Atac a la integritat i coherència d’Alberto Garzón

per Sergi Rodríguez Castelló

Tribuna

Atac a la integritat i coherència d’Alberto Garzón
Atac a la integritat i coherència d’Alberto Garzón

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Quins temps aquests tan abominables que dir veritats com a punys és motiu de persecució organitzada contra qui les diu. Quins temps aquests tan perillosos que defensar el consum responsable i la sostenibilitat de l’ecosistema siga motiu d’escàndol polític en lloc d’una lògica indiscutible i necessària. S’ha generat un bombardeig de notícies falsejades i mentides elaborades des dels grups de pressió econòmics i mediàtics per construir un relat contra l’evidència científica i la veritat. L’objectiu, liquidar Alberto Garzón, un ministre –per a més inri, comunista– que s’atreveix a complir els compromisos que el seu govern ha acordat en el programa d’acció política, que passa del discurs a la pràctica i que aplica polítiques que incomoden, mira per on, els grans poders econòmics. Qualsevol declaració que fa és intencionadament tergiversada i convertida en arma de destrucció massiva.

Quins temps aquests en què complir un acord de govern és motiu de desqualificacions, fins i tot per part d’aquells que se’n comprometeren per escrit. Que algú s’explique i actue en coherència amb el que creu i defensa, és un perill per a qui fa negoci per damunt de qualsevol altra consideració, siga de salut pública o de sostenibilitat ecològica. La solució: combatre’l per terra, mar i aire fins a eliminar-lo del mapa polític actual perquè posa en perill grans beneficis econòmics. Trist és que hi haja interessos econòmics que òmpliguen butxaques per sobre de la salut de les persones, del futur del planeta i que hi haja partits que estiguen al servei d’eixos interessos. Lamentable però comprensible, ja que són els partits de la dreta i la dreta extrema, representants d’aquests centres de poders econòmics, grans valedors del sistema capitalista i de la seua lògica espoliadora.

Això no obstant, més trist, incomprensible i imperdonable és qui juga en política a una cosa i a la contrària. Escoltar Pedro Sánchez candidat i Pedro Sánchez president dient sobre el mateix tema una cosa abans i una altra ben distinta després, és de pena. Llavors, aquell candidat parlava de reducció del consum de carn, d’apostar per una ramaderia ecològica, a menor escala, de gran valor ambiental i social, que generara ocupació en el medi rural... Ara, en lloc de defensar el mateix discurs, que és el que ha fet Alberto Garzón, simplement lamenta la polèmica afirmant que amb això ho diu tot. I tant que ho diu tot; a més a més, amb la mateixa aparent convicció d’un gran polític professional. Un primer discurs “progre” en campanya electoral farcit de llenguatge ecologista per a satisfacció del seu teòric electorat i un discurs després, davant la temàtica actual que diu tot el contrari, o si més no, no expressa el que hauria de dir per coherència.

Fet i fet, és la típica política que s’alimenta a cop d’enquestes i de proximitat o no a les eleccions. La que no té més principis que aquells que deia Groucho Marx: “Aquests són els meus principis. Si no els agraden, en tinc uns altres”. Dels barons territorials del PSOE que s’han pronunciat contra Alberto Garzón ja ni parlar-ne. Afortunadament i malgrat tot, hi ha polítics i polítiques que sí que tenen principis i treballen per aplicar-les. És l’esforç titànic de l’espai d’Unides Podem-Izquierda Unida al govern de l’Estat. Per això sempre estan en el punt de mira de qui vol que res no canvie o de qui els veu com a competidors d’un mateix espai electoral.

La via més ràpida d’accés de la dreta i l’extrema dreta al govern de l’Estat és l’incompliment per part de l’esquerra dels seus compromisos d’acció de govern amb el poble al qual representen. Canviar de discurs segons les circumstàncies, dir una cosa i la contrària, claudicar davant les empentes dels poders econòmics per a simplement intentar sumar vots per a mantenir-se en les institucions, és una clara equivocació que pagarem tota la gent de progrés. Per a fer el que vol la dreta, ja està la dreta. La part del govern que més dificulta l’aplicació de mesures socials i mediambientals de gran importància, hauria de ser conscient d’aquest perill.

Per aquests motius, defense que cal valorar l’acció de govern que duu endavant l’espai d’Unides Podem-Izquierda Unida. El seu treball és la millor fórmula per aturar l’accés de nou de la dreta al govern. Intentar frenar aquest treball, obre les portes del govern a la dreta i a l’extrema dreta. El PSOE hauria de ser conscient d’aquest perill.