A les portes del PP: així es descompon Ciudadanos al sud del país

Al sud del País Valencià, on Cs reté més poder polític, molts alts càrrecs del partit preparen la marxa cap al PP, que es farà efectiva a les acaballes de la present legislatura municipal

per Manuel Lillo i Usechi

Política

«Des de la platja de Madrid»: Ciudadanos per Alacant dona suport a Edmundo Bal amb un polèmic vídeo el passat abril
«Des de la platja de Madrid»: Ciudadanos per Alacant dona suport a Edmundo Bal amb un polèmic vídeo el passat abril

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

La irrupció de Ciutadans a la política estatal, després d’una dècada fent-se fort a Catalunya, va coincidir amb la davallada del PP, assetjat pels casos de corrupció. Aquest fenomen, especialment present al País Valencià, va servir perquè Ciudadanos es nodrira tant de votants desencantats amb el PP com de militants procedents d’aquest partit. Al sud, concretament, aquest traspàs de militants procedia especialment del zaplanisme, el sector del PP enfrontat a Francisco Camps, amb molta força a la demarcació provincial d’Alacant.

Després de quasi dues legislatures amb Ciudadanos ben present a la política valenciana i als municipis del país, ara el partit taronja assisteix a una descomposició en directe. Les últimes eleccions espanyoles van situar la formació en només 10 escons, tot i que en els anteriors comicis n’havien aconseguit 57. La negativa d’Albert Rivera de fer coalició amb Pedro Sánchez i el seu intent per situar-se davant del PP i erigir-se en el partit referent del centredreta espanyol va tindre un efecte contraproduent. Després van vindre les eleccions anticipades a Catalunya i a Madrid, que van confirmar la inèrcia agònica de Ciudadanos. Entretant, els excel·lents resultats aconseguits el 2019 als comicis municipals fa que els consistoris, també els valencians, compten encara amb un bon grapat de regidors taronges.

Al sud del País Valencià és on més poder va obtindre aquest partit el 2019. Hi ostenta quatre alcaldies: Sant Joan d’Alacant, Castalla, Benejússer i la Granja de Rocamora, aquestes dues últimes localitats ubicades al Baix Segura. Però Ciudadanos també compta amb les vicealcaldies d’Alacant i d’Oriola i governa en coalició en altres localitats com ara el Campello o Mutxamel, on també governen amb Vox. I, sobretot, Ciudadanos manté la vicepresidència de la Diputació d’Alacant a través de Julia Parra, diputada de Cultura a la corporació provincial.

Davant l’escenari evident de descomposició d’aquest partit, el final de la pel·lícula no és gens inesperat. Tot fa pensar que una part destacada dels alts càrrecs i de les bases de Ciudadanos acabaran al Partit Popular. I ho faran, previsiblement, tot just abans del tret d’eixida de la campanya per a les eleccions municipals del 2023. Un camí que l’exsecretari d’organització de Ciudadanos en l’àmbit estatal, Fran Hervías, va començar a marcar quan va donar-se de baixa del partit, va entregar l’acta de senador i es va posar a les ordres de Pablo Casado. Al País Valencià, la persona que farà aquest pas a mitjà termini és el també senador Emilio Argüeso, un polític que valora –i molt– la fidelitat dels seus afins i qui s’encarregarà d’integrar-los, en la mesura del possible, al si del Partit Popular.

Argüeso, que va ser expulsat de Ciudadanos acusat de promoure el transfuguisme, ja va militar al PP en el passat. Des d’aquest partit es va enfrontar a Mercedes Alonso, qui era alcaldessa d’Elx amb el PP; i sobretot a José Ciscar, qui era l’home fort de Francisco Camps a la província d’Alacant. Precisament, Ciscar no va poder ser investit president de la Diputació d’Alacant per la negativa de Ciutadans, que ja comptava amb Argüeso i altres exmilitants del PP enemistats amb l’exconseller valencià a les seues files. El lideratge d’Argüeso al si de la militància de Ciudadanos, sobretot al sud valencià, arriba al punt que fonts consultades per aquest diari coincideixen a dir que el salt dels càrrecs locals de la formació taronja al Partit Popular no dependrà tant del protagonisme polític durant l’última legislatura com de la complicitat amb Argüeso. «Per a ell és molt més important la fidelitat que la capacitat», diu un exmembre del partit.

Tothom dona per fet que els regidors d’Alacant més propers a Argüeso faran el salt al PP abans que acabe la present legislatura. Es tracta de Mari Carmen Sánchez, la vicealcaldessa; del regidor de Cultura Antonio Manresa i de María Conejero, responsable d’Igualtat, Joventut i Cooperació. Tot i que des del cercle local del partit diuen «no tindre constància» d’aquests pronòstics, el cert és que a dins del partit cap altra veu vaticina un desenllaç que no siga aquest. Alguns matisen que no caldrà la intervenció d’Argüeso per garantir l’èxit d’aquesta operació, atès que els regidors esmentats ja tenen sintonia amb el Partit Popular, amb qui governen conjuntament, i concretament amb l’alcalde de la ciutat, Luis Barcala. En aquest pack de persones properes a Argüeso que podrien fer el salt al Partit Popular hi hauria, també, l’alcalde de Sant Joan, Santiago Román, qui va accedir al càrrec després d’un pacte amb el PSOE i qui aterraria al Partit Popular amb Julia Parra, l’esmentada vicepresidenta de la Diputació d’Alacant, també de Sant Joan.

Curiosament, però, altres càrrecs locals destacats del partit podrien no transitar el mateix camí. Veus internes de Ciudadanos asseguren que la llunyania d’altres regidors amb Argüeso ho podria impedir. Hi ha qui parla dels edils de Sant Vicent del Raspeig, on Ciudadanos va traure més representació que el PP en les últimes eleccions locals; o de l’alcaldessa de Benejússer, Rosa María García, qui també va accedir al càrrec després de pactar amb el PSOE. Tampoc no tornaria al PP Adrián Santos, regidor alacantí d’Urbanisme i aliè al cercle d’Argüeso, qui ja va formar part del PP durant la passada dècada i va ser regidor amb Sonia Castedo com a alcaldessa. «Ciudadanos té molt bon equip per encarar les pròximes eleccions municipals i fer resistir una base que podria ressuscitar el partit en un futur, però molts dirigents del partit han desmobilitzat les tropes», lamenta una veu interna del partit taronja. Altres, en canvi, asseguren que, si el futur dels polítics locals esmentats no està en el PP, és pel simple fet que els populars no els volen, i assenyalen que gent com Adrián Santos ha estat, en la present legislatura, aproximant-se al PSPV a Alacant per mirar de formar un govern alternatiu.

Cal saber, també, fins a quin punt estarà disposat el PP a absorbir militància de Ciudadanos. La disputa per entrar als llocs preferents de les llistes electorals es podria accentuar amb l’entrada massiva de militants taronges. Per això, les persones consultades coincideixen a dir que el PP buscarà una integració convenient als seus interessos i habilitarà molts actuals alts càrrecs de Ciudadanos en patronats, direccions generals i altres càrrecs als quals no cal accedir després d’haver concorregut a unes eleccions.

Per contra, hi ha la sensació general que són pocs els militants taronges actuals que podrien contribuir perquè el PP sume més vots en els pròxims comicis locals. Per això, aquesta estratègia del PP, que s’ha dissenyat des de Madrid –i per tant, es desplegarà a tot l’Estat espanyol–, no està pensada tant en absorbir polítics i gestors de qualitat o en atraure els votants de Ciudadanos de les últimes legislatures –aquest traspàs sembla inevitable, davant la descomposició del partit taronja– com en una operació de màrqueting adreçada a presentar el PP com la gran casa del centredreta espanyol. Tot després de molts anys de divisions que han allunyat els populars de Moncloa i de moltes institucions autonòmiques i locals que fins al 2015 havien dominat amb majoria absoluta.