El País Valencià, Catalunya i les Illes Balears aposten per reforçar l'ús social del català

Segons Vicent Marzà, ara un 56% de l'alumnat utilitza el valencià com a llengua vehicular

per NLV

Llengua, Política

El conseller d'Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà
El conseller d'Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El País Valencià, Catalunya i les Illes Balears aposten per reforçar l'ús social del català, mentre que Euskadi i Galícia celebren la consolidació del basc i el gallec i aposten per analitzar els nous reptes de les comunitats lingüístiques en l'esfera digital.

Així ho han exposat en una taula redona sobre llengua a Catalunya Ràdio el conseller d'Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà; la consellera de Cultura del govern català, Natàlia Garriga; el conseller de Fons Europeus, Universitats i Cultura de les Illes Balears, Miquel Company ; el conseller de Cultura i Política Lingüística a Euskadi, Bingen Zupiria; el secretari de polítiques lingüístiques a Galícia, Valentín García, i la síndica d'Aran, Maria Vergés.

El conseller valencià Vicent Marçà ha apostat per estratègies coordinades amb Catalunya i les Balears sobre l'ús del català -en particular, a través de les televisions públiques- i ha lamentat que existisca «una voluntat de reculada per part de les estructures de l'Estat», entre les quals ha esmentat els tribunals.

Ha reivindicat la llei impulsada per la Generalitat Valenciana contra la «segregació lingüística» que, a parer seu, es produïa amb els alumnes d'un mateix centre que estudiaven o en castellà o en valencià, mentre que ara un 56% de l'alumnat empra el valencià com a llengua vehicular, segons les seues dades.

Segons ell, el repte és que els alumnes continuen parlant en valencià fora de l'escola mitjançant noves solucions de revitalització lingüística. En paraules seues: «Els nostres alumnes van als centres educatius, utilitzen la nostra llengua, i quan arriben a casa deixen d'usar-la. Ací és on està la dificultat».

Catalunya

Garriga ha subratllat l'aposta del seu govern per promoure el català mitjançant el Pacte Nacional per la Llengua, al qual buscaran sumar «el màxim de gent possible» per  treballar en una política a llarg termini, i ha destacat també el pla per impulsar el català a l'escola promogut per la Conselleria d'Educació.

Els treballs per tirar-ho avant començaran amb un informe d'extern que analitzarà la situació del català, identificarà reptes i proposarà solucions, després de constatar la Generalitat de Catalunya una disminució de l'ús social. Garriga ha recordat: «Aquest informe és el que presentarem en la primera taula del Pacte Nacional».

A més, s'ha mostrat «absolutament» d'acord a treballar per aconseguir la reciprocitat de continguts entre les tres televisions públiques de zones de parla catalana -TV3, IB3 i À Punt-.

Per part seua, la síndica d'Aran, Maria Vergés, ha considerat en «emergència» la situació de l'aranés i, per això, ha demanat més presència als mitjans audiovisuals i campanyes per millorar l'ús social.

Davant d'aquesta petició, Garriga ha assegurat que intentaran «fer tot el que calga per revertir la situació de l'aranés», amb una població de parlants de 10.000 persones, dins del mateix pacte.

Illes Balears

El conseller balear Miquel Company ha dit que comparteixen objectius amb la Generalitat Valenciana i amb la Generalitat de Catalunya, per la qual cosa ha apostat per crear un «front comú» a través de les televisions públiques de les zones de parla catalana, l'Institut Ramon Llull i el contingut en català en les plataformes audiovisuals, entre altres.

Ha subratllat que a Balears «el treball que es fa a les escoles és primordial» perquè és l'àmbit on es garanteix l'ús del català, i ha ressaltat que el 89% sap parlar en aquesta llengua -encara que només el 34,5% ho utilitza de manera habitual, ha dit-.

També ha assegurat que existeix «una certa preocupació» sobre l'ús social del català fora dels àmbits públics -escola i administració-, i ha demanat treballar per anivellar els percentatges d'ús sense fer servir la llengua de manera partidista.

Euskadi

El conseller Bingen Zupiria ha celebrat que el basc «compta amb una comunitat de parlants cada vegada més gran», des que es va introduir a l'escola, en un moment en el qual només un 24% de la població tenia coneixements sobre l'idioma, amb el consens polític i l'adhesió de la societat, ha subratllat.

«Les llengües són com a bicicletes, fa falta pedalar tota l'estona per no caure Crec que la nostra bicicleta va agafar impuls a mitjan dècada dels 60 i es manté en marxa», ha il·lustrat.

Després de la llei del basc de 1982 -ha exposat- s'ha produït una ampliació exponencial l'ús, gràcies a la incorporació a l'educació, i ara hi ha nous reptes, com la presència en el món digital: «És un dels reptes que tenim totes les llengües ara mateix».

Galícia

El secretari de polítiques lingüístiques a Galícia, Valentín García, ha assegurat que el gallec és la llengua majoritària de la població, i que, «més que guanyar o perdre, està canviant el perfil de parlants» pels canvis socials.

Sobre si hi ha preocupació per l'estat de la llengua, ha dit que «sempre» n'hi ha i que han de fer-se polítiques actives, tenint en compte que el gallec conviu amb llengües amb una gran comunitat de parlants, com el castellà, i altres presents en l'espai virtual.

Ha destacat que el 98% de la població entén el gallec i el 96% la parla, i que el «problema» és que els joves i comunitats d'origen estranger no l'usa.