El preu del CO2, de com es compra i es ven

per Raimon Perea Marin

Veus

El preu del CO2, de com es compra i es ven
El preu del CO2, de com es compra i es ven

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

La Unió Europea va crear allà per l'any 2005 un sistema per incentivar la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle anomenat Sistema de Comercialització d'Emissions (Emissions Trading Scheme, o ETS en anglés). El sistema afecta 11.000 de les empreses més contaminants i l'aviació comercial de la Unió dels 27 més Noruega, Liechtenstein i Islàndia. Aquestes empreses contribueixen amb aproximadament el 50% del total de les emissions a la Unió. El sistema ha anat evolucionant des de la seua creació, actualment es troba a la quarta fase, amb uns objectius molt rigorosos per al 2030, com veurem a continuació.

El funcionament de l'ETS està basat en l'anomenat «cap-and-trade», i què vol dir això? Doncs que a les empreses dintre del programa se'ls assigna uns drets d'emissió de gasos d'efecte hivernacle mesurats com a tones de CO₂, açò seria el «cap» (que en anglés vindria a significar posar-li un límit màxim). Si una empresa emet més del que se li ha assignat, l'EU li imposa una multa d'uns 100 euros per tona de CO₂ emesa en excés. A més a més, es permet que les emissions que cada empresa té autoritzades es puguen vendre (i ser comprades per una altra empresa), i açò seria el «trade» (comercialitzar o negociar en anglés). Els drets d'emissió de CO₂ es venen i compren a un mercat, similar a la Borsa de valors, on el preu d'aquests està sotmès a moltes variables, i també a l'especulació. Al principi d'implantar-se el sistema, i per culpa d'erros de càlcul comesos per part de l'EU, el valor del CO₂ al mercat va caure a zero, i van deixar sense cap valor tot el sistema ETS. Actualment el valor està al voltant dels 80 euros per tona de CO₂.

Hi ha dues formes d'assignar els drets d'emissió: de forma gratuïta i mitjançant subhasta. Depenent del tipus d'indústria i del país hi ha més d'un tipus o d'altre. Per exemple, al sector energètic el 40% dels drets d'emissió es fan mitjançant una subhasta, encara que a països com Polònia o Hongria es donen tots de forma gratuïta. En canvi, al sector de la manufactura i aviació sols un 15-20% ix a subhasta, la resta s'assignen de forma gratuïta. Els ingressos de les subhastes i les multes es fan servir a projectes de millora ambiental, com vàrem veure.

El sistema està dissenyat perquè el total dels drets d'emissió disminuïsca de forma progressiva cada any, amb l'objectiu d'aconseguir una reducció del 55% per al 2030, comparat als nivells d'emissió del 1990. Si més no, la seua implantació ja hi ha permés reduir les emissions un 35% de mitjana des que es va implantar el 2005. Tot i això, la reducció ha sigut desigual als diferents països de la Unió.

Per entendre com funciona el sistema suposem que s'agafen dues empreses del mateix sector, una a Sagunt i l'altra a Alcoi (ara, cal subratllar que els valors que emprarem ací són per ajudar-nos a entendre com funciona el sistema i de cap manera reals). Aquestes emeten 100 tones de CO₂ i les dues reben la mateixa quantitat en drets d'emissió («cap»). Ara bé, l'empresa d'Alcoi inverteix amb tecnologia per reduir les emissions de CO₂ de 100 a 20 tones, per tant, li queden 80 tones per a vendre («trade») i poder pagar-se la inversió feta, si més no part d'aquesta. Però, a més a més, com a l'any següent els drets d'emissió es redueixen, per exemple a 90 tones, l'empresa de Sagunt hauria de comprar drets d'emissió al mercat o a les subhastes, mentrestant, a Alcoi poden seguir venent drets d'emissió. Això és, a Sagunt tindrien una penalització, amb increment de cost de producció, mentre que a Alcoi tindrien una bonificacio, ja que estarien rebent ingressos per vendre els drets d'emissió, a mes de contribuir a solucionar el problema. Aquest exemple molt simplista intenta fer veure com el sistema ETS intenta incentivar la inversió en tecnologies netes i penalitzar aquells que no prenen cap mesura.

S'ha parlat també de l'impacte del preu del CO₂ en la factura de la llum. I és ben cert que com la indústria de l'energia està dintre del sistema ETS, el preu de la llum podria veure's afectat pels drets d'emissió si es produeixen certes circumstàncies, com que el preu de la llum siga definit per les centrals de cogeneració (que fan servir gas natural). Així i tot, quan això passa l'impacte del CO₂ en el preu de l'electricitat és relativament xicotet, d'uns 0,02 euros per kWh, com la mateixa Endesa diu. Pensem que el preu de la llum ha arribat fins als 0,38 Euro per kWh en desembre del 2021, i ha tingut un cost mitjà d'uns 0,25 euros per kWh al llarg de l'any. Per tant, la contribució de la reducció del CO₂ a la factura de la llum no aplegaria ni a un 10%.