Més alumnes estudiant en valencià però amb menys hores: el balanç del nou model plurilingüe

En l’ESO s’ha passat de 84.624 alumnes a 132.785 però eliminant les tradicionals línies d’immersió

per Daniel Martín

Llengua

Més alumnes estudiant en valencià però amb menys hores: Educació fa públiques les xifres del plurilingüisme
Més alumnes estudiant en valencià però amb menys hores: Educació fa públiques les xifres del plurilingüisme

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Més alumnes que cursen assignatures amb el valencià com a llengua vehicular a canvi de renunciar a les tradicionals línies d’ensenyament en l’idioma propi. És el balanç que ofereix la implantació del sistema plurilingüe impulsat per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport després que el 2017 la justícia anul·lara la seua proposta inicial de vincular la docència en anglés a l’increment de l’educació en català. Això és almenys el que es desprén de les dades fetes públiques per la directora general d’Innovació Educativa i Ordenació, Reis Gallego, durant el 6é Congrés d’Escola Valenciana celebrat el passat mes de desembre.

La conferència El Pepli: llavors de futur per a vertebrar i cohesionar el País Valencià de Gallego [inici intervenció: 04:02:10] va servir per conéixer algunes de les xifres que permeten avaluar l’aplicació del nou sistema, que aquest curs 2021-2022 s’ha començat a aplicar en secundària. Es tracta d’unes dades, les vinculades a l’ESO, batxillerat i formació professional molt preuades. Tant, que l’elaboració d’aquest reportatge ha estat possible gràcies a la conferència de Gallego i no a les nombroses peticions d’informació fetes a la mateixa conselleria des de fa mesos, totes, resoltes sense èxit.

Segons va exposar la directora general, amb el programa de plurilingüisme en primària s’ha passat del 30% dels centres -públics i concertats- que tenien implantat el programa plurilingüe d’ensenyament en valencià (PPEV), en què la llengua base per a l’ensenyament era el català, al 52,51% que han aprovat programes lingüístics que utilitzen el valencià com a llengua vehicular en més del 45% de les hores lectives. Tot seguit, trobem els col·legis que empren l’idioma propi en entre un 26% i un 35% de les classes, que són el 29,56%. La tercera opció més popular és la que fixa entre un 36% i 45%, que són el 15,98%. La fórmula menys triada és la d’aquells que l’utilitzen el 25% del temps, que són l’1,95%.

Com és habitual, la diferència entre centres públics i concertats és molt important en aquest apartat. Entre els primers, l’opció majoritària és la que estableix més del 45% de les hores amb el valencià com a llengua vehicular, fórmula escollida pel 65,57% dels col·legis que gestiona l’administració. Per contra, entre els segons, aquesta opció baixa al 13,47%, i és la preferida la que fixa un ús d’entre un 26% i un 35%, que apliquen més de la meitat, el 51,8%.

Dades ús vehicular valencià programa plurilingüisme primària / Font: Direcció general d’Innovació Educativa i Ordenació de la Generalitat Valenciana.

Pel que fa a secundària, el model que ha triat la majoria de centres -públics i concertats- és la de fer servir el valencià en entre un 25% i un 37% de les hores. És la fórmula elegida pel 51,62% dels instituts. En segon lloc, trobem l’opció d’utilitzar la llengua pròpia en més del 45% de les hores, escollida pel 25,81%. L’opció menys desitjada és la que situa l’ús del català en entre el 37% i el 45% de les hores, elegida pel 22,57%.

 Dades ús vehicular valencià programa plurilingüisme secundària / Font: Direcció general d’Innovació Educativa i Ordenació de la Generalitat Valenciana.

El curs 2015-2016, l'alumnat escolaritzat en valencià era el 30,3%

Per analitzar la implantació de la nova llei i avaluar si aquesta ha afavorit l’increment de l’ensenyament en valencià és clau conéixer les dades prèvies. Fins la implantació del nou model, existien diferents opcions. Inicialment, hi havia el programa d’incorporació progressiva (PIP) que tenia com a llengua base d’aprenentatge el castellà i incloïa l’ús del valencià en l’àrea de coneixement del medi natural, social i cultural en primària i en dues àrees no lingüístiques en secundària. Una altra opció era el programa d’immersió lingüística (PIL) que es caracteritzava per tindre el valencià com a llengua vehicular en la major part d’assignatures no lingüístiques. La tercera fórmula era el programa d’ensenyament en valencià (PEV) amb l’idioma propi com a llengua base d’aprenentatge i conegut popularment com la línia en valencià. El 2012 però, el govern del Partit Popular va introduir el programa plurilingüe d’ensenyament en valencià (PPEV), en què la llengua base per a l’ensenyament era el valencià, i el programa plurilingüe d’ensenyament en castellà (PPEC), en què la llengua base era el castellà. Els dos models es caracteritzen per l’ensenyament de continguts curriculars en valencià, en castellà i en anglés, encara que també permetien incorporar altres llengües estrangeres.

