«L'oncle Vània», de Txékhov, arriba al Teatre Principal de València

Aquesta producció del Teatre Lliure i el festival Temporada Alta s'hi podrà veure el cap de setmana

per NLV

Cultura

La «desoladora» 'L'oncle Vània' de Txékhov arriba al Teatre Principal de València
La «desoladora» 'L'oncle Vània' de Txékhov arriba al Teatre Principal de València

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El Teatre Principal de València posa en escena aquest cap de setmana, 15 i 16 de gener, l'obra L'oncle Vània, d'Anton Txékhov, una producció del Teatre Lliure i el festival Temporada Alta, on va ser l'espectacle inaugural. 

L'oncle Vània està dirigida pel director lituà Oskaras Kornusovas i compta amb un repartiment format per Julio Manrique, Ivan Benet, Raquel Ferri, Lluís Marco, Júlia Truyol, Anna Güell, Carme Sansa i Kaspar Bindeman.

La peça és un text «capital» de Txékhov i del teatre universal en què l'autor reflecteix «l'apocalipsi interior d'uns quants destins humans: el tedi, la vida malgastada, l'amor no correspost o el treball inacabable marquen l'existència dels personatges d'una de les obres més desoladores i representatives de l'autor rus», destaca l'Institut Valencià de Cultura.

Segons el director, Txékhov «va voler mostrar en aquesta obra la certesa del pas del temps, la sensació que a una determinada edat ja no hi ha temps per canviar i cal sobreviure i acomodar-se al destí». «La relació entre els personatges del drama és tòxica; és una metàfora de la catàstrofe humana. Molts personatges acaben amb el cor trencat, mai més es podran enamorar, però Vània, davant el buit que li ofereix la vida, decideix resistir per responsabilitat amb la seua neboda Sònia», ha explicat.

«En aquesta versió el temps i l'espai no estan definits; Txékhov va crear un món que no existeix en un espai físic ni tampoc en el temps, però que perviu en nosaltres. I, a més, L'oncle Vània és actual en el món contemporani d'una manera única i sorprenent: parla de temes com el medi ambient, l'emancipació de la dona, la confrontació entre el món tradicional i el món modern, la construcció social en què l'amor ja no és viable», ha conclòs.