Com hauria de ser l’Any Fuster?

Consultem persones vinculades al món acadèmic, editorial i intel·lectual per conèixer les seues idees per homenatjar Joan Fuster, que enguany compliria cent anys

per NLV

Societat, Cultura

Com hauria de ser l’Any Fuster?
Com hauria de ser l’Any Fuster?

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

L’assagista Joan Fuster compliria enguany els cent anys. Nascut a Sueca el 1922, la seua trajectòria intel·lectual va servir per inspirar bona part de la joventut valenciana que va créixer en temps de dictadura, en el context d’un país vençut. Fuster va poder rescatar un debat que restava a les catacumbes més recòndites de la clandestinitat: el del sentiment nacional dels valencians i els seus vincles amb la resta dels Països Catalans. Aquella capacitat el va convertir en el gran referent de la intel·lectualitat del país en aquell moment. Els seus escrits eren l’eix sobre el qual giraven bona part de les discussions polítiques de l’època. Alhora, la seua proposta política no va estar exempta de conseqüències nefastes, visibles amb la violència que Fuster va patir per part de l’extrema dreta.

El seu centenari arriba amb els partits de l’esquerra governant la Generalitat Valenciana. L’administració ha declarat el 2022 com a Any Fuster amb voluntat de recordar-lo i reivindicar-lo. Però l’inici d’aquest any commemoratiu no ha estat exempt de polèmica. El cartell de la celebració inclou un lema que coincideix amb el títol d’un article d’un dels seus grans adversaris intel·lectuals: Miguel de Unamuno. Amb «País, paisatge, paisanatge», el lema triat per la Generalitat Valenciana, el filòsof va fer un dels seus escrits contra el nacionalisme basc, tal com va referenciar el filòleg Amadeu Viana a través de Twitter. Unamuno va ser un dels escriptors més criticats per Fuster. Ho evidencia, fins i tot, el títol d’un dels seus llibres: Contra Unamuno y los demás (1975).

Més enllà d’aquest contratemps prematur, com hauria de ser l’any Fuster? Antoni Martí Monterde (Torís, Ribera Alta, 1974), professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, diu tindre la sensació que «tot arriba una mica tard». Per a ell, «és una notícia magnífica que la Generalitat Valenciana impulse aquesta iniciativa, però no és normal que es presente a un mes de començar el 2022». Més enllà d’aquesta observació, Monterde considera que «el més interessant és que es facen coses des de distints punts de vista: simposis, taules rodones i, sobretot, edicions. L’Any Fuster ha de donar com a resultat materials de paper per a la posteritat». El professor, també autor de més d’una desena d’obres assagístiques i investigador principal del Grup de Recerca Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu, que farà un simposi per aquest mateix centenari, celebra que la reedició de l’obra completa fusteriana estiga en mans del catedràtic Antoni Furió i de l’escriptor Josep Palacios, ambdós naturals de Sueca i deixebles directes de l’assagista. Monterde afegeix que l’obra de Fuster és «estructura d’Estat», i que cal que els escrits circulen en edicions existents i en noves. «Soc partidari que Fuster estiga en totes les llibreries amb títols independents i amb l’obra completa. Això dependrà de la voluntat dels editors». En aquest sentit suggereix, per exemple, que les editorials Barcino o Moll podrien reeditar llibres de Fuster publicats als anys cinquanta. L’èxit de l’Any Fuster, segons Monterde, serà una realitat si l’assagista és més llegit després d’aquest 2022.

Amb més sentit crític analitza l’Any Fuster Maria Conca (Beneixama, Alt Vinalopó, 1948), catedràtica d’Escola Universitària del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València. «L’Any Fuster és molt interessant i dona moltes oportunitats, però ha nascut una mica esbiaixat pel paper que desenvolupen les institucions», lamenta. Conca es refereix al fet que, segons ella, l’administració valenciana «vol contenir el missatge de Joan Fuster». «El comitè s’ha creat per decret, igual que la comissió commemorativa, integrada també per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que no diu català a la llengua. Tot fa pensar», conclou Conca, que l’Any Fuster «no servirà per explicitar la catalanitat dels valencians, tal com Fuster va defensar en tota la seua obra». La catedràtica pensa que «es destacarà l’obra assagística, la producció d’idees i l’humanisme, però s’amagarà o es dissimularà tant com es puga l’objectiu de l’obra fusteriana, que era el de despertar la consciència de catalanitat dels valencians i de la resta de connacionals dels Països Catalans».

Al seu torn, Conca celebra l’edició de publicacions, però considera que l’Any Fuster hauria de tindre «una dimensió popular i una perspectiva de Futur». Per exemple, «el simposi internacional organitzat per la Càtedra Joan Fuster és interessant, però amb ponències tancades, i al meu parer haurien de ser obertes perquè hi participe tothom». Conca també crearia «comissions de base a cada poble, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, per organitzar actes per tal que la gent conega el Fuster autèntic i que hi haja debats». La catedràtica afegeix que es podria «estimular els ajuntaments perquè tots dediquen el nom de Joan Fuster a un carrer, avinguda, institut, escola o centre cultural». La clau de tot, segons l’acadèmica consultada, és que l’Any Fuster compte amb participació des de baix, «perquè si no correm el risc que tot es quede a la superfície, a l’àmbit estrictament acadèmic i intel·lectual». Conca també critica el lema escollit per celebrar l’Any Fuster, que el considera «indignant» i un «sarcasme». «L’haurien de rectificar». La catedràtica proposa substituir-lo per «Història, terra i gent», termes amb què Fuster justificava l’ús de País Valencià en el context en què s’aprovava el nom Comunitat Valenciana, tal com va deixar escrit l’assagista el 1982 a la revista Qué y Dónde.

Per últim, l’editor Vicent Olmos (Catarroja, Horta Sud, 1954), responsable de l’editorial Afers, posa l’èmfasi en el fet que l’Any Fuster «s’hauria de fer amb molta col·laboració entre els tres governs dels Països Catalans», diu referint-se a les generalitats valenciana i catalana i al govern de les Illes Balears. «S’hauria d’haver creat una comissió molt més enllà del Consell Valencià de Cultura, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, etc., amb institucions del Principat i de les Illes. És fonamental, perquè sense tota la catalanitat no s’entén Fuster», afirma.

L’editor també dona importància a les traduccions de l’obra fusteriana. «Ell era un gran lector de francès –tot i que no només del francès–, i moltes de les seues obres podrien interessar als lectors en aquesta llengua». Al mateix temps, considera primordial la promoció de la producció assagística de l’escriptor de Sueca a les fires internacionals. «Incerta Glòria no hauria sigut la mateixa novel·la si no s’haguera publicat en francès», explica Olmos, que posa com a exemple l’obra referencial de Joan Sales, que va tindre una gran rebuda a França als anys seixanta, quan la va publicar Gallimard. El responsable d’Afers també dona importància a les reedicions, atès que moltes obres de Fuster han quedat descatalogades o desaparegudes. «Es podria fer un esforç en aquest sentit», assegura, tot preveient que editorials com Edicions 62 o Tres i Quatre compliran en part amb aquesta funció. Olmos considera Fuster com «el major intel·lectual que hem tingut, com a mínim, des del segle passat», i pensa que l’Any Fuster s’hauria d’haver celebrat abans.

En definitiva, són molts els reptes que tenen per davant els responsables de l’Any Fuster. D’ells dependrà que la seua tasca tinga més aprovacions o crítiques des del món intel·lectual.