Així doncs, i segons dades del ministeri d’Educació, Cultura i Esport recollides pel Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià en un informe publicat en setembre del 2016, durant el curs 2015-2016, l'alumnat escolaritzat en programes d'ensenyament en valencià (PEV, PIL i PPEV) representava un 30,3%. Aquest percentatge es dividia en 17,8% en educació especial, 36,3% en infantil, 37,1% en primària, 32,4% en secundària, 18,3% en batxillerat, 1,6% en formació professional i 5,5% en PQPI.

Pel que fa a l'alumnat inscrit en els programes d’aprenentatge en castellà (PIP, PPEC i les poblacions on es permet l’exempció) suposava el 69,7% del total d’estudiants. Aquest percentatge es dividia en 82,1% en educació especial, 63,8% en infantil, 62,9% en primària, 67,6% en secundària, 81,8% en batxillerat, 98,3% en formació professional i 95,3% en PQPI.

Curs 2015-2016 / Font: Sindicat d’Ensenyament del País Valencià.

Creix l’ensenyament en valencià als municipis on la llengua està menys present

Segons Reis Gallego, un dels principals èxits del nou model és que incrementa l’alumnat «exposat al valencià». Així, en secundària, amb els antics plans educatius els estudiants que aprenien amb models com el PEV i el PPEV eren 84.624, mentre que amb el nou sistema ho fan 132.785.

Comparativa PEV i Pepli secundària / Font: Direcció general d’Innovació Educativa i Ordenació de la Generalitat Valenciana.

Un altre dels aspectes destacats per la directora general és que l’ús del valencià creix en els centres educatius dels municipis on la llengua està menys present. Un exemple seria la ciutat d’Alacant on l’alumnat que estudiava en les línies en valencià —PEV— era de 1.318, quan ara la fan servir 9.033 -en percentatges d’hores lectives que van del 26,7% al 42,7%-.

Comparativa ciutat d'Alacant / Font: Direcció general d’Innovació Educativa i Ordenació de la Generalitat Valenciana.

Durant la seua intervenció, la directora general d’Innovació Educativa i Ordenació també es va felicitar per la reducció de la xifra d’estudiants que reclamen acollir-se a l’exempció de l’ensenyament en valencià. Així, Gallego va destacar que del curs 2015-2016 al 2020-2021 la sol·licitud d’aquesta prerrogativa s’ha reduït significativament passant en primària de 1.148 a 682 alumnes, en secundària de 6.061 a 2.416 i en batxillerat de 5.611 a 5.125.

Exempció (1) / Font: Direcció general d’Innovació Educativa i Ordenació de la Generalitat Valenciana.

L’aspecte més controvertit del nou model és que la seua implantació ha suposat la reducció de la docència en català als centres on estaven implantades les tradicionals línies en valencià, una decisió que la conselleria ha pres tot i reconéixer que, segons les universitats, els sistemes d’immersió són els adequats per resoldre el «bilingüisme asimètric» existent a societats com la valenciana. De fet, i tal com va destacar la mateixa Gallego, al País Valencià només el 12,3% de l’alumnat té el valencià com a llengua habitual a casa davant del 62,5% que utilitza el castellà. De la mateixa manera, el 14,8% dels estudiants parlen amb la seua família en les dos llengües cooficials mentre que el 10,4% ho fa en altres idiomes.

Llengua habitual alumnat a casa / Font: Direcció general d’Innovació Educativa i Ordenació de la Generalitat Valenciana.

Entre els motius que han impulsat el govern valencià a impulsar el nou sistema, menys agosarat que l’aprovat inicialment el 2017, es troben, segons l’alt càrrec de la Generalitat, les limitacions del marc jurídic i polític espanyol. En concret, les sentències dels tribunals Suprem i Constitucional que han esmenat el model d’immersió a Catalunya i que obliguen a utilitzar el castellà en el 25% de les hores lectives en els centres educatius d’aquest territori. Es tracta d’unes resolucions judicials que no afecten el sistema educatiu valencià, però que el Consell tem que es produirien si aprovara normés més ambicioses. Un argument que Reis Gallego també va utilitzar per tancar la porta a una possible eliminació de l’exempció lingüística. «Estem tranquils perquè el nostre model està protegit [davant possibles recursos judicials]. Podria ser millor? Si tinguérem una societat i un context diferent, doncs sí», va resumir.