Obsolescència No Programada del Capitalisme

per Pedro Domínguez Gento

Veus

Obsolescència No Programada del Capitalisme
Obsolescència No Programada del Capitalisme

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Després de segles fent barbaritats amb les persones (guerres, massacres, esclavisme, explotació, etc.) i amb el medi ambient (destrucció i contaminació d'ecosistemes, extinció de flora i fauna, etc.), aquest sistema insensible i insaciable ens ha dut a la crítica situació actual, pandèmia inclosa. I si no fora pels problemes mediambientals, cada volta més insostenibles, continuaria fent barbaritats indefinidament, perquè la gent és fàcil d'enganyar (mireu si no com torna a créixer l'extrema dreta que va provocar la II Guerra Mundial i 60 milions de morts), però a la Natura no pot enganyar-la perquè funciona amb lleis fisicoquímiques absolutament indiferents a la publicitat i les mentides dels grans líders polítics, econòmics, religiosos, mediàtics...

Així doncs, el capitalisme de les corporacions i d'Estat està arribant a la seua data de caducitat, l'obsolescència no programada, almenys per tres causes diferents:

- Emergència climàtica: La COP26 ha dit que durant aquesta dècada hem de reduir els gasos d'efecte hivernacle i, per tant, els combustibles fòssils en un 45% si volem limitar la pujada global de temperatures als 1,5 °C, de manera que els fenòmens climàtics extrems no siguen excessivament destructius i puguem suportar-los. No obstant això, els compromisos reals dels governs resulten insuficients (alguns encara subvencionen avions, automòbils, turisme, armes i volen ampliar aeroports, ports, carreteres, etc.) i ens duen cap a pujades de 2 °C i 3 °C durant les pròximes dècades, amb l'agreujant que alguns fenòmens com el desgel de l'Àrtic, la tundra i les glaceres s'autoalimenten i poden accelerar irreversiblement el calfament global. I si les temperatures globals pugen tant, a Espanya tindrem estius amb dies de 50 °C i de 60 °C, com al Sàhara... Són conscients els governs, els amos de les grans companyies i la ciutadania que açò resulta absolutament insostenible i amenaça la supervivència de milions d'espècies, inclosa la nostra?

- Declivi dels recursos naturals: Alguns minerals estratègics estan esgotant-se a la carrera, per exemple el mercuri (del qual hem extret ja el 92%), la plata (79%), or (75%), estany (75%), arsènic (75%), antimoni (72%), plom (72%), coure (59%), petroli (48%), etc., i açò comença a generar greus problemes ja, abans que s'esgoten. Al petroli concretament encara li queden la meitat de reserves, però les d'extracció fàcil s'han acabat i cada any resulta més complicat i més car continuar extraient-lo, de forma que la seua producció ha passat el peak oil i està declinant, especialment el dièsel, combustible de la maquinària pesant... Amb el declivi i l'esgotament dels recursos naturals, quant pot durar aquest sistema basat en el creixement continu i el petroli abundant i barat?

- Esclafit del sistema: A la llarga aquest sistema resulta insostenible, però la qüestió ara és: què faran els líders mundials a curt i mitjà termini? En principi no pareix que vulguen resoldre els problemes, perquè de moment els va bé, cada vegada són més rics i tenen més poder, tot el contrari del que els passa als pobles. I continuen fent més del mateix: especulació i bambolles financeres, desconnexió del món financer amb l'economia real, privatització dels serveis públics i inclús de les pensions, automatització dels processos i disminució del treball humà, atur creixent especialment entre els joves, manteniment de les llargues jornades laborals, allargament de l'edat de jubilació, etc. Tant es deixen dur per la inèrcia històrica que estan repetint les "solucions" que ja aplicaren a la crisi més gran anterior, el crac de 1929 i la depressió mundial dels anys 30: fer que paguen la crisi els de baix, endurir la repressió, fomentar els grups/partits/governs d'extrema dreta, especialistes a mentir i provocar, impulsar una nova escalada armamentista amb l'OTAN destruint països petroliers, saquejant-los i assetjant a russos, xinesos i d'altres, etc. Ja sabem com va acabar aquella crisi i ara podria ser molt pitjor perquè tenen 13.000 míssils termonuclears, molt més destructius que les bombes que arrasaren Hiroshima i Nagasaki... Com quedaria aquesta civilització si esclatara una III Guerra Mundial? Sobreviuria algú?

Avui som ja 7.921 milions d'éssers humans, però el problema principal no és la superpoblació sinó el superconsum. Com va dir Ghandi, «la Terra té recursos suficients per a mantenir a tota la humanitat, tot i que no per a satisfer l'avarícia d'alguns». En altres paraules, no hi ha prou recursos ni capacitat de regeneració de la biosfera perquè la nostra economia, consum i residus continuen creixent fins a l'infinit; aquesta insensata pretensió dels capitalistes i els seus economistes resulta completament impossible i ens duu als humans i a milions d'espècies cap al femer de la història!

No obstant això, hi ha solucions per a tots les dificultats i les coneixem des de fa temps, però totes exigeixen superar aquest sistema. Solucions com les que proposen els 11.000 científics: generalitzar l'estalvi, l'eficiència i les energies renovables, eliminar els subsidis als combustibles fòssils, ajudar els països pobres a abandonar-los, protegir i recuperar els ecosistemes, consumir més aliments d'origen vegetal i menys animals, estabilitzar la població mundial respectant els drets humans, etc., etc., etc.

I consumint menys, als països rics, podem inclús viure millor. Per exemple, respecte a l'emergència climàtica cal reduir a la meitat els combustibles fòssils, que són quasi el 90% de l'energia que utilitzem, i podem fer-ho perfectament perquè ara mateix hi ha persones que mantenen un bon nivell i qualitat de vida consumint molta menys energia i recursos que la mitjana dels conciutadans1. I són igual o més feliços perquè, després de cobrir les necessitats bàsiques, benestar i felicitat ja no creixen amb el consum, fins i tot poden decréixer pels negatius impactes del consumisme sobre la salut i el medi ambient. 

Inevitablement, decreixerem perquè hem sobrepassat els límits fonamentals de la biosfera i açò resulta insostenible. Avisats estàvem perquè ho van predir fa 50 anys els autors d'Els límits del creixement i ho han corroborat nombrosos estudis posteriors. La qüestió ara és com decreixem, si a les males, seguint com anem fins que esclate incontrolable el col·lapse; o a les bones, organitzant-nos i empoderant-nos les persones conscients i conduint-ho nosaltres de forma científica, democràtica, cooperativa i solidària.

Aquesta dècada serà crucial. Si la perdem inútilment com les anteriors potser ja no podrem recuperar l'equilibri climàtic ni tindrem prou recursos per al canvi, o simplement haurem rebentat en una nova deflagració mundial... Però el futur no està escrit i si els de baix no ens deixem enganyar ni conduir com borregos a l'escorxador, si ens organitzem i lluitem, podem superar aquest sistema obsolet i evolucionar cap a un altre millor...

1. En el meu cas concret, consumisc només uns 5·106 kJ/any d'energia convencional, 19 voltes menys que un espanyol mitjà i 52 voltes menys que un estatunidenc, perquè dispose de 6 m² de plaques solars a la teulada, amb tot elèctric i eficient (A+), la casa ben aïllada i orientada, no tinc tele, però sí ordinador i internet on veig molts documentals i pel·lícules seleccionades, a voltes vaig al cine, al teatre i altres activitats culturals, tampoc tinc cotxe i em desplace a peu o en bici per la ciutat i voltants, alguna vegada vaig en tren a la capital, cada any faig un parell de viatges en grup a zones interessants de la Península, etc.