El País Valencià a l'avantguarda

per Josep Barberà

Tribuna

El País Valencià a l'avantguarda
El País Valencià a l'avantguarda

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

«Sostenim com a evidents per elles mateixes les següents veritats, que totes les persones són creades com a iguals [...] amb certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, la Llibertat i la Recerca de la Felicitat»

Declaració d'independència dels EUA

Recta final. Queden a penes dues setmanes d'una recollida de signatures esgotadora amb pandèmia, estat d'alarma i, per què no dir-ho, una societat esgotada i desmobilitzada.

L'aventura de presentar una Iniciativa Legislativa Popular no és qualsevol cosa. La redacció de la Proposició de Llei per a la gratuïtat dels productes per al període va costar; la informació disponible a l'Estat espanyol sobre els productes sostenibles per al període, sobre els perills dels productes convencionals, sobre les tones de residus, sobre... és entre mínima i poca i, per tant, la recerca i els càlculs es van allargar en el temps.

A més, la reglamentació que hauria de desenvolupar des de fa anys el procés burocràtic a les Corts s'ha anat redactant a mesura que la nostra ILP anava donant passes endavant. Terreny inexplorat. Hic sunt dracones, com se sol dir.

No hauria d'estranyar -passa, però no hauria de passar- que el sobiranisme valencià que representem Esquerra Republicana hàgem redactat, presentat i impulsat una llei d'aquestes característiques. Per un costat, l'independentisme serà feminista o no serà -com es va repetir en diverses ocasions a l'Aplec del Puig d'enguany, en part com a reivindicació i en part com a resposta als qui enyoren temps passats d'independentisme testicular i de missal-, per altre costat, ser independentista valencià és una conseqüència natural -una conseqüència ètica- de ser moltes coses més: republicà, antifeixista, feminista, ecologista...

Per tant, havia de ser natural que -sense renunciar a res, per a això ja n'hi ha altres- la primera iniciativa legislativa de l'independentisme al País Valencià, anàs dirigida al conjunt de la població, proposant l'eliminació d'un dels darrers impostos per raó de naixença que queden en aquest raconet de l'Europa occidental, l'eliminació de l'obligatorietat de pagar cada mes per uns productes sanitaris pel simple fet de nàixer dona.

I estem molt a prop; estem molt a prop de la línia d'arribada i no podem permetre'ns ofegar-nos tan a prop de la costa. A pesar que les Corts encara no hagen habilitat la recollida electrònica de signatures en ple segle XXI amb pandèmia inclosa, a pesar que hi haja qui no entén que estem en el camí de reconéixer un dret per a totes les dones. Estem a punt de posar el País Valencià a l'avantguarda del món. Cap altre país -cap, insisteixo- té una legislació al respecte tan avançada en l'ecofeminisme com la que duu aquesta llei a l'ADN. Podem ser els primers.

Estic convençut que, d'ací a 20 o 30 anys, quan mirarem enrere, els nostres fills i nets no entendran com era possible que les dones pagassen per aquests productes; igual que ara, des de l'educada i avançada Europa, ens preguntem com és possible que als Estats Units, hom haja de costejar-se la sanitat. Quan parlem amb els nostres fills i nets, filles i netes, i els expliquem com va anar, estic convençut que voldrem explicar-los que vam posar el nostre granet de sorra. Que vam -com a mínim- signar un plec de la ILP.