril per a informar del resultat de la investigació sobre l'assassinat de l'arquebisbe de Saragossa i és Vicent Ferrer qui proclama i publica el nom del rei el 28 de juny del 1412 a Casp davant dels representants de tots els parlaments de la corona. 

Ferrer va tindre influència com a home d'estat, però ell era un home de Crist. I per aquesta qualitat va adquirir «fama i respecte», sobretot, «per ser un predicador apocalíptic». El prestigi li venia «com a home de Déu», un atribut «pel qual passava tot en l'edat mitjana». Això li va valdre un ampli respecte, tant, que dels nou compromissaris, el valencià va ser l'únic de la llista que va ser acceptat per tots: pels aragonesos, catalans i valencians de manera unànime. 

El dominic va defensar a Casp els interessos de Benet XIII, que eren també els d'una part de la noblesa valenciana –la dels Vilaragut. Després de Casp, Vicent Ferrer hagué de gestionar el final del Cisma d'Occident, tot i haver-se posicionat en favor de l'obediència d'Avinyó.  

Fins al 1416, Vicent Ferrer defensa Benet XIII, però després és ell mateix qui publica la retirada d'obediència al papa d'Avinyó. Benet XIII havia optat per Ferran d'Antequera i aquest havia aconseguit la corona d'Aragó, però, uns mesos més tard, el Trastàmara decideix junt amb l'emperador Segimon convocar el Concili de Constança per reunificar l'església romana. Vicent Ferrer va veure que Benet XIII «no renuncia a la tiara pontifícia» i «arriben a un acord per sostraure l'obediència», un document que ix publicat el 6 de gener del 1416. Només dos mesos abans, en novembre del 1415, el predicador «encara li va dedicar un sermó fantàstic on utilitza un passatge de la profecia d'Ezequiel en què li diu: "Escolta la paraula de Déu". Fes el favor de pensar en la unitat de l'Església i no en el teu pontificat».

 El dominic valencià havia posat Ferran d'Antequera i aquest, al cap de dos anys, va abandonar el papa aragonés, de qui Vicent Ferrer havia sigut confessor i amic. Aquesta és la decisió més dura que ha de prendre Sant Vicent en tota la seua vida, abandonar el Papa Luna, tot i que sempre l'havia defensat. El valencià coneixia l'aragonés des del 1378, quan Pedro de Luna era legat pontifici i, quan va ser triat Papa, Vicent Ferrer es trasllada a Avinyó junt amb ell on viu prop de cinc anys. Per tant, era un col·laborador molt estret. 

L'última decisió de Vicent Ferrer al voltant de l'obediència papal va afectar més la seua reputació que no la qüestió dinàstica, perquè a tota la Corona d'Aragó, el Papa Luna era aragonés, però se sentia com algú de casa, i el fet que Vicent Ferrer, que tota la vida l'havia defensat, que havia sigut el seu confessor, diguera que ja no era un papa legítim va fer que el dominic tinguera l'oposició de gent.

Després d'això, el predicador no va tornar mai més al Regne de València. Vicent Ferrer va morir expulsat del seu regne i encara hui els seus moviments com a home d'Estat creen discrepàncies. Aquella votació del predicador que va tindre el destí d'un regne a les seues mans va donar com a resultat el segle XV, que no va ser roín per als valencians amb els Trastàmara. Ara bé, la cosa ja s'embolicaria més tard, amb el Catòlic i la monarquia hispànica.

 

Fonts: Sixto Ferrero, «Sant Vicent Ferrer i el Compromís de Casp: el destí d'un regne en mans d'un predicador», Diari La Veu, 2019