Tal dia com hui del 1961 va morir l’arquitecte Francesc Mora i Berenguer

per NLV

Efemèrides

Mercat de Colom de València, obra de Francesc Mora i Berenguer
Mercat de Colom de València, obra de Francesc Mora i Berenguer

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

El 24 de gener del 1961, va morir l’arquitecte Francesc Mora i Berenguer. Nascut a Sagunt (el Camp de Morvedre) el 1875, va dur a terme els primers estudis a la seua ciutat natal i el 1890 es va traslladar a Barcelona per estudiar a l'Escola d’Arquitectura, dirigida per Lluís Domènech i Montaner, on es va titular el 1898. Fou company d'estudis de Manuel Peris i va estar vinculat a Bonaventura Conill durant la carrera. Va tindre un contacte molt directe amb el modernisme català, especialment amb l'obra d’Antoni Gaudi, el taller del qual freqüentava, la de Puig i Cadafalch i la de Domènech i Montaner. També va compartir la concepció dels seus professors Antoni Maria Gallissà i Joan Torras. Una concepció  de l'arquitectura com una obra d'art total, fruit del compendi de totes les arts i oficis. Acabats els estudis, va ocupar plaça com a arquitecte municipal a Gandesa (la Terra Alta) i a Tortosa (el Baix Ebre).

El 1901, amb 26 anys, va guanyar per oposició el lloc d'arquitecte municipal de l’Eixample de València, on va romandre fins al 1951. Una plaça que va combinar amb la professió lliure d’arquitecte. De fet, va dissenyar i construir un bon nombre d'edificis a la ciutat.

El 1903, va bastir per a Manuel Gómez la casa número 31 del carrer de la Pau (casa Sagnier I, que beu de la Casa Calvet de Gaudi). El 1905, un projecte per al mateix Manuel Gómez dissenyat per Antoni Martorell va ser substituït per un altre de Mora. Es tracta de  la casa Sagnier II, ubicada al carrer de la Pau cantó amb el carrer de les Comèdies.

Un altre exemple del tipus de decoració que va emprar en aquests edificis el trobem en el primer projecte per a la casa Ordeig, a la plaça del Mercat, número 13, del 1907. Un disseny que, més tard, va canviar per un altre de tendència revival goticofloral.

A partir del 1908, va iniciar una fase neogòtica en què es va inspirar en monuments  medievals del País Valencià. A aquesta fase, pertanyen el projecte definitiu de l’esmentada casa Ordeig, i el Palau Municipal de l’Exposició Regional Valenciana del 1909. Aquest mateix any, Mora també es va encarregar de la restauració de la porta dels Apòstols de la catedral de València.

Palau Municipal de l’Exposició Regional Valenciana del 1909

El 1910, l’ajuntament de València va traure a concurs la construcció del Mercat Central. Mora va ser rellevat com a arquitecte municipal per poder presentar-hi un projecte de línies neomudèjars, que va ser rebutjat. Però no tot va ser dolent perquè, dos anys més tard, el 1912, va aconseguir l'aprovació del seu Pla d'Eixample sobre una superfície de 1.300 hectàrees. 

El 1913, va projectar la seua obra mestra per excel·lència: el Mercat de Colom, finalitzada el 1916. Un any abans, el 1915, va ser nomenat acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. 

Més endavant, va participar en obres d'estil francés, com ara les dues cases bessones per a Carmen Ortiz de Taranco, al carrer del Mestre Gozalbo, acabades el 1924. També va ser l’introductor del purisme amb edificis com ara el del Banc Hispanoamericà, al carrer de les Barques, construït el 1926 i enderrocat el 1970. D’aquesta segona etapa, també destaca la façana nova de l’ajuntament de València, en col·laboració amb C. Carbonell.

El 1925, va dur a terme el seu últim projecte: l'Escola Industrial, de la qual era professor. Un projecte que no es va construir fins més tard i que va patir diverses reformes.

Des del 1920 fins a la seua mort, va participar activament en congressos professionals i va tenir una intensa vida social i de representació. Va ser degà del Col·legi d'Arquitectes de València, president del Cercle de Belles Arts de València i president del Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes de l'Estat espanyol.

Francesc Mora i Berenguer va morir en accident d'automòbil a la Ribera de Cabanes en companyia del seu fill Carlos Mora Ortiz de Taranco, el 24 de gener del 1961, als 85 anys.

 

Fonts:  Arquitectos de València  /  Viquipèdia   /  Las Províncias  / Enciclopèdia Catalana