Tal dia com hui del 1888 va aparèixer el diari carlí «El Tradicional» a València

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1888 va aparèixer el diari carlí «El Tradicional» a València
Tal dia com hui del 1888 va aparèixer el diari carlí «El Tradicional» a València

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El 21 de gener del 1888, va aparèixer a València El tradicional, un diari que es declarava «òrgan de la comunió tradicionalista de València» i era successor de La Lealtad en la tasca d’informar sobre els principis del monarquisme tradicionalista. Fins a la seua desaparició, el 29 de setembre del 1889, el diari va ser dirigit per Antonio López Rodríguez, Manuel Aparisi, Joaquín Jordán i José Rodríguez. A la redacció, hi havia firmes com ara la d’Antoni Sanz Bremón, Ladrón de Guevara i José Pallés.

L’abril del 1886, va començar a imprimir-se a l’establiment tipogràfic de José Antequera, situat al carrer de Pelai. Aquest canvi costaria a l’empresa una sanció de 50 pessetes per no haver fet el pertinent avís oficial. 

La Lealtad, per la seua banda, un periòdic carlí publicat per primera vegada el 27 d’abril del 1881, havia rebut el suport del partit catòlic i tradicionalista de València i per extensió de l'«august cap del partit». Davant de la pugna amb El Zuavo, un altre diari, per representar els ideals tradicionalistes, el secretari de don Carlos, José Maria Iparaguirre, reconeixia La Lealtad com a «únic òrgan oficial del partit carlí a València».

La Lealtad es va mantindre fins al 19 de gener del 1888. Durant aquest període, els canvis no hi van cessar, cosa que confirmava la inestabilitat i l'enfrontament amb el competidor. A conseqüència d’aquesta rivalitat, el seu director, Constantino Pintado, fou condemnat a 4 anys i 9 mesos de desterrament per injúries al director d’El Zuavo, Gaspar Thous i Orts (Benidorm, 1836 - Filipines, 1891), escriptor, periodista i advocat, germà de Josep Joaquim Thous i oncle de Maximilià Thous. 

Gaspar Thous es va incorporar a l'exèrcit carlista del nord el 1872. Va ser advocat consultor de la Diputació de Guerra d'Àlaba i director del Boletín de Guerra. A la caserna general del Maestrat, va ser director de l'Òrgan Oficial de l'Exèrcit del Centre, titulat La Vanguardia, i va ocupar el càrrec de governador civil de les comarques del nord sota el control dels carlins.

Al juliol de 1875, va desertar de l'Exèrcit Carlí del Centre i es va presentar a l'exèrcit liberal, acollint-se al conveni de Cabrera. Tan bon punt va arribar la pau, va tornar a València, on va dirigir La SeñeraEl Roder i El Zuavo, entre altres publicacions.

L'any 1877 va fundar amb el seu germà Josep La Unión Católica. No obstant això, per diferències amb els propietaris legals, el 1880 van crear un altre periòdic, La Señera. Quan l'any 1881 La Señera i La Unión Católica es van fondre en La Lealtad, els germans Thous es van oposar i van fundar El Almogávar, que poc després va ser succeït per El Zuavo, periòdic d'ideologia tradicionalista carlina, però partidari de la política catòlica possibilista i contrari al corrent integrista de Cándido Noceal i el seu diari El Siglo Futuro.

Més endavant, els dos germans van fundar el setmanari satíric El Palleter i Gaspar va ser empresonat per delictes d'injúries a Alfons XII. En aquest època, també es va dedicar a conrear la poesia, el teatre, la novel·la i l'assaig. El 1888 va ingressar en el cos jurídic d'Ultramar i va ser destinat a Filipines, on va morir el 1891 a l'illa de Negros.

 

Fonts:   Antonio Laguna, Història de la comunicació: València, 1790-1898, 2001  /   Vicent Baydal, Vent d Cabylia,  2012   /   Viquipèdia