Compromís celebra que s'investigue l'ús de canons sònics al Maestrat i la Ribera

Mulet assenyala que que la coalició seguirà de prop les diligències i el que podrien ser evidents modificacions del cicle de l'aigua

per NLV

Territori, Política

Compromís celebra que s'investigue l'ús del canons sònics al Maestrat i la Ribera
Compromís celebra que s'investigue l'ús del canons sònics al Maestrat i la Ribera

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El senador valencianista, Carles Mulet, ha celebrat que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, a través del seu comissari d'Aigües, Marc García, haja donat a conèixer a EFE que el seu departament «ha obert diligències prèvies d'investigació en els casos de Sant Rafael del Riu (el Maestrat) i Gavarda (la Ribera Alta) per esbrinar què succeeix” amb la proliferació de canons sònics que, suposadament, combaten el granís.

Aquestes mateixes fonts de la CHJ van admetre «desconèixer el funcionament i l'efectivitat d'aquests canons», encara que, si es demostrara que realment són útils, «suposarien una modificació de la fase atmosfèrica del cicle hidrològic i per tant se'ls hauria d'aplicar la legislació vigent». Recentment, a respostes parlamentàries a Mulet, el govern espanyol va reconèixer que aquestes instal·lacions, que han sigut denunciades pels veïns i alcaldes de la zona per les molèsties sonores que generen quan s'acosta una tempesta, no comptaven amb cap classe d'autorització de l'Administració per modificar el cicle de l'aigua.

De fet, l'article tercer de la Llei d'Aigües indica amb claredat que aquesta fase atmosfèrica «només podrà ser modificada artificialment per l'Administració de l'Estat o per aquells als qui aquesta autoritze». Així Mulet ha remarcat que «la coalició seguirà de prop el desenvolupament d'aquestes diligències al jutjats pertinents si, fruit de les indagacions, s'acaba constatant la seua efectivitat amb les tempestes o si s'han pogut saltar durant la seua construcció normativa municipal, de soroll o mediambiental», ja que considera «que poden interferir en la fauna de la zona, descans dels veïns o fins i tot arribar a traslladar calamarsades a zones confrontants, atesa la impossibilitat de controlar el que ocorre a l'atmosfera».

El govern espanyol, el passat octubre afirmava en una resposta a Mulet que «per poder dur a terme tals modificacions, cal obtenir una autorització de l'actual Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a proposta de l'organisme de conca corresponent, i prèvia constatació de la seua compatibilitat amb el Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica i previs els assessoraments oportuns; especialment, després de l'emissió dels informes preceptius per part de l'Agència Estatal de Meteorologia i, en el seu cas, de l'Administració Sanitària competent, quan es pretenga l'ús de productes o formes d'energia amb propietats potencialment adverses per a la salut« i que «atés que es tracta d'una possibilitat legalment establida, per així haver-lo disposat el poder legislatiu de l'Estat, hui dia vigent i de plena aplicació, aquesta dependrà del cas concret i del que indiquen els informes tècnics i sectorials que s'emeten».

L'any passat el Maestrat va viure seriosos episodis de granissades a Benicarló i grans precipitacions a Alcanar i Ulldecona (el Montsià),  i Vinaròs i Càlig (el Maestrat), zones molt pròximes a l'emplaçament d'aquestes instal·lacions mentre es trobaven en funcionament.

La coalició ha reclamat aquest dilluns conéixer el contingut de les diligències i indagacions fetes per la CHJ i les autoritats en matèria d'aigua davant d'aquestes possibles infraccions de la normativa en la matèria.