Tal dia com hui del 2004  es va posar la primera pedra de l’aeroport de Castelló, símbol de la corrupció i el balafiament del PP

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 2004  es va posar la primera pedra de l’aeroport de Castelló, símbol de la corrupció i el balafiament del PP
Tal dia com hui del 2004  es va posar la primera pedra de l’aeroport de Castelló, símbol de la corrupció i el balafiament del PP

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El 22 de gener del 2004, els aleshores president de la Generalitat, Francisco Camps, i president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, van col·locar la primera pedra de l’aeroport de Castelló al terme de Vilanova d’Alcolea (el Pla de l’Arc de Cabanes). Començava així el compte enrere per a la inauguració «d’una infraestructura de màxima importància per al desenvolupament de la província de Castelló», en paraules del llavors conseller de Presidència, Alejandro Font de Mora. 

A causa de l’esclat de l’anomenat Cas Fabra un poc abans, el president del govern espanyol, José Maria Aznar, i el ministre de Foment, Álvarez Cascos, van refusar la invitació. En canvi, hi assistiren el ministre de Treball, Eduardo Zaplana, i el de Ciència i Tecnologia, Juan Costa, així com tots els membres del Consell.

Els responsables de la construcció, Lubasa, PGP i FCC, tenien previst dur a terme els treballs en 36 mesos i amb un pressupost de més de 127 milions d’euros. El cost final, però, va ascendir a quasi 200 milions d’euros i les obres van durar 6 anys.

«El primer aeroport de la província de Castelló» havia d’oferir vols regionals i vols xàrter, que havien de fer possible que «qualsevol turista d’Europa poguera gaudir del sol, les platges i els camps de golf». A més, s’havia de completar amb la construcció d’hotels de 4 i 5 estrelles i de les instal·lacions pertinents.

Com a anècdota, la primera pedra va desaparèixer del lloc unes setmanes després. La Diputació de Castelló es va limitar a dir que potser el consorci d’empreses adjudicatàries l’havia guardada per evitar robatoris.

El dia de la inauguració, el 25 de març del 2011, Carlos Fabra va exclamar: «¡Hoy empieza la transformación socioeconómica de Castellón!», davant de més de 2.000 persones traslladades en autobusos des de totes les comarques del nord. Encara no se sabia quan arribarien els primers avions. Tanmateix, això «donava l’oportunitat als ciutadans de conèixer les instal·lacions amb tranquil·litat, com una atracció turística més». Aquell dia, Francisco Camps, des del mateix faristol es va adreçar a Fabra i li va dir: «Carlos… ¡eres un visionario!» Només faltava sentir la pregunta de Fabra a un dels seus nets: «¿Te gusta el aeropuerto del abuelo?»

Malgrat que tot semblava preparat per entrar en funcionament, encara hi havia molts assumptes pendents i moltes inexactituds que calia ajustar. La companyia canadenca SNC-Lavalin, adjudicatària de l’explotació, va haver de recórrer a altres empreses especialitzades i amb experiència en l’àmbit de l’aviació comercial per tal d’escometre les reparacions i modificacions sense les quals no s’hi podia operar.

Dos anys després d’aquella multitudinària inauguració, per l’aeroport només havia passat una aeronau per calibrar les instal·lacions. L’aeroport s’havia fet famós arreu com un símbol del que havia esdevingut a l’estat espanyol la darrera dècada.

La tardor del 2014, l’aeroport va obtindre el vistiplau i es va obrir al trànsit aeri. A banda dels vols xàrter del club de futbol de Vila-real i del Futbol Club Barcelona, no hi va haver cap aterratge ni enlairament fins al setembre del 2015, quan es van iniciar els primers vols regulars comercials amb Ryanair. Quinze anys després de la col·locació de la primera pedra, l’aeròdrom només mantenia obertes dues connexions a l’hivern: cinc vols setmanals.

A partir de llavors, amb el canvi de govern, s’ha intentat aconseguir un desenvolupament sostingut del trànsit de passatgers amb la captació de diverses rutes regulars. A més, la instal·lació acull les activitats d’estacionament, manteniment i desballestament d’avions de dues empreses: e-Cube Solutions i Brok-air Aviation Group. Unes activitats que s’han incrementat amb la crisi de la covid-19, ja que el trànsit de passatgers ha descendit.

 

Fonts: El Periódico Mediterráneo  /  El País  /  El Diario.es  / La Vanguardia