Solano & Tur diuen que Lerma «no ha fet un brot» des que va ser president de la Generalitat

L’actor i el periodista envien «a fer la mà» l’emèrit amb el final de l’obertura de Guillem Tell

per NLV

Societat

Solano & Tur diuen que Lerma «no ha fet un brot» des que va ser president de la Generalitat
Solano & Tur diuen que Lerma «no ha fet un brot» des que va ser president de la Generalitat

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

L’actor i dramaturg Ximo Solano i el periodista i escriptor Joan Tur han titulat «Sacrificar algú perquè la vida continue… Grans decisions» el capítol d'aquest dijous del seu podcast d’improvisació en valencià. Un nou capítol que es pot escoltar a les plataformes habituals a partir de les 21 hores.  

Comencen l’any amb un intent d’escaleta, però no saben si ho aconseguiran. Ells van més per lliure.     Així que de seguida arranquen amb la llegenda de Guillem Tell i «la fundació del millor estat de l’univers, si més no per a l’emèrit, Suïssa». 

D’ací passen al compositor  Giacomo Rossini i es pregunten si «Joan Lerma és el nostre Rossini»,  ja que «després de ser president de la Generalitat no ha fotut brot». «Només li falta compondre alguna cosa al final de la seua vida, sempre som a temps», assenyalen.«Manolo Mata ens ha d’enviar alguna cosa de Lerma», suggereixen al síndic del PSPV a les Corts.

També demanen als oients que coneixen algú «que no haja fet un brot en la seua vida» que els envien el retrat i el penjaran a la galeria. 

Tot seguit es posen seriosos i plantegen que potser durant la pandèmia s’han hagut de prendre decisions com les Guillem Tell: escollir a qui li posaven respirador i a qui no. «Sacrificar algú o matar perquè la vida seguisca igual?», aquest és el dilema. «Una poma damunt del cap és una cosa ben simple, en el moment actual estem en situació de prendre decisions com les de Guillem Tell?», es qüestionen.

I de sobte, apareix Rus al mig de tot el bollit. Joan fins i tot somia amb ell, confessa.

Ara toca parlar de cinema i recomanen El sacrifici d’un cérvol sagrat, de Iorgos Lanthimos, i lliguen aquesta pel·lícula amb Guillem Tell, per allò de sacrificar algú per un «bé» superior o simplement perquè la vida continue igual. 

«Els grecs ja ho van escriure tot», afirmen. «Eurípides  va escriure sobre Agàmemnon, un rei que va caçar un cérvol consagrat a la deessa Artemísia. Potser d’ací va treure alguna idea. El nostre cérvol sagrat pot ser Zaplana i Artemisia, Rita Barberà», reflexionen. 

I la gran pregunta: «per què sempre que apareix Nicole Kidman en una pel·lícula s’ha de despullar?». «A Jack Nicholson també li agrada ensenyar el cul», tot s’ha de dir. 

Pensen que la vida, al final, «és un concurs, el que canvia és el premi». Per això, fan el seu concurs: «Cógeme si puedes». I proposen paraules: «malatraza, trompelote». Perquè «la cooficialidad és en províncias, aquí todo en español!» 

També comenten la dita: «Acabar como el baile de Torrente, esa bella ciudad a las algarabias de Valencia». I és que «el castellano no se aprende, con el castellano se nace. El castellano es inmanente», reblen. 

I s’emboliquen amb les dites populars, «as usual». Tot perquè Twitter s’ha convertit en «un lloc per posicionar-se políticament i insultar». 

Acaben amb una miscel·lània en què parlen de tot i res «que, al cap i a la fi, és la clau de volta del programa». I si no, «què penseu d’acabar parlant de Boris Johnson en un programa que comença amb Guillem Tell?», pregunten.

Per últim, envien «a fer la mà un emèrit amb el final de l’obertura de Guillem Tell». I aclareixen que «emèrit és una persona que s’ha retirat d’un càrrec i gaudeix d’algun premi pels seus bons serveis».