Previndre els danys causats al litoral pels temporals, l'assignatura pendent
Afectats per Glòria compareixeran a les Corts en la comissió d'estudi de les mesures per evitar els efectes catastròfics de les borrasques
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací
El 9 i 10 de gener del 2021, el temporal Filomena causava danys importants en moltes platges del País Valencià. Una vegada més en poc de temps, una borrasca s’emportava l’arena i les instal·lacions d’algunes zones costaneres.
Només feia un any (entre el 20 i el 23 de gener del 2020) que una altra tempesta, Glòria, havia provocat estralls enormes al llarg de tot el litoral valencià. Encara perduraven els produïts per la gota freda o DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) de setembre del 2019. Una DANA catastròfica que va erosionar greument la costa i va destrossar-hi nombroses infraestructures. El panorama de calamitats que hi va deixar va ser semblant al d’episodis anteriors no gaire llunyans.
Com cada volta que la mar s’engul tot el que té a l’abast, calia engegar la maquinària de la reconstrucció de seguida perquè les riberes marítimes estigueren en perfectes condicions abans que començara la temporada turística. Tanmateix, sovint a penes hi ha temps de solucionar les terribles conseqüències d'aquestes tempestes i, quan es pot fer, el resultat resisteix ben poc.
Malgrat les diferents propostes per combatre les escomeses de la mar que han sorgit els últims anys, molts especialistes sostenen que cal gestionar el litoral d’una altra manera, atés que aquests fenòmens extrems seran cada vegada més freqüents a conseqüència de l’acceleració del canvi climàtic. Les inversions en mesures pal·liatives eren assumibles quan els temporals ens assotaven cada 10 anys, però no ho són si se succeeixen amb la periodicitat actual. Les aportacions artificials d’arena en algunes platges en avançat estat de regressió només duren mesos i, per tant, s’hauria d’estudiar cada cas per saber amb exactitud on pot romandre i quines intervencions s’hi han de dur a terme per estabilitzar-la. Les dunes i les praderies de posidònia, per exemple, n’afavoreixen l’emmagatzematge, però la pressió urbanística excessiva en molts punts del territori provoca la seua pèrdua. Cal una planificació que tinga en compte els informes dels científics, ja que la gestió del litoral en el seu conjunt és molt complexa.
La borrasca Glòria
A Dénia, posem per cas, la DANA del setembre del 2019 va fer desaparéixer milers de metres cúbics d’arena que una setmana abans la demarcació de Costes havia dipositat a les platges per tal de regenerar-les després de patir els efectes d’una altra maltempsada. Quatre mesos més tard, Glòria ho tornava a arrasar tot. Amb ràfegues de vent de 135 quilòmetres per hora i onades de fins a 8 metres d’altura, res no podia impedir les seues embranzides. Hi va haver platges que van retrocedir 35 metres. La mitjana va ser d’uns 11 metres. Quan la mar es va calmar, la recuperació els pobles afectats va obrir un debat entre administracions.
Aleshores Costes no estava disposada a invertir en la reparació dels passeigs marítims. Alguns ajuntaments van protestar per aquesta posició. Tanmateix, altres, com ara el de Bellreguard (la Safor), es va plantejar no fer-ho per evitar que en poc de temps ocorreguera el mateix. L’alcalde, Àlex Ruiz, de Compromís, es va preguntar a les xarxes socials si valia la pena gastar els diners que no tenien per bastir de nou un passeig que el següent temporal rebentaria prompte. «Ho netejarem i garantirem la seguretat, és clar, però no podem fer el mateix de manera cíclica, no? Cal que repensem la nostra costa», hi deia el batlle. Les crítiques de veïns i hotelers no es van fer esperar, evidentment.
Al País Valencià, els danys van ascendir a uns 10 milions d’euros segons les estimacions del Ministeri per a la Transformació Ecològica i el Repte Demogràfic. Les comarques del nord van ser les més perjudicades (17 localitats en les quals calia invertir 4,1 milions d’euros), seguides per les del Camp de Morvedre, l’Horta, la Ribera Baixa i la Safor (18 localitats que requerien 4 milions d’euros) i, en menor mesura, les del sud (uns 14 municipis per als quals s'havien de destinar 1,5 milions d’euros).
A més, s’havien de sumar a aquesta xifra els més de 15 milions d’euros que el Consorci de Compensació d’Assegurances (CCS) va calcular en indemnitzacions per desperfectes causats per catàstrofes naturals en habitatges i negocis (més de 4.100 sinistres notificats) de les persones assegurades.
El temporal Filomena
Fa poc més d'un any, el temporal Filomena tornava a malmetre molts quilòmetres de litoral. A Vinaròs (el Maestrat), a les Salines i a la cala Puntal, hi enderrocava murs de contenció i omplia la sorra de pedres i altres materials. L’ajuntament va haver de dur a terme la neteja i el drenatge dels barrancs i accessos afectats. A Benicarló, a la mateixa comarca, es van inundar els vials més propers a la mar, entre els quals el camí de la Ratlla del Terme i la carretera de la Mar Xica. També es van haver de llevar les restes acumulades a la platja de la Caragola. A Peníscola, va provocar desperfectes a les platges i va negar l’avinguda del Papa Luna. Una màquina giratòria de grans dimensions va haver de treballar per redistribuir l’arena desplaçada.
No va ser les úniques localitats afectades. A Moncofa i Almenara (la Plana Baixa), els danys van ser considerables. Més al sud, a la Safor, Filomena va devastar platges de Tavernes de la Valldigna, Bellreguard i Piles. A la Marina Alta, la platja de les Deveses de Dénia, que encara no havia estat regenerada des del pas de Glòria, va tornar a patir els embats de les onades, i l’Arenal de Xàbia va estar pràcticament engolit per la mar.
Afectats per Glòria compareixeran a les Corts
Veïns de diversos municipis afectats per la borrasca Glòria compareixeran durant els pròxims mesos a les Corts en la comissió especial d'estudi de les mesures de prevenció dels riscos derivats dels forts temporals tal com consta en el pla de treball, aprovat aquest dilluns conjuntament amb les propostes dels partits del govern del Botànic, PP i Ciudadanos i l'abstenció de Vox.
En total, durant dotze mesos, hi passaran un total de 73 persones, entre experts en la matèria i responsables municipals, autonòmics i estatals. Entre els compareixents també hi ha representants de les associacions de veïns Guardamar-Platja Babilònia i l'Almardà, de Sagunt (el Camp de Morvedre); SOS Platja de Tavernes de la Valldigna (la Safor); Mare de Dèu del Carme, de Nules (la Plana Baixa); Salvem les Platges al Sud, de Gandia (la Safor), i l'Associació per a la Defensa de les Platges del Nord, de Dénia (la Marina Alta).
L'objectiu és analitzar la prevenció dels riscos derivats dels temporals des del punt de vista hídric, territorial i urbanístic durant les últimes dècades. També es pretén conéixer tant les causes com l'abast de les inundacions i estudiar accions de reconstrucció i prevenció.
Per a tot això s'analitzarà la documentació sol·licitada als ajuntaments inclosos a la zona catastròfica, a la Generalitat sobre política territorial o plans d'actuació davant inundacions i al govern espanyol en matèria de protecció de la costa i infraestructures de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). Una vegada rebuts aquestes dades, s'obrirà un termini de 30 dies d'estudi, encara que les compareixences podran començar abans.