Carta d’un suïcida

per Joan Miquel Palomar

Veus

Carta d’un suïcida
Carta d’un suïcida

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

«Jo havia dit moltes vegades que no volia entrar. Ma mare, que m'atenia, va morir. Jo estava content en el Centre de Dia amb els companys i les auxiliars. En el centre em volien convéncer que estaria bé i podria eixir quan volguera. Jo no volia anar. La meua família tenia responsabilitats i la millor opció era la residència. No podia suportar estar fora de ma casa per no viure».

Aquesta podria ser la carta d'un discapacitat que es va suïcidar fa uns dies perquè no volia entrar en un centre residencial. És un cas greu que colpeix i afecta tota la societat. I sembla que no és un cas aïllat, ja que una amiga em comentava un cas semblant. 

És un relat aborronador que va de boca en boca però sense debat ni reflexió. Tal vegada s'explica que és una desgràcia inevitable i sense cap explicació ni responsabilitat. Davant d'un suïcidi tothom fuig sense parlar-lo ni previndre aquestes situacions de violència institucional i social. 

Cal fer un exercici d'empatia. Pensem que demà decideixen per tu i t'ingressen en un centre residencial. T'han llevat el contacte familiar, el teu espai particular i la teua llibertat. A canvi tens l'atenció de professionals especialitzats encara que contra la teua voluntat. 

L'atenció als discapacitats ha de ser individualitzada atenent les necessitats particulars de les persones. Cal oferir tots els mitjans per escoltar-los com a adults si poden raonar i no com a xiquets tutelats. 

La societat ha d'assumir el suïcidi buscant les causes i depurant responsabilitats si és necessari. L'Estat, tant amb les institucions socials com amb les residències, han de tenir uns protocols on l'objectiu principal siguen els usuaris. En canvi, la direcció d'aquests centres són empreses subcontractades que només busquen el benefici
econòmic i es lleven la seua responsabilitat social.

L'arribada de la pandèmia ha tret al debat públic les malalties mentals i la manca d'inversions en aquest sector social. Les xifres de suïcidis amaguen una història personal de crisi social, econòmica o problemes familiars. 

Per què no escoltem?