Tal dia com hui del 1919 va morir el pintor Joaquín Agrasot a València

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1919 va morir el pintor Joaquín Agrasot a València
Tal dia com hui del 1919 va morir el pintor Joaquín Agrasot a València

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El 8 de gener del 1919 va morir a València el pintor Joaquín Agrassot Juan

Nascut a Oriola (el Baix Segura) el 24 de desembre de 1836, es va traslladar molt jove al Cap i casal, on va estudiar pintura amb Francisco Martínez Yago, pare del també pintor Salvador Martínez Cubells. Va continuar la formació artística a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. La seua primera exposició va tindre lloc a Alacant el 1860, amb ocasió de l'Exposició Agrícola, Industrial i Artística, i hi va obtenir una medalla de bronze. 

La Diputació d'Alacant el va becar per a ampliar estudis a Roma, on es va traslladar el 1861. A Roma va entrar en contacte amb Mariano Fortuny, amb qui va establir una sòlida relació d’amistat. A més, aquest artista va exercir una important influència en l'obra d'Agrasot. Des de Roma va trametre a Madrid el quadre Una escola d'aldea als Estats Pontificis, que va ser exposat a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona de 1866 junt amb un altre anomenat Una bugadera de la Scarpa, que aconseguiria una tercera medalla. 

El 1875, Agrasot es va instal·lar a València, on va viure la resta de la seua vida. Va ser membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i de l'Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid.

Joaquín Agrasot, «Les dues amigues», 1866. Museu del Prado

Agrasot era un artista polièdric i polifacètic que «transcendia el fet local» i va demostrar el gust estètic de la societat del moment. Va treballar pràcticament tots els gèneres del seu temps, des del retrat a les escenes de paisatge, els nus o l'orientalisme, tot amb una eficàcia i qualitat indiscutibles. De fet, una de les referències de l'època, extreta de l'Enciclopèdia Britànica el 1902, ja el comparava amb pintors de la talla de Fortuny o Sorolla i ressaltava que era «digne de menció com un dels grans de finals del XIX i principis del XX». Per tant, havia adquirit una consideració a principis del segle XX que el situava entre els quatre artistes espanyols més importants. Tanmateix, és ben cert que, per una raó o una altra, dels quatre artistes ressenyats, Agrasot ha estat el que ha comptat amb una inferior fortuna crítica i se n'ha postergat el reconeixement.

Precisament, les seues escenes costumistes de valencians era el que reclamava el mercat de l'art internacional. Era un pintor intimista, molt vinculat a la vida familiar, que competia en concursos fora de l’Estat i s'adaptava al gust burgés, ja que venia les seues obres a través del marxant més rellevant de la segona meitat del XIX. Els seus personatges llueixen engalanats encara que foren de classes populars, per la qual cosa va aconseguir «dignificar» aquest segment social, i apareixen en terres valencianes i a zones de Lleó i Aragó, embolicats en una llum daurada, malenconiosa.

A Agrasot se l'ha definit com un artista realista i costumista, associat al naturalisme valencià de la segona meitat del segle XIX. No obstant això, encara que comunament se l'ha emmarcat com a representant de les formes estereotipades tradicionalistes del costumisme, la seua vibrant paleta cromàtica, l'ús de la llum i d'una pinzellada molt particular, l'aproximen a les formes preciosistes finiseculars que permeten enquadrar-lo dins la pintura moderna coincident amb el corrent artístic internacional.

Joaquín Agrasot «va morir pintant», ja que hi ha un quadre que està inacabat i signat pel seu propi fill. El pintor està enterrat al Cementeri General de València.

Fonts: «Joaquín Agrasot. Un pintor internacional», Museu de Belles Arts de València, 2021 / Viquipèdia