L'Església Arxiprestal Sant Jaume de Vila-real

per NLV

Tresors del País Valencià

L'Església Arxiprestal Sant Jaume de Vila-real
L'Església Arxiprestal Sant Jaume de Vila-real

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

L'església Arxiprestal Sant Jaume de Vila-real (la Plana Baixa), amb disseny de transició entre el barroc tardà classicista i l'academicisme neoclàssic, és un temple situat molt a prop de la plaça de la Vila, al centre històric de la ciutat.

La construcció de l’església primitiva va començar pocs anys després de la conquesta, l'11 d'abril del 1298, prop de l'emplaçament de l'actual, i va continuar durant els segles XIV i XV amb la participació, entre altres, de Pere Compte. Durant el segle XVII es van fer diverses reformes, la més important de les quals la construcció de la capella de la Comunió el 1652 i uns anys després, la remodelació del conjunt.

 La torre campanar es va alçar entre el 1682 i el 1703 per Jaume i Severí Sebastià, seguint el projecte d'Agustí Màyquez, amb pedra de Borriol i Benadressa (la Plana Alta). De planta quadrangular, el primer cos, de 9 m de costat, està rematat per pinacles amb un fort basament als quatre angles. Els altres dos cossos són de planta octogonal i el de les campanes presenta obertures de mig punt amb dovelles i imposta motllurada en cada cara, i pilastres als angles. L’entaulament dona pas a una balustrada carregada als angles per pinacles rematats amb boles.

Campanar de l'Arxiprestal de Vila-real | Turisme Castelló

L'antic temple es va enderrocar, perquè havia quedat xicotet davant de la forta expansió demogràfica de la població, a excepció de la torre campanar. El nou es va bastir a partir del projecte de Joan Josep Nadal, qui també fou el mestre d'obres des de l'inici de la construcció el 1753 fins a la seua mort el 1763. El 1756 es van paralitzar les obres per problemes econòmics. Posteriorment, les van dirigir Josep Dols i Josep Ayora. L'església es va beneir el 1779, però la capella de la Comunió no es va acabar fins al 1798. 

El resultat és imponent. Presenta una planta rectangular (75 x 45 m), tipus saló, amb tres naus de la mateixa altura (22 m) suportades per huit pilars i les pilastres corresponents als laterals, de secció quadrada i cimaci sobre capitells corintis, transsepte amb creuer, presbiteri, cor alt als peus i capelles entre els contraforts.

 Les capçaleres de les naus laterals i les de les capelles són planes mentre la capçalera de la nau central i els braços del transsepte són poligonals. El creuer suporta una cúpula —33 m d'altura— carregada sobre tambor —octagonal amb finestres d'arc rebaixat en les cares— i petxines. La nau central es cobreix amb volta de canó amb llunetes, les laterals, amb volta d'aresta i l'absis central amb volta de quadrant d'esfera huitavada.

 Al voltant del presbiteri se situen, al costat de l'Epístola, la sagristia, de planta rectangular, que es cobreix amb volta bufada oval, i al damunt, l'Aula Capitular, i al costat de l'Evangeli, la capella de la Comunió, de planta quadrangular, capçalera circular coberta amb volta bufada de disseny radial, carregada sobre pilastres cantoneres amb el fust enfonsat i el capitell corinti.

 Josep Vergara va pintar els frescos de les petxines del creuer (cap al 1772-1774 o el 1777) amb escenes de la vida i mort de Sant Jaume, i de la capella de la Comunió (1796-1798), amb motius eucarístics. Vicent Castell va completar el 1908 la decoració de l'enorme recinte amb composicions dutes a terme als extrems de les naus laterals. 

Fresc de Josep Vergara | Viquipèdia

Un altre dels objectes més destacats de l'església és l'orgue barroc que hi ha al costat de l'altar. És un dels més grans de l'època que es poden contemplar actualment.

L'església té de tres portades -la principal, la del mercat i la de la pescateria-, més la portada de la capella de la Comunió. 

 El 26 d'agost del 1996, la Direcció General de Patrimoni Artístic va incoar expedient per a la declaració de Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Monument, a favor de l'església de Sant Jaume. I el 20 de febrer del 2004 es va fer la declaració.

 Entre els anys 2007 i 2008 es va rehabilitar completament, amb motiu d'haver estat elegida com una de les seus de l'exposició Espais de llum, promoguda per la fundació La llum de les Imatges, que es va celebrar durant 2008 i 2009.

 Sant Jaume de Vila-real és el temple arxiprestal més gran de l'Estat. La llum que brolla de la seua espectacular cúpula realça la bellesa de l'emplaçament i aporta més brillantor als detalls daurats que adornen les parets. A l'interior de la basílica, l'harmonia i l’elegància són els grans protagonistes.