També a la universitat, el valencià comença a recular
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací
Era previsible, des que la Conselleria havia anunciat que la universitat ja no podria donar el títol de Capacitació lingüística als futurs ensenyants. I això sí que ho han complit, les nostres autoritats del ram. Fins al 29 d’octubre de l’any passat, cursant un determinat itinerari d’assignatures en valencià, els nostres universitaris rebien una formació lingüística i obtenien un títol que els facilitava l’accés a l’ensenyament.
Ara ja no. Ara amb un C1 de la Junta Qualificadora en tindran prou. I la primera sospita que ens ve al cap és que, amb aquesta mesura, un C1 no garantirà –o no al mateix nivell, ni de bon tros– el domini en valencià de la matèria en què l’estudiant es forma, en la seua especialitat. No haurà ni tan sols de demostrar que domina la terminologia de l’assignatura que ensenyarà quan farà classes. I no adquirirà, tampoc, cap destresa didàctica relativa a les especificitats de l’educació en valencià.
I què més havia de passar? Que, lògicament, havia de començar a baixar la matriculació en valencià a les nostres universitats. La mesura afecta –almenys– tots els graus universitaris en la mesura que puguen donar accés a l’ensenyament. I afecta de ple, no cal dir-ho, els estudis específics per als professionals de l’ensenyament. Com a indici, propose unes xifres públiques relatives a la Facultat d’Educació d’Alacant sobre unes assignatures optatives per a 3r i 4t dels graus de Mestre que cal considerar especialment significatives. Del curs passat a enguany:
Literatura Catalana Infantil passa de 324 a 205 matriculats en Educació Primària.
La mateixa assignatura passa de 275 a 198 en Educació Infantil.
Taller de Creació Verbal, de 313 a 236 en Primària.
La mateixa assignatura, de 267 a 130 en Infantil.
Si voleu, teniu aquesta informació disponible, per si voleu comprovar-ho, en els respectius webs de la Universitat d’Alacant en Valencià i en Castellà
No cal dir que ni en la memòria dels més veterans no es troba una caiguda semblant de la matriculació en tals assignatures, que, cal repetir-ho, són especialment significatives per a mestres que hagen de fer ensenyament en valencià. I tampoc cal oblidar que d’aquesta Facultat d’Educació ixen formats més d’un terç de mestres valencians.
Tant des d’aquesta com des de les de Castelló de la Plana i de València es van cansar de demanar a l’autoritat corresponent que no els suprimiren la Capacitació, preveient el que ja ha començat a passar. No els van donar cap argument presentable, ni tan sols la coartada de cap sentència judicial adversa –com sí que ho han fet per justificar l’aniquilació de línies en valencià–, no podien argüir res. Al director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme –això és un càrrec–, Rubén Trenzano, li ho van demanar de mil maneres, que no ho fera. No hi ha haver pietat. Això sí: els va donar un bon consell. Quan li enumeraven les conseqüències desastroses per a l’ensenyament en valencià, els va dir: «Haureu de reinventar-vos».
Va ser un consell molt celebrat, i molt d’agrair. Una mica d’humor sempre va bé enmig d’un empastre.