Un pas més en la privatització de l’espai públic a Alacant

per Aquil·les Rubio. Casal Popular Tio Cuc d'Alacant

Tribuna

Un pas més en la privatització de l’espai públic a Alacant
Un pas més en la privatització de l’espai públic a Alacant

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

L'any 2016, amb motiu del cinqué aniversari del Casal Popular Tio Cuc, vam prendre la decisió de fer una passa endavant en el nostre projecte. Si fins aquell moment comptar amb un local havia estat un estímul per a la concreció de les nostres activitats, amb la realització d'una gran quantitat de concerts, xarrades, jornades de formació, teatre, festes, presentacions de llibres, etc., enteníem que calia fer una passa endavant i ocupar el carrer. Des de llavors, el carrer del Casal, i altres indrets de la ciutat, s'han omplert d'activitats de major format, repercussió i dinamisme: el CuquetFest o la Fira del Llibre Feminista en són els dos exemples paradigmàtics, però en aquests darrers cinc anys n'hi ha hagut d'altres, com ara els homenatges populars al veïnat de l'Alacantí deportats als camps nazis, els actes de celebració del 25 d'Abril, l'Homenatge a Alí Andreu Cremades o els sopars Estellés. La lògica era i és clara: portar la cultura popular, el feminisme, el valencià o la memòria històrica al carrer, a l'aire lliure. Crear espais de socialització i de vida comunitària.

L'any 2016 es van generar cinc documents amb l'Ajuntament d'Alacant per a procedir a l'ocupació de la Via Pública de la 1a Fira del Llibre Feminista d'Alacant: un projecte detallat, l'assegurança de responsabilitat civil, els estatuts del Casal Popular Tio Cuc, una sol·licitud genèrica, i el decret d'autorització. L'any 2021, en la 5a edició, es van generar 45 documents burocràtics, en un procediment que es va allargar sis mesos, amb la introducció d'un nou concepte (en cada sol·licitud d'Ocupació de Via Pública sempre hi ha novetats burocràtiques): l'establiment d'una fiança de 600 euros que l'Ajuntament va tardar dos dies a cobrar i cinc mesos en retornar.

Enguany, per a la celebració de l'Homenatge Popular al Veïnat de l'Alacantí Deportat als Camps Nazis, que farem el dissabte 29 de gener a la plaça del Mercat, portem ja 20 documents administratius, i el procediment encara no ha acabat, ja que contínuament l'Ajuntament reclama canvis, puntualitzacions, informes, etc. No us penseu que l'activitat serà extraordinària: un altaveu autoamplificable (sense cables, per tant), un faristol, i 30 cadires. I gent, clar. Vosaltres. Persones amb dignitat que volen recordar i homenatjar les víctimes de la barbàrie feixista. I paraules, clar. Antifeixistes, amoroses, justes.

Què és el que ha passat en els darrers anys perquè una associació cultural tinga tantes dificultats per a dur a terme un acte al carrer? La privatització absoluta de l'espai públic, l'obstaculització constant a les iniciatives populars, la burocratització de tots els processos administratius i la discriminació cap als organismes que plantegem alternatives a l'estat de coses actual.

En efecte, hem comprovat com la ciutat d'Alacant, els seus carrers, places, parcs i monuments s'han convertit en un espai per al negoci. Les terrasses de bars i restaurants, els projectes de restaurant en el Far del Cap de l'Horta i de lliurament a l'empresa privada dels castells de Sant Ferran i Santa Bàrbara, la inacció municipal davant la saturació acústica del centre o l'Ordenança de la Vergonya dibuixen una ciutat pensada per al negoci monotemàtic hostaler. Hem passat de ser una ciutat a ser un gran bar. De ser ciutadanes a ser clientes.

CuquetFest

Aquesta privatització de l'espai públic, les facilitats amb les quals l'empresa privada, i especialment l'hostalera, troba per a instal·lar els seus negocis en el carrer, té la seua contrapart en els obstacles permanents amb què ens trobem les entitats ciutadanes per a fer-ne ús d'aquest mateix espai. Una situació que s'ha agreujat en els darrers dos anys amb la pandèmia, que ha incrementat els requisits per a fer activitats als carrers. Totes les facilitats que troben els hostalers per a instal·lar terrasses en voreres, places i calçades es tornen en impediments quan es vol fer a una plaça o a un carrer una obra de teatre o una conferència. I això no és cap invent, l'Ajuntament d'Alacant denega des de fa un any i mig dur a terme cap activitat al carrer Sant Leandre, el carrer del Casal Popular Tio Cuc, al·legant les dificultats que pot tenir el veïnat per a accedir als seus portals, quan en tots els projectes tècnics es respecten les distàncies que l'Ajuntament reclama.

Als impediments constants a qualsevol petició d'ocupació de la via pública se suma la burocratització infinita dels procediments. En nom de la legalitat, les ordenances i la normativa s'amaga una política expressa de fer fora del carrer la vida, les associacions, les persones. Molestem. No som una empresa, un negoci, un bar. Fem pensar. Creem consciència, no consumidores. Com ja hem comentat, un simple acte es converteix en tot un periple burocràtic per al qual cal tenir no només paciència, sinó també perseverança. L'objectiu és clar: desanimar qualsevol iniciativa amb la permanent burocràcia: novetats cada poc temps, papers que es demanen quan ja s'han entregat, especificacions que no s'indiquen des del principi, informes que d'entrada no són necessaris, però que es reclamen una vegada iniciat l'expedient, etc. Demanar un punt de llum s'ha convertit per a una entitat en quelcom inviable, ja que s'exigeix un informe tècnic amb un cost molt elevat. Per si no fora poc, la burocràcia de l'Ajuntament penalitza presentar la documentació en valencià: si vols que et contesten en valencià, la documentació ha de passar prèviament pel departament de traducció, amb el consegüent retard de les gestions administratives. Al Casal ens hem trobat com només el dia d'abans d'una activitat teníem el Decret d'autorització, i a vegades ens l'han enviat en castellà perquè no tenien temps de traduir-lo.

Però... què passa quan és una entitat feixista la que fa una activitat en un espai municipal? Troba les mateixes dificultats i impediments? En absolut. Mentre que l'Ajuntament posa inconvenients a qualsevol iniciativa plantejada per la nostra associació, permet els homenatges anuals al cementeri d'Alacant a José Antonio Primo de Rivera sense el compliment de tot allò que sí que ens reclama al Casal Popular Tio Cuc. Com hem pogut comprovar, en els darrers dos anys s'han portat a cap els actes al cementeri, una dependència municipal, sense perimetrar l'espai, complir distància entre els participants, delimitar separació amb la resta del cementeri, establir itineraris d'entrada i eixida... aspectes que ens ha reclamat l'Ajuntament, sense anar més lluny, per a realitzar el 29 de gener una activitat a la plaça del Mercat. Aquest és el nostre Ajuntament: catifa roja per als feixistes, impediments per als demòcrates.

Ara bé. Malgrat les muntanyes de papers, els continus canvis normatius, la burocràcia insuportable, les reclamacions permanents de nova documentació... tornarem a xafar el carrer. A ocupar-lo, a omplir-lo d'amor, de record, de justícia, de veritat.