Els governs valencià i català signen un conveni per treballar junts en les polítiques de memòria històrica

El País Valencià i Catalunya intercanviaran dades genètiques per identificar els desapareguts de la Guerra Civil

per NLV

Societat, Política

La consellera de Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana, Rosa Pérez, signa el llibre d'honor de l'ajuntament de Corbera d'Ebre, acompanyada de la consellera de Justícia catalana, Lourdes Ciuró | Anna Ferràs | ACN
La consellera de Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana, Rosa Pérez, signa el llibre d'honor de l'ajuntament de Corbera d'Ebre, acompanyada de la consellera de Justícia catalana, Lourdes Ciuró | Anna Ferràs | ACN

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Els governs valencià i català han engegat el conveni per col·laborar en polítiques de memòria històrica. La consellera de Qualitat Democràtica valenciana, Rosa Pérez Garijo, ha assenyalat que el País Valencià va «endarrerit» respecte a Catalunya i que aquesta és «un exemple» per desplegar la feina iniciada el 2015: obrir fosses i identificar les víctimes amb un banc d'ADN. El govern valencià també vol conéixer el funcionament del Memorial Democràtic perquè puga seguir els seus passos l'Institut de Memòria Democràtica valencià. Una de les col·laboracions més importants serà l'intercanvi de dades genètiques per trobar els desapareguts a banda i banda del riu Sénia, com és el cas d'un familiar de la mateixa consellera de Justícia catalana, Lourdes Ciuró. 

Ciuró i Pérez Garijo han fet aquest dimecres una jornada de treball conjunta per començar a desplegar el conveni signat entre les dues administracions per col·laborar en polítiques de memòria democràtica. «Hem tingut vint anys de Partit Popular, d'esquena totalment a la qualitat i la justícia, la memòria i la reparació, i el 12015 vam començar aquest camí», ha explicat Pérez.

La consellera valenciana i el seu equip han visitat les Terres de l'Ebre acompanyats de Ciuró. Primer han conegut el Poble Vell de Corbera d'Ebre, Bé Cultural d'Interès Nacional des del 1992 i amb un projecte llest per consolidar-lo i millorar-lo. També han visitat el centre d'interpretació 115 dies, a Corbera d'Ebre, i el Memorial de les Camposines, a la Fatarella.

Pérez ha dit que un dels projectes que més interés els desperta és el Banc d'ADN i com es fan les identificacions de víctimes exhumades a les fosses. De fet, un dels aspectes importants del conveni és que, una vegada elaborat el cens de víctimes valencià, es puguen intercanviar les dades genètiques.

«Ens obrirà la possibilitat d'intercanviar experiències i avançar junts, i serà millor per rescabalar les víctimes», ha afegit Ciuró. La consellera de Justícia ha explicat a Pérez que el seu tiet avi va perdre la vida durant la Guerra Civil Espanyola al País Valencià i que saben que va ser enterrat en una fossa. «Una de les coses que m'agradaria fer és quan estigui habilitat, deixar les mostres i formar part del cost humà de la guerra al País Valencià i poder saber, si més no, del tiet avi», ha contat.

Pérez ha agraït la jornada de treball amb els equips tècnics del COMEBE i el Memorial Democràtic perquè «és important nodrir-se d'experiències d'altres territoris» per «enriquir les polítiques» que està desplegant la Generalitat Valenciana. Les «fosses de la vergonya», com les ha anomenat la consellera de Qualitat Democràtica, es van començar a obrir el 2016 al País Valencià, però ha destacat que ja s'han pogut tornar les restes a algunes famílies i que confien haver obert totes les fosses al final d'aquesta legislatura. «És el més satisfactori perquè són persones que porten tota la vida esperant aquest moment», ha remarcat.

La consellera de Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana, Rosa Pérez,  i la consellera de Justícia catalana, Lourdes Ciuró, durant la visita al poble vell de Corbera d'Ebre | Eloi Tost | ACN

Pérez ha reconegut «que les administracions públiques» han donat l'esquena a les famílies durant anys i que encara que arriben tard, es vol compensar les víctimes. La Generalitat Valenciana té una llei de memòria democràtica des del 2017, deu anys menys que la catalana.

Ciuró ha recordat que el govern català tindrà prompte també la nova llei de memòria democràtica i ha lamentat que l'Estat haja deixat «aparcada la seva». «Tenim prou bagatge i coneixement per saber com volem desenvolupar les polítiques en defensa de la dignitat i de la memòria», ha apuntat Ciuró. La consellera també ha explicat que no hi ha novetat en el bloqueig judicial per la retirada del monument franquista de Tortosa. «Tornem a ser a l'hivern i encara que resolguessin demà hauríem d'esperar les condicions de clima, però és la crònica d'una mort anunciada, que anem endarrerint i no ajuda», ha recordat.