Allò polític és col·lectiu

per Cesc Roig

Tribuna

Allò polític és col·lectiu
Allò polític és col·lectiu

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

No fa ni un mes de la notícia, amb vacances de Nadal pel mig, i sembla que ha donat molt de temps a parlar-ne i malparlar-ne. Però és que no cal pegar-li més voltes. Vicent Marzà ha sigut, és i serà el millor conseller d'Educació, Cultura i Esport del nostre país i un actiu ben preuat per a Compromís que compta amb el màxim suport del seu partit. I Papi Robles és l'aposta d'un partit que pretén créixer i feminitzar els seus lideratges.

Però, mentrestant, hem oblidat com d'important és esta setmana per a una persona que ens diu adeu en la primera línia política.

L'any 2011 feia poc més d'un any que jo estava a València estudiant el Grau en Treball Social. Per aquell moment no em feia visible o, com diríem col·loquialment, estava dins l'armari, per por al què diran i a la societat. Eixe mateix any les eleccions al País Valencià van tornar amb una majoria absoluta del PP. Però n'hi havia una molt bona notícia: Compromís entrava amb 6 diputats i diputades a les Corts Valencianes, i entre estes persones es trobava Fran Ferri.

Igual vos sembla absurd, però aquell fet, per a un jove de 19 anys, va suposar ser la primera vegada que em sentia interpel·lat per una figura política, perquè compartia amb ella, en part, una realitat comuna. Un fet que connectava amb la meua part més personal i política a la vegada. Eixe anhel de viure amb llibertat qui soc i què sent.

Este fet i molts altres, com el 15M, la Primavera Valenciana i estar fart dels governs del PP al meu poble i a la Generalitat van fer que cada dia m'interessara més per la política fins al punt d'entendre que, si allò personal és polític, es necessitaven totes les mans, cossos i ànimes possibles per a tirar endavant projectes com en el que milite: Joves PV.

Molt ha plogut des d'aleshores i a Fran sols ens queda agrair-li totes les lluites que ha simbolitzat en esta última dècada des del seu escó a les Corts. A Joves PV sempre li haurem d'agrair el que ell i tots els seus equips van fer per les joventuts del nostre partit i per la joventut del nostre país. I jo, i segur que molts altres, li haurem d'agrair haver sigut el nostre referent per a fer-nos visibles.

L'adeu de Fran ens deixa tristos, alhora que orfes de referents LGBTI en la primera línia política de Compromís. Però també tenim la capacitat de sumar nous lideratges per al nostre moviment polític, i l'enorme sort de poder continuar compartint-lo, des de la militància i l'estima.

Amb els últims esdeveniments al si del nostre partit crec que calen molts agraïments a la responsabilitat demostrada, perquè si allò personal és polític, allò polític és col·lectiu.