Tal dia com hui del 1628 va morir el pintor Francesc Ribalta a València

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1628 va morir el pintor Francesc Ribalta a València
Tal dia com hui del 1628 va morir el pintor Francesc Ribalta a València

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El 14 de gener del 1628 va morir a València el pintor barroc Francesc Ribalta

L’artista va nàixer a Cal Santantoni de Solsona el 2 de juny del 1565. La seua família es va traslladar cap al 1572 a Barcelona, on es va formar com a pintor. Tradicionalment, es considerava que Francesc Ribalta havia nascut a Castelló de la Plana, per la qual cosa en aquesta ciutat té un parc i un institut secundari amb el seu nom i el 1927 se li va erigir un monument. Després d'una certa polèmica durant el segle XIX i principis del XX, finalment entre 1949 i 1951 es van trobar els documents que certificaven el seu naixement a Solsona. 

Immediatament, Ribalta va haver de traslladar-se a Madrid, ja que la seua primera obra coneguda, els Preparatius per a la crucifixió del Museu de l'Hermitage de Sant Petersburg, apareix signada i datada a Madrid l'any 1582. La seua obra posterior evidencia el seu pas per El Escorial, on es va formar als tallers en què treballaven artistes espanyols i italians, i on va poder conèixer l'obra de mestres venecians com ara Tiziano i els Bassano, i es va deixar influir particularment per Sebastiano del Piombo. El quadre Trobada del Natzarè amb la Mare de Déu (Museu de Belles arts de València), pintat ja a València cap al 1611, reprodueix literalment en la figura de Crist el cèlebre Crist amb la creu a coll de Piombo conservat al Museo del Prado, o alguna de les seues moltes rèpliques, que va haver de conéixer a El Escorial i del qual guardaria dibuixos o apunts per ser utilitzats anys després. 

Ribalta, Preparatius per a la crucifixió,1582. Museu de l'Hermitage, Sant Petersburg

D'aquesta etapa madrilenya, a part dels esmentats Preparatius per a la crucifixió, no queden obres que li puguen ser assignades amb certesa, però hi podria pertànyer un Crist crucificat del Museu del Prado, dipositat al monestir de Poblet, procedent del convent de San Felipe el Real de Madrid. Finalment, la mort de Felip II el 1598 el va empényer a abandonar Madrid, informat, potser, de l'impuls de renovació artística emprés a València per l’arquebisbe, el patriarca Joan de Ribera. 

És probable que l'elecció de València com a destinació fora a causa de la seua amistat amb Lope de Vega, secretari personal del marqués de Malpica qui, al seu torn, era cunyat de l'arquebisbe Joan de Ribera, conegut per les seues demandes artístiques  i que en aquell temps estava ocupat en la decoració del Col·legi del Corpus Christi.

 El febrer del 1599, Ribalta era ja a València on, home pietós segons els testimonis dels qui el van conéixer, es va inscriure en la confraria de la Mare de Déu dels Desemparats. Immediatament després d'arribar a la ciutat, va gaudir de la protecció de l'arquebisbe, per a qui va pintar alguns retrats que es conserven al Col·leegi del Patriarca, els de Sor Margarida Agulló i el Germà Francisco del Niño Jesús.

Entre 1603 i 1605 va residir a Algemesí, ocupat en la realització del retaule major de l’església parroquial, per a la qual va continuar treballant fins al 1610 en diferents retaules, amb evidents records de la seua passada estada a El Escorial. L'any 1611 va morir el seu mecenes, l'arquebisbe Joan de Ribera, de qui va pintar un retrat difunt conservat al Col·legi del Patriarca.

Ribalta, Crist abraçant sant Bernat, 1625-27. Museu del Prado

Amb Ribalta va treballar a la segona dècada del segle XVII el seu deixeble Vicent Castelló, que imitava el seu estil i que va arribar a casar-se amb una de les seues filles, i el seu propi fill, Joan Ribalta, que el 1615 ja signava obres. Tots tres van formar un equip artístic molt sòlid i prolífic en què de vegades no resultava fàcil distingir les seues individualitats. Després, en companyia d'Abdón Castañeda, aquest equip ribaltià va operar cap al 1620 a Sogorb i Xèrica (l’Alt Palància) i Andilla (els Serrans).

Pel que sembla, Ribalta, sentint-se malalt el 1618, s’hauria quedat a València, segons declaració pròpia, perquè havia d’afrontar un plet amb la parròquia de Sant Andreu per negar-se a acceptar el càrrec d'almoiner. En aquest temps la seua producció va decréixer, però es va tornar més intensa i emotiva mentre s'endinsava en un naturalisme profund i commovedor, segons revela el gran quadre Abraçada de sant Francesc al Crucificat, pintat per als caputxins de València cap al 1622. 

Després del 1625, l'equip ribaltià va tornar a reunir-se a València amb el vell mestre per pintar el gran retaule de la cartoixa de Portaceli. Un conjunt de qualitat notable, que en algunes parts sembla que va quedar sense concloure, en què aflora la mà de Francesc Ribalta, de Joan Ribalta i de Vicent Castelló 

El 1628 va morir d'un atac d'apoplexia, deixant una empremta profunda en l'escena artística valenciana. La seua mort sense testar va provocar disputes entre els seus fills Joan i Mariana, monja, que li van sobreviure poc de temps, ja que el primer va morir el 9 d'octubre del mateix any i la seua germana el 2 de març de l'any següent. 

 Jusepe Martínez, que el va conéixer, va elogiar el seu temperament humil, alié a les vanitats, assegurant que va morir «amb tan gran reputació que quasi va ser venerat per sant»

 Francesc Ribalta va deixar traçades en la pintura valenciana pautes que perdurarien durant molt de temps i van condicionar els designis del barroc.

 

Fonts: Museu del Prado / Viquipèdia