Qui verifica els verificadors?

per Joan Canela

Columnistes

Qui verifica els verificadors?
Qui verifica els verificadors?

Ha començat fortet el 2022 pel que fa a l'assetjament informatiu de la dreta. Semblaria que amb l'eufòria de les campanades van dir «agarra'm el cubata» i han posat la màquina del fang a tota pastilla sense gens de por al ridícul. Primer va ser aprofitar la millora dels sistemes de denúncia d'abusos sexuals entre els menors tutelats per la Generalitat per acusar Mónica Oltra d'haver violat –pràcticament, ella en persona- 175 xiquetes. Després que si Podemos volia prohibir les cavalcades de Reis per racistes –un clàssic d'aquestes dates de l'any-, i ara la tergiversació d'una entrevista a Alberto Garzón on, l'únic que s'ha demostrat és que la comprensió lectora està sobrevalorada.

Però la dreta política i mediàtica continua a tot drap amb aquesta estratègia. I si no té por al ridícul, és, literalment, perquè no té cap sentit patir por. Les seues mentides, per absurdes que siguen, són esbombades entusiàsticament per una cohort de periodistes militants, reproduïdes acríticament pel gruix de mitjans de comunicació i amplificades per un exèrcit de trols i bots a les xarxes socials. Ningú amb prou força els planta cara, i no falten els representants «d'esquerres» que els riuen les gràcies. Altres es posen de perfil.

Per exemple els anomenats serveis de verificació. Amb tot el que ha passat durant la setmana i aquests han estat, sobretot, ocupats a netejar l'honor del Tribunal Constitucional, que, segons sembla, hauria «avalat que un deute es pot saldar amb sexe oral». És curiós que, per posar un exemple, Newtral titule que «No, el Tribunal Constitucional no ha “avalado” que se pueda pagar una deuda con sexo oral: ha inadmitido a trámite un recurso pero no se pronuncia sobre la sentencia», mentre que en el cas de Garzón ha optat per una cosa molt més matisada: «Qué ha dicho y qué no el ministro de Consumo, Alberto Garzón, sobre la carne española y las macrogranjas». Perquè si en el segon cas, s'han dit tones de mentides sobre les paraules del ministre, comprovables llegint només el text sencer de l'entrevista, el primer titular és més aviat una interpretació, però no sé fins a quin punt podria considerar-se una mentida.

Per qui no haja seguit el cas, els fets es remunten al 2019. Llavors, el Tribunal Superior de Justícia balear va decidir arxivar –contra el criteri del jutge instructor i de la Fiscalia- una denúncia per coaccions contra un home que utilitzava un deute econòmic per forçar una dona a fer-li sexe oral. El que a casa en diem, més senzillament, una violació. El tribunal va decidir que aquestes fel·lacions responien a un acord lliure entre adults i que, per tant, no hi havia delicte. La versió de la dona, en tot cas, era molt diferent, i assegurava que l'home va incloure aquesta «clàusula» a posteriori i que mai va ser un acord lliure sinó un xantatge i un abús aprofitant la seua vulnerabilitat econòmica. Versió que pel que sembla estaria recolzada en escrits i missatges amenaçadors del deutor.

En tot cas, i sense conéixer massa més els fets, sembla indiscutible que el TSJIB va avalar el pagament d'un deute amb sexe oral –encara que, repetisc, no sembla que fora el cas- i ara el TC ha desestimat el recurs d'empara de la víctima. Segons els verificadors, el TC no va «avalar» la sentència del TSJIB, sinó que va considerar que els fets tenien «falta de transcendència constitucional» i no mereixien la seua atenció.

No sé prou de dret constitucional per a valorar la decisió de l'alt tribunal i, podria estar d'acord que el titular que diu que «El TC avala que saldar un deute amb sexe oral és legal a Espanya» és sensacionalista i massa interpretatiu. Però veient el gruix i salvatgisme de les mentides que inunden els mitjans, em sobta sincerament que se siga tan dur en aquest cas precís, en què, al cap i a la fi, el TC s'ha rentat les mans a l'hora d'emparar una dona coaccionada per acceptar ser violada. I com diu la dita: «qui calla atorga». O, en aquest cas, «avala».