Administració monolingüe i documentació en castellà: així «s’imposa» el valencià a Alacant

Parlem amb els representants de les entitats cíviques que més treballen per la llengua a la ciutat

per Manuel Lillo i Usechi

Llengua, Política

Administració monolingüe i documentació en castellà: així «s’imposa» el valencià a Alacant
Administració monolingüe i documentació en castellà: així «s’imposa» el valencià a Alacant

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Parlem amb els representants de les entitats cíviques que més treballen per la llengua a Alacant sobre la «imposició» del valencià denunciada recentment pels partits de la dreta i, concretament, per l’alcalde de la ciutat a través d’una declaració institucional.

En vigílies de Nadal, el ple de l’Ajuntament d’Alacant va aprovar per majoria una declaració institucional impulsada pel govern local, integrat pel Partit Popular i per Ciutadans. Els regidors dels dos grups mostraven «un total rebuig a la imposició del valencià» a Alacant i al conjunt del País Valencià. La declaració s’emmarca dins la batalla política que la dreta ha plantejat contra el model educatiu desenvolupat des de la Conselleria d’Educació i Cultura, dirigida per Vicent Marzà, de Compromís.

Aquella declaració va comptar amb el suport de Vox, que compta amb dos regidors al consistori. Precisament, la formació ultradretana tornarà a dur al ple municipal, el pròxim dijous 27, de gener una iniciativa per instar les Corts Valencianes a modificar la Llei d’Ús i d’Ensenyament del Valencià i que Alacant deixe així de figurar com a territori valencianoparlant perquè passe a ser, estrictament, castellanoparlant des del punt de vista administratiu. La proposta, si prospera, no superaria l’efecte simbòlic, atès que aquest pas depèn de les Corts Valencianes, avui amb majoria de diputats d’esquerres. Però no deixaria de ser una declaració d’intencions dels ultradretans, que ja han reiterat a través del seu portaveu local, Mario Ortolá, que insistiran tantes vegades com calga fins que el ple municipal done el vistiplau a les seues pretensions. El dia 27 serà la tercera vegada que es votarà la iniciativa, atès que les dues anteriors no van prosperar per la negativa de Ciutadans, partit que en un principi no hauria de canviar de postura.

Vox justifica la seua proposta amb la seua batalla particular davant «tots aquells que volen seguir el model del separatisme català a la Comunitat Valenciana». Al seu torn, l’equip de govern alacantí, en la declaració institucional, lamentava «la imposició del valencià i l’arraconament de l’espanyol», així com es comprometia «a complir amb la Constitució en defensa de tots els ciutadans i dels seus drets lingüístics».

Curiosament, tot i aquest «compromís» declarat, les entitats en defensa del valencià a la ciutat d’Alacant denuncien que el que hi ha des de les administracions és una clara discriminació contra la llengua autòctona dels alacantins. Una discriminació que existiria en forma d'«indiferència», segons expressa Marinela Garcia, responsable d’Acció Cultural del País Valencià a la ciutat. «La indiferència no es manifesta de manera agressiva o violenta, sinó a través d’una dinàmica heretada durant anys i segles en què el valencià, senzillament, no existeix, i la gent que parla valencià tampoc». Marinela es refereix al fet que des de l’Ajuntament no s’impliquen en afavorir les dues llengües oficials i que obvien aquest deure «amb absoluta indiferència», cosa que també ocorre per part de la Diputació provincial. Al seu torn, «hi ha partits que són bel·ligerants contra el valencià, però l’actitud de les institucions és no fer res», explica la també catedràtica de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant. «Això, amb una llengua minoritzada és horrorós».

Marinela Garcia exemplifica aquesta situació amb el fet que els cartells i el mobiliari dels autobusos estan exclusivament retolats en castellà. «No necessiten mostrar un menyspreu clar, però amb la seua actitud silencien la llengua, alhora que diuen afirmacions que no són certes com que a Alacant mai no s’ha parlat en valencià», diu en referència a unes paraules recents de l’alcalde Luis Barcala, pronunciades en una entrevista. La responsable d’ACPV també parla de la campanya de Nadal del 2020, quan «no hi havia ni una paraula en valencià», tot i que assenyala que en l’última edició d’aquestes festes hi havia una retolació amb les paraules «Bon Nadal» a l’Esplanada, el passeig més emblemàtic de la ciutat. «Aquest és tot l’esforç que han fet», lamenta. «Si no es fa res per mantenir una llengua minoritzada, s’està contribuint, indirectament, a la desaparició d’aquesta llengua».

Des del Casal Popular Tio Cuc, entitat que treballa normalitzar i promoure la cultura i el valencià, Aquil·les Rubio coincideix amb el fet que, «per a l’Ajuntament d’Alacant, la llengua no existeix ni està reconeguda». Explica que des del consistori es limiten a fer algun fulletó traduït, però «res de manera quotidiana», i destaca també que des de la màxima institució local «no fan cap activitat en valencià, ni tampoc cap campanya ni iniciativa cultural». Segons Rubio, la política de l’Ajuntament és la d’ignorar el valencià. El membre del Casal Popular Tio Cuc assenyala també un problema que es genera des de l’Ajuntament quan rep peticions en valencià. «Adreçar-te a l’Ajuntament en la nostra llengua suposa una penalització», assegura, tot detallant que sovint fan peticions de permís per ocupar la via pública per celebrar actes del Casal. «Evidentment, per demanar-ho ho fem en valencià, fem la documentació en valencià i l’Ajuntament respon en valencià, però les respostes arriben amb més dies de retard que si es feren en castellà perquè es veuen obligats a passar pel gabinet de traducció, i això ens afecta en tant que sovint anem ajustats amb el temps i ens responen només un dia abans de celebrar l’activitat sol·licitada». Rubio indica que fins i tot hi ha vegades que des del consistori responen a l’Ajuntament en castellà «perquè arribe el permís abans».

D’altra banda, preguntat per les respostes de l’Ajuntament quan el Casal envia requeriments relacionats amb la nomenclatura dels carrers o amb altres qüestions de la ciutat, Rubio relata que en aquests casos des del consistori «no acostumen ni a contestar». Tot i que, matisa, aquest silenci deu estar més relacionat pel desinterès de l’Ajuntament en les peticions rebudes –normalment relacionades amb qüestions de memòria democràtica– que per la llengua en què estan formulades, considera.

Per últim, Ismael Vicedo, membre de La Cívica – Escola Valenciana, entitat també adreçada a promoure la llengua i la cultura, s’expressa en termes similars. Interpreta que les declaracions institucionals des de l’Ajuntament són «una estratègia» del Partit Popular per cobrir un espai que Vox li està disputant. «Cada vegada que parlen al ple ho fan de coses que a la ciutat no els interessa», opina, tot dient que la llengua no és un debat que estiga, ni de bon tros, en boca dels veïns i veïnes de la ciutat de manera quotidiana. «Si no estiguera present a l’Ajuntament Vox, potser no parlarien tant d’aquestes coses i el tema de la llengua no seria prioritari, i aquestes declaracions anirien només adreçades a desgastar el govern de la Generalitat Valenciana», interpreta. Vicedo recorda que «quan governava el Partit Popular en solitari a Alacant, ignoraven les activitats que féiem les entitats per la llengua, però ens deixaven fer. Ara han convertit la llengua en un eix d’enfrontament, tal com han fet a Catalunya».

Per tot això, la defensa de la llengua des de les institucions alacantines no ha canviat res els darrers anys, perquè sempre ha estat inexistent. «La diferència és que ara, a més d’ignorar la llengua i de no protegir-la, provoquen i la utilitzen com a arma llancívola», protesta Vicedo.

Malgrat aquest escenari, dijous vinent es tornarà a celebrar un plenari en què es votarà, entre altres coses, «contra la imposició lingüística sobre les famílies alacantines